Les 12 vegades que s'ha parlat en català a la UE aquesta legislatura (encara que no sigui oficial)
La normativa permet que els consellers i ministres intervinguin en llengua catalana en algunes institucions europees
BarcelonaL'any 2025 acabarà sense que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea, mentre el govern espanyol mobilitza la seva diplomàcia per intentar cercar els suports que, ara com ara, li manquen. A l'espera de l'oficialitat, que requereix la unanimitat de tots els estats, tant l'executiu central com el Govern han intentat esforçar-se per dur el català a les institucions europees. En part, per calmar Junts, que assenyala aquesta qüestió com a prioritària per plantejar-se tornar a la taula de negociació amb el PSOE, ara dissolta. L'oficialitat suposaria que qualsevol ciutadà pugui adreçar-se en català a les institucions europees, que sigui inclosa en programes de promoció cultural o que la legislació es publiqui també en aquest idioma. Però, mentre això no passa, la normativa actual ja facilita que es parli tant al Comitè de les Regions com al Consell de la UE, quan hi ha voluntat política de fer-ho.
Aquest mateix dimecres, està previst que el conseller d'Acció Exterior, Jaume Duch, intervingui en català des de l'edifici del Parlament Europeu per defensar una mesura perquè les regions europees tinguin més poder de decisió en els fons de cooperació. Es tracta d'un dictamen que ha impulsat el Govern des del Comitè Europeu de les Regions, el primer en més de cinc anys, puntualitzen fonts de la conselleria d'Acció Exterior. Aquesta serà la dotzena vegada que, en legislatura catalana, un dirigent català o de l'Estat parla en català en alguna de les institucions la Unió Europea. Quines han estat les anteriors?
Salvador Illa
El president de la Generalitat, Salvador Illa, es va estrenar amb una intervenció en català al Comitè de les Regions el novembre de 2024, amb motiu d'una sessió sobre la dana i per celebrar els 30 anys d'aquest ens, molt vinculat a l'expresident Pasqual Maragall, que el va presidir entre 1995 i 1998. Feia 14 anys que un president català no parlava en aquesta seu, on anteriors executius enviaven els consellers d'Acció Exterior. En l'anterior legislatura, per exemple, l'aleshores consellera Meritxell Serret sí que hi havia intervingut en català. En l'àmbit internacional, segons destaquen fonts de l'oficina de l'expresident Pere Aragonès, el republicà sí que va dur el català a les trobades de l'Euroregió, la Macroregió Mediterrània i a la seu de l'ONU a Suïssa. L'últim cop que Illa va parlar en català a la UE va ser al febrer d'enguany, també al Comitè de les Regions, per parlar de polítiques de cohesió.
Els consellers
Sense comptar la d'aquest dimecres, Duch ha intervingut dues vegades en català al Comitè de les Regions: la primera al maig, en el debat sobre el possible ingrés de Moldàvia a la UE, i la segona a l'octubre, en un debat sobre el paper de les regions en el pressupost europeu. El català també ha sonat al Consell de Ministres de la Unió de la mà de les conselleres d'Educació, Esther Niubó, i de Cultura, Sònia Hernández. La normativa permet que els consellers autonòmics puguin intervenir en aquest fòrum, amb l'aval de l'estat membre.
Un ministre del PSC i un de Sumar
Si Pasqual Maragall va ser el primer president de la Generalitat en parlar en català al Comitè de les Regions, el primer ministre en fer-ho al Consell de la UE va ser José Montilla, aleshores titular d'Indústria, fruit d'un pacte entre les institucions europees i el govern espanyol per habilitar aquesta possibilitat. Va ser el primer en fer-ho i, fins fa un any, també l'únic. Va reprendre la tradició el ministre d'Indústria, Jordi Hereu, el setembre del 2024, en una trobada ministerial sobre competitivitat a Brussel·les. Des de Sumar, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va intervenir en català aquest novembre en el marc d'un debat sobre polítiques del ram. També ho va fer l'ambaixador adjunt d'Espanya a la UE, Oriol Escalas, en un Consell de Ministres sobre biblioteques.
Al Comitè Econòmic i Social
La possibilitat de parlar en català al Comitè Econòmic i Social Europeu també és una novetat d'aquest any. Aquest ens integra sindicats, patronals i altres grups de la societat civil, que des de l'abril d'enguany poden fer intervencions en les llengües cooficials. Ho han fet en català el secretari federal de Memòria Democràcia i Laïcitat del PSOE, Manuel García Salgado, i l'empresari Josep Puxeu, president d'Ecoembes. Aquest 2025, a més, el català s'ha incorporat com a matèria d'ensenyament a les Escoles Europees. Són centres públics situats en països de la UE on estudien 20.000 alumnes, fills de personal al servei de les institucions de la UE, d'entre 4 i 18 anys.