L'Audiència Nacional jutjarà els exgerents de CDC Gordó, Osàcar i Viloca pel cas 3%

El jutge també processa CDC i el PDECat, així com diferents empreses

Punt final a la investigació sobre el cas 3%, que queda ja a les portes del judici oral a l'Audiència Nacional. El jutge José de la Mata ha proposat aquest dijous jutjar els exgerents de Convergència Democràtica de Catalunya Daniel Osàcar, Andreu Viloca i Germà Gordó –conseller de Justícia amb Artur Mas–, així com l'exresponsable jurídic de la formació Francesc Sánchez. A més, el magistrat processa també 28 persones físiques i 16 de jurídiques per delictes d'organització criminal, frau a les administracions públiques, suborn, tràfic d'influències i blanqueig de capitals en el denominat cas 3%, l'estructura posada en marxa per finançar "il·legalment i de manera encoberta" la citada formació política. El magistrat dirigeix la causa, entre d'altres, contra diversos ex alts càrrecs polítics i funcionaris d'administracions públiques de Catalunya, la mateixa CDC, el PDECat, les empreses Teyco, Urbaser, Fundació ACS, Grup Soler Constructora o Copisa.

Amb la interlocutòria de passi a procediment abreujat, equivalent al processament, De la Mata, el mateix jutge que ha processat la família Pujol Ferrusola, posa fi a una investigació que ha analitzat una trentena d'adjudicacions que s'haurien concedit a canvi de donacions a CDC. Entre les obres investigades, destaquen el contracte de recollida d'escombraries d'Olot; el manteniment d'escoles de Barcelona; obres en centres educatius de Manresa, Vila-seca, el Vendrell, Sant Celoni, Sant Hipòlit de Voltregà i Sabadell; el projecte de l'estació de l'AVE a Girona; un CAP de Mataró i un a Prats de Lluçanès; un centre cívic a Sant Fruitós de Bages; el dic est i l'ampliació dels accessos sud del port de Barcelona; la remodelació de l'avinguda Paral·lel, la plaça de les Glòries i trams de carril bici a Barcelona; la prolongació dels FGC a Sabadell; obres a la carretera C-55 a Manresa i d'altres; una carretera de la Diputació de Barcelona; el Campus Diagonal Besòs de Barcelona; un parc a Lloret de Mar; una piscina a Figueres; pisos socials a Sant Cugat del Vallès; l'ISPC a Mollet del Vallès, o l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Segons el magistrat, alts càrrecs de CDC, funcionaris de diferents administracions i institucions públiques de Catalunya i alguns empresaris haurien forjat una estructura triangular destinada a finançar Convergència "il·legalment i de manera encoberta". De la Mata situa els exgerents de CDC al nivell més alt de l'entramat. Segons descriu a la interlocutòria, duien un control i un seguiment de les licitacions d'obra pública i de serveis que ofertaven les diferents administracions governades pel partit, ja fossin ajuntaments, diputacions o organismes depenents de la Generalitat. "Influïen en els seus responsables a fi d'aconseguir que fossin adjudicades a empreses connivents o associades a aquest pacte criminal", diu el jutge instructor. Eren ells, continua, els que "portaven els comptes, materialitzaven el seguiment de deutes pendents en les adjudicacions i i rebien pagaments".

En un segon esglaó, el magistrat ubica les autoritats de les administracions públiques que, d'acord amb els responsables de CDC, alteraven concursos públics per dirigir-los a determinades companyies. Aquí el magistrat imputa persones com Josep Antoni Rosell, director general d'Infraestructures de la Generalitat del 2011 al 2016; Joan Lluís Quer, president d'Infraestructures.cat del 2011 al 2015; Sixte Cambra, president del Port de Barcelona del 2011 al 2018 i exsenador de CiU, o Antoni Vives, extinent d'alcaldia de Barcelona.

Al tercer esglaó, l'instructor inclou el grup dels empresaris que, sistemàticament, es van citar amb alts càrrecs de CDC per fer pagaments encoberts al partit, sota l'aparença de donacions, a través de les fundacions vinculades a CDC, CatDem i Fundació Fòrum Barcelona. Hi ha empresaris com Sergio Lerma, Josep Manel Bassols, Félix Pasquina, Jordi Sumarroca, Antonio García-Bragado i Joan Maria Pujals (exconseller de Cultura en els governs de Pujol), entre d'altres. Entre les empreses processades hi ha Teyco, Urbaser, Fundación ACS, Grup Soler Constructora, Copisa, TEC Cuatro, Oproler i Pasquina.

Tanmateix, De la Mata sosté que no sempre hi havia una concatenació temporal exacta entre els pagaments i les, almenys, 31 adjudicacions incloses en la interlocutòria, perquè les donacions no estan necessàriament vinculades a adjudicacions sinó a mantenir la bona relació amb el partit i "situar o mantenir l'empresa en posició de creditor amb vista a futures adjudicacions". És a dir, que pagaven no a canvi de l'adjudicació d'una obra concreta, sinó d'estar ben posicionats per anar guanyant concursos.

Tots els investigats eren necessaris per tancar el cercle de les activitats delictives i, segons argumenta De la Mata, van desenvolupar aquestes accions dirigides a un sol objectiu: "Subvertir l'estat de dret i, mitjançant un intens abús de poder, fer servir la direcció de les administracions per obtenir un benefici i lucre il·lícit, personal i mercantil en el cas dels empresaris, i organitzacional en el cas concret dels dirigents del partit polític, i aconseguir un "finançament il·legal" per al mateix, fet que implica un greu descrèdit a l'administració pública i un perjudici a l'erari públic".

L'11,5% del finançament privat del partit

De la Mata subratlla que la transcendència d'aquesta organització en el desenvolupament de la vida de CDC era molt rellevant: els ingressos de CDC que van tenir origen en les seves fundacions vinculades van significar una font de finançament del partit que va suposar, en el període comprès entre els exercicis 2008 a 2012 (exercicis de què es disposa informació), una mitjana de l'11,5% del "finançament privat" del partit i d'un 7,7% del finançament total (públic més privat).

Es tracta, indica el jutge, "d'una operativa sostinguda en el temps, de caràcter sistèmic, que es manté inalterable amb independència dels relleus que es puguin produir en les persones integrants de les estructures en el si de les quals s'executa. La millor evidència d'això és que els canvis en l'estructura del partit no van suposar en cap cas un cessament en la comissió dels fets objecte d'investigació, sinó que van suposar únicament una modificació en la identitat de les persones que hi participaven".

El lligam entre CDC i el PDECat

Una de les claus de la interlocutòria de l'Audiència és que estableix un lligam entre CDC i el PDECat, a qui considera formació continuadora de Convergència. D'aquesta manera, el jutge imputa totes dues formacions pels delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals. Segons el raonament del magistrat, és possible reclamar també responsabilitats al Partit Demòcrata (nascut el 2016, quatre anys després dels fets investigats), perquè hi ha indicis que "la creació del PDECat, lluny de correspondre's amb el naixement d'un nou partit, vinculat en els seus orígens però independent de CDC, es correspon amb una simple transformació o canvi d'aparença de la mateixa realitat amb la finalitat de desconnectar-se de les responsabilitats en què pogués haver incorregut Convergència".