Batalles i mirades de reüll durant un mes de govern sense president
L’espai de coordinació entre JxCat i ERC es reuneix periòdicament, però no evita la mala maror al Govern
BarcelonaFa un mes que Catalunya no té president. Quim Torra (JxCat) va ser inhabilitat el 28 de setembre per desobediència i per primer cop des de la restauració de la democràcia l’executiu va quedar en mans del segon a bord, el vicepresident, Pere Aragonès (ERC). Des de llavors, el Govern viu en un equilibri permanent a nivell intern i en una guerra més o menys pública entre els dos socis, que es disputen, segons les enquestes, el primer lloc en les pròximes eleccions. A hores d’ara la qüestió més senzilla és sotmesa a l’escrutini dels dos partits, amb la voluntat, d’una banda, del control mutu -fins al punt de monitoritzar els tuits que fa cada departament i qui hi surt-, i, de l’altra, de fer evident que el Tribunal Suprem ha deixat la cadira buida de la presidència.
“Va començar bé i ara ja no tant”, resumeix un observador de JxCat de les relacions al Palau, on també té despatx Pere Aragonès. El temor és comú: Junts té por que el vicepresident aprofiti la seva condició de president substitut per projectar-se com a candidat d’Esquerra als pròxims comicis -un alt dirigent de JxCat ja l’acusa de fer-ho actualment-, mentre que els republicans van amb peus de plom perquè JxCat no els defineixi com uns usurpadors de la presidència arran de la inhabilitació de Torra. La tensió ambiental està servida des del detall més petit fins a les decisions més importants, com l’última, sol·licitar l’estat d’alarma a l’Estat arran de l’auge dels casos de covid-19. Ahir aquesta tensió es va fer evident en el discurs de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, davant el consell nacional del partit. A través d’una intervenció telemàtica va acusar JxCat de fer política de “baixa volada” i de voler treure “rèdit electoral” de la pandèmia. “Quan el company que t’hauria d’ajudar prefereix fer tuits, declaracions, animar l’expert discordant a opinar públicament, aprofitar el moment per titllar-te d’autonomista, tecnòcrata, radical o fins i tot incompetent [...], repetiu-vos que som aquí per ajudar la gent”, va dir Rovira als càrrecs d’ERC, reivindicant la seva gestió.
Divendres el conflicte va ser per l’estat d’alarma. La consellera de Salut, Alba Vergés, va refredar a primera hora del matí la possibilitat de sol·licitar-lo, mentre que els consellers de Junts volien celeritat a l’hora de demanar-lo, sobretot després que ho fes el lehendakari, Iñigo Urkullu. “Hem passat de ser capdavanters a anar a la cua. O fem cas dels que en saben o es refermarà la idea que no hi ha ningú al volant”, va piular el diputat de Junts Francesc Dalmases. La versió d’ERC, però, és diferent, ja que fonts del partit afirmen que qui va acabar liderant la qüestió és Aragonès amb la reunió extraordinària del consell executiu divendres a la tarda per aprovar la petició de l’estat d’alarma.
Aquest estira-i-arronsa també es visualitza en les coses més banals, com les fotografies que es distribueixen des de comunicació del Govern -a l’entrada del consell executiu sempre es fotografia Aragonès i la portaveu, Meritxell Budó, per igual- o qui hi ha o hi deixa d’haver en un acte institucional. La presencialitat ja ha generat almenys un desacord aquesta setmana: dimarts al matí hi va haver un moment en què la portaveu, Meritxell Budó, podia sortir al faristol acompanyada de fins a tres consellers per anunciar les mesures d’ajut al sector de la restauració i als centres d’estètica: Aragonès volia ser-hi -perquè es presentava una ampliació del pressupost-, però també els consellers Tremosa i Ester Capella. En realitat només Capella tenia arguments per ser-hi, d’acord amb el criteri habitual: el conseller que presenta una llei compareix, i Justícia impulsava el decret per rebaixar el lloguer dels negocis afectats per les mesures covid al 50%. Al final només va sortir davant les càmeres Budó.
La conferència dels equilibris
No és el primer cop que hi ha una disputa sobre el protagonisme entre consellers. L’exemple paradigmàtic és la conferència de presidents autonòmics d’aquest dilluns, amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Van passar dies fins que el Govern no va aclarir qui hi apareixeria (és telemàtica). Per llei hi havia de ser Aragonès, però JxCat alimentava la possibilitat que hi pogués anar Tremosa. Finalment, com en tantes ocasions, decisió salomònica: Aragonès a la conferència més institucional i Tremosa en una trobada tècnica sobre els fons europeus a la tarda.
L’obsessió que s’ha autoimposat ERC és transitar fins a les eleccions amb els mínims incendis possibles. El diagnòstic intern és que el soroll no beneficia les seves expectatives. Però a mesura que s’acosten els comicis tot es fa més difícil: “Quan s’acosta una campanya tothom té ganes de marcar perfil”, concedeix un representant dels republicans. Per evitar agressions, els dos partits van pactar la creació d’un espai de coordinació, que es reuneix de manera periòdica els dilluns a la tarda. Tant ERC com JxCat fan un bon balanç del seu funcionament, malgrat que en el dia a dia els dos interpreten com a moviments hostils decisions de l’altre. Per exemple, a JxCat no va agradar que Aragonès anunciés una carta en solitari a Pedro Sánchez reclamant la moratòria de certs impostos ni l’acte del Parlament d’homenatge al president Lluís Companys, en el qual només van intervenir càrrec republicans -el president del Parlament, Roger Torrent, Aragonès i Capella-. A ERC molesten els dards de Tremosa -l’últim reclama l’obertura parcial de bars i restaurants si hi ha toc de queda- i consideren que JxCat va amplificar polèmiques externes com les crítiques a Vergés de l’infectòleg Oriol Mitjà, que aquesta setmana també ha explicat que Torra li va oferir entrar al Govern i que Aragonès s’hi va negar. Ahir Rovira va instar a prioritzar la crisi i deixar les crítiques “constructives” per quan estigui “encarrilada”.
Sigui com sigui, queden quatre mesos per a les eleccions i una pandèmia per gestionar. I JxCat i ERC assumeixen que s’han d’entendre després dels comicis. “Ens haurem d’acostumar als governs de coalició: les tensions internes hi seran sempre”, es resigna una veu republicana.
