Bárcenas desafia Rajoy i reafirma la caixa B del PP

MadridMaría Dolores de Cospedal havia convocat ahir una compareixença per presentar la convenció que el PP fa a Madrid aquest cap de setmana. Gairebé totes les preguntes, però, tenien un nom: Luis Bárcenas. Ella mateixa, al final, va optar per acceptar que l’objectiu inicial de la roda de premsa havia tingut ben poc èxit. L’extresorer del partit -que aquest matí dipositarà els 200.000 euros de la fiança per sortir de la presó- ja ha aconseguit una primera fita política: tornar a situar el focus del cas Gürtel sobre els seus antics companys, que ara marquen distàncies i afirmen ser víctimes de les operacions que ell feia, presumptament, al marge de la llei. Encara des del centre penitenciari de Soto del Real, Bárcenas va advertir ahir que no pensa afluixar i va tornar a desafiar el president del govern espanyol i del PP, Mariano Rajoy: sosté que durant anys hi va haver una comptabilitat paral·lela, que els dirigents actuals del carrer Génova atribueixen, si és que va existir, exclusivament a l’extresorer.

El cert és que ell no és l’únic que es refereix a aquesta caixa B. En l’escrit d’acusació sobre l’anomenada “primera època” de la trama corrupta, l’Advocacia de l’Estat també veu “acreditat” que Bárcenas i el seu antecessor, Álvaro Lapuerta, van fer-se càrrec, del 1990 al 2008, de pagaments en negre, és a dir, que no figuraven als llibres de comptabilitat del partit ni eren declarats a Hisenda. Demana per a l’expolític 62 anys i 8 mesos de presó i condemnes més lleus per a Lapuerta i Ángel Sanchís, un tercer extresorer, per haver cooperat amb els suposats delictes del primer. Dies enrere la Fiscalia Anticorrupció va concloure que la comptabilitat paral·lela era un fet.

Aferrant-se a la lletra petita de l’argumentació, la secretària general del PP va sentenciar que la responsabilitat és dels acusats. La cúpula dels populars, a quatre mesos per a les eleccions autonòmiques i locals, procura fixar un perímetre de seguretat ben delimitat per evitar que aquest cas els capgiri l’estratègia de precampanya. Cospedal assegura que l’equip de Rajoy va actuar amb contundència en deixar sense militància els implicats. Ahir no va fer cap referència als SMS del president espanyol al seu antic home de confiança ni a l’estira-i-arronsa per fer-lo plegar definitivament del càrrec quan va esclatar l’escàndol. L’única acció que prendrà el partit ara és presentar un recurs per intentar deixar de ser considerats beneficiaris a títol lucratiu. No hi estan d’acord però, per si de cas, al carrer Génova subratllen que aquesta qualificació pressuposa que ells no coneixen que els diners tenien un origen il·lícit.

Donacions sense res a canvi

Bárcenas va comparèixer per videoconferència ahir davant la comissió del Parlament balear que investiga l’adjudicació de les obres de l’hospital de Son Espases, a Palma. En la intervenció, va reconèixer la pràctica de donacions en metàl·lic d’empresaris al PP però va dir que no tenien relació amb les adjudicacions d’obra pública: “Són aportacions de caràcter no finalista”, va explicar, i les va reduir així a operacions de “relacions públiques” que, com a màxim, permetien al benefactor prendre un cafè desinteressat amb algun dirigent polític. Les campanyes electorals, va avisar, no es financen només amb recursos propis. En aquest esquema, va atribuir a una simple “casualitat” que el constructor Juan Miguel Villar Mir -de qui va dir que era un amic personal de Lapuerta- hagués aportat a la comptabilitat en negre milers d’euros coincidint amb les diferents adjudicacions del centre sanitari. A ell, responsable de l’empresa OHL, se li va adjudicar l’hospital però va acabar perdent el concurs. Bárcenas va negar que les donacions fossin comissions. Tirant d’ironia, va emfasitzar que si es prenia com a referència el polèmic 3% citat per Pasqual Maragall, les quantitats de Villar-Mir haurien sigut molt baixes.

Una de les principals aportacions que va fer a la comissió no va ser directament relacionada amb aquest projecte, sinó amb la seu dels populars balears. Bárcenas, l’home que va controlar la clau de la caixa per decisió personal de Rajoy, va revelar que l’edifici s’havia comprat amb aportacions d’empresaris, entre els quals el gallec Antonio Pinal, responsable d’una promotora que va fer actuacions a les Illes durant el segon mandat de Jaume Matas i coneguda per un altre cas de presumpta corrupció, Eivissa Centre.

En referència a l’expresident balear, va admetre que havia rebut un sobre amb 6.000 euros -si bé va deixar oberta la possibilitat que la xifra fos superior- quan es va instal·lar a Madrid després de deixar l’activitat política autonòmica. Segons les seves explicacions, també hauria rebut un salari mensual quan va marxar als Estats Units, després de perdre les eleccions l’any 2007. “Era una pràctica habitual”, va explicar, amb els dirigents conservadors que de sobte es quedaven sense feina.

El desafiament a Rajoy de l’home que probablement avui sortirà en llibertat és clar i no s’atura: fins i tot insta el PP a querellar-se contra ell si creu que els va robar diners. Els de Suïssa, afirma, són només seus. Defensa que són un fruit de la seva “activitat professional”.

El president espanyol, que l’any 2009 assegurava que ningú podria provar que el seu tresorer “no era innocent”, va insistir ahir des del Congrés que ja no és membre del partit i va demanar a la justícia que acabi el procés com més aviat millor. Enmig d’aquesta guerra entre antics companys de files, Cospedal va titllar de “vomitiu” que partits de l’oposició deixin entreveure que el PP ha pressionat la justícia perquè el deixi en llibertat a canvi de no esbombar nova informació.

Fabra, descontent amb l’escorcoll del Palau

El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, va mostrar ahir el seu descontentament amb l’actuació policial duta a terme dimarts al Palau de les Arts de València. Els agents van escorcollar el coliseu buscant documentació que acredités presumptes irregularitats en la gestió i el cobrament de comissions irregulars per part de la seva intendent, Helga Schmidt, detinguda dimarts i imputada per prevaricació, malversació i falsedat. Fabra considera que l’actuació de la policia que va custodiar l’edifici durant hores va ser “desmesurada” i “innecessària” perquè dóna “mala imatge” de València.