Armengol enterra les banderes de Bauzá

PalmaUn mes i mig després de prendre possessió, la presidenta balear, la socialista Francina Armengol, i el seu govern progressista (PSIB i els ecosobiranistes de Més, amb el suport extern de Podem) han enterrat les banderes que va fer onejar José Ramón Bauzá en els seus quatre anys del mandat i n’han plantat de noves. Si Bauzá va caracteritzar-se per les retallades en matèria social, la polèmica educativa i lingüística, la manca de diàleg, la subordinació a Madrid i una política econòmica favorable als hotelers, Armengol i el seu executiu han posat el focus en les polítiques socials, estan buscant una reconciliació amb sectors marginats pels populars com l’educatiu, plantegen actuacions incòmodes per al poderós sector hoteler i estan fent de la reivindicació davant l’Estat una mena de leitmotiv. Les primeres decisions mostren el canvi, però també provoquen algunes decepcions, sobretot en els nomenaments, qüestionats internament.

Educació i llengua

Derogació del ‘trilingüisme’ i rehabilitació del català

Armengol va voler que les primeres mesures del seu govern fossin una declaració d’intencions cap a la comunitat educativa, protagonista en el tomb electoral del 24 de maig. El nou executiu, just una hora després de constituir-se, va enterrar el polèmic decret de trilingüisme a les aules de Bauzá, que arraconava l’ensenyament en català, i va aprovar la derogació de la llei de símbols, que prohibia penjar a les escoles els llaços amb la senyera en defensa de la llengua. Després ha iniciat una modificació legislativa perquè el català torni a ser un requisit per als funcionaris i ha recuperat les relacions amb Catalunya en l’àmbit lingüístic i cultural que el PP havia trencat. La seu del govern ha obert les seves portes a la comunitat educativa, amb qui Bauzá mai s’havia reunit, ni tan sols després de la manifestació que va fer sortir al carrer més de 100.000 persones en contra de les seves polítiques. Els gestos, però, no han satisfet a tothom. L’Assemblea de Docents, un dels motors de la revolta educativa, ha fet públic el seu descontentament perquè considera massa tímida la resposta contra la llei de millora de la qualitat educativa (Lomce).

Polítiques socials

Retorn de la targeta sanitària als immigrants i renda social

Amb un pressupost fet pel PP i ja mig executat, el nou gabinet ha optat per prendre decisions sense cost econòmic. Una de les poques excepcions ha estat en matèria social, per retornar la targeta sanitària als immigrants irregulars, a qui el govern del PP havia deixat sense tota la cobertura sanitària pública. La mesura, idèntica a la d’altres comunitats en què l’esquerra ha assumit el poder, afecta a les Balears 15.000 persones. El principal compromís en serveis socials, una renda social garantida, haurà d’esperar al pròxim pressupost. El govern ha començat a perfilar la llei que farà possible aquesta ajuda mínima de 426 euros, que, inicialment, anirà destinada a famílies sense ingressos i amb menors. Però en les instruccions que Hisenda ha emès per iniciar l’elaboració dels pressupostos del 2016 es reconeix que el deficient finançament que reben les Balears impedirà complir tots els objectius fixats en matèria social per als quatre anys.

Finançament

Reivindicació de més recursos i enfrontament amb Madrid

La reivindicació d’una millora del finançament ha marcat des del primer dia l’actuació del nou govern. Amb molta més contundència que l’anterior, l’executiu ha posat de manifest la manca de recursos que reben les Illes i s’ha alineat amb altres comunitats que pressionen per modificar el sistema actual i per exigir una flexibilització del sostre de dèficit. De manera paral·lela, ha reclamat una negociació bilateral per discutir l’arribada de recursos vinculats a especificitats pròpies, com la compensació dels desavantatges derivats de la insularitat. Demana una millora del Règim Especial Balear (REB), una llei per compensar el fet insular. I amenaça d’obrir una via judicial si Madrid no es compromet a pagar el deute que acumula per les inversions que preveia l’Estatut d’Autonomia i que no han arribat, 1.300 milions. Però, al marge de la qüestió del finançament, diverses actuacions de l’executiu central -com la interposició d’un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei de comerç- han permès visualitzar un enfrontament entre les dues administracions que no s’havia presenciat amb Bauzá.

Turisme

Canvi amb els hotelers i prioritat per als treballadors turístics

El canvi d’orientació a l’administració balear no passa només per retirar el focus de la política econòmica i situar-lo en la social, sinó també per plantejar d’una altra manera la política econòmica. Si l’anterior executiu prioritzava els empresaris, aquest insisteix en les condicions laborals dels treballadors, sobretot els de l’àmbit turístic. Ara acaba de posar en marxa un pla per lluitar contra el frau laboral que suposa reforçar la plantilla amb més inspectors laborals per portar a terme 1.300 inspeccions en un mes i mig, amb l’objectiu de destapar irregularitats en la contractació de tipus temporal i a temps parcial que es produeix a l’estiu. L’ecotaxa, l’impost turístic que vol recuperar l’esquerra, tampoc agrada als hotelers, el sector que més s’havia beneficiat de les modificacions legislatives permissives de Bauzá, que l’esquerra també pretén corregir parcialment. Els progressistes, a més, comencen a obrir debats sobre la necessitat de posar límits a la saturació turística que es viu a les Illes en temporada alta.

Nomenaments

Primers desencisos i primeres tensions entre els socis

A diferència del govern amb majoria absoluta del PP, l’actual està integrat pel PSIB i Més i rep el suport extern de Podem. L’escenari obliga, per força, a més concertació, però quan hi ha discrepàncies es verbalitzen. I en aquest mes i mig ja se n’han produït, sobretot a costa de nomenaments d’alts càrrecs o d’assessors per part dels socialistes que han generat el rebuig dels socis de Podem. S’ha qüestionat que el principal càrrec de Salut sigui el marit de la consellera socialista del ram. En aquest departament ja ha dimitit un assessor de 20 anys sense currículum que tenia com a principal mèrit haver anat a la llista municipal que encapçalava el marit de la consellera. Les expectatives creades per partits d’esquerra que havien defensat nomenaments amb criteris tècnics els fan entrar ara en contradiccions i es visualitzen tensions internes que, de moment, s’han resolt amb el compromís de pactar futures designacions i d’evitar el nepotisme per prioritzar criteris d’idoneïtat.