Podem, primera força en intenció directa de vot segons el CIS

La formació de Pablo Iglesias, però, quedaria en tercer lloc en unes eleccions espanyoles, frec a frec amb el PSOE

L'auge de Podem, el partit de Pablo Iglesias, no s'atura. El baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al mes d'octubre evidencia que seria la primera força en intenció directa de vot amb un 17,6% dels suports. Segon seria el PSOE (14,3%), i tercer, el PP (11,7%). Un 15,7% es declara abstencionista.

No obstant això, un cop passat pel sedàs del CIS -és a dir, aplicades les normals correccions qualitatives per obtenir una projecció de vot a partir de les respostes dels ciutadans- en cas d'unes eleccions espanyoles els populars tornarien a ser la força més votada, amb un 27,5% dels sufragis, seguida dels socialistes, amb un 23,9%, i de Podem, que quedaria en tercer lloc amb un ajustat 22,5%. Respecte al juliol, el bipartidisme manté el percentatge lleugerament superior al 51% si bé, per primer cop, es consolida una tercera formació estatal amb uns percentatges semblants als de PP i PSOE.

Qui més acusa l'ascens de Podem és Esquerra Unida –que inclou ICV– que, en estimació de vot respecte al mes de juliol, passa del 8,2 al 4,8%. També recula UPyD.

Fotografia d'unes setmanes convulses

L'enquesta es va fer en unes setmanes especialment convulses a Madrid. Eren els dies en què l'escàndol de les targetes en negre de Caja Madrid ocupava el primer lloc a tots els informatius. El bipartidisme espanyol va haver d'intensificar el missatge de contundència davant la implicació en aquest cas d'alguns dels seus militants, amb cares tan conegudes com la de l'exvicepresident econòmic del PP Rodrigo Rato. L'altra gran preocupació ciutadana en el moment en què es va fer l'enquesta era el contagi de l'Ebola a la infermera Teresa Romero. Els primers dies de la crisi sanitària hi va haver una imatge de descoordinació entre l'administració central i l'autonòmica. Dies després, la Moncloa en va agafar les regnes, però el baròmetre del CIS ja s'havia fet quan Mariano Rajoy va rectificar.

La fotografia electoral també té, com a paisatge de fons, el debat sobiranista i la dimissió de l'exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón després de retirar el projecte de llei de l'avortament.

A l'enquesta del mes de juliol l'efecte Podem ja va ser visible. El partit de Pablo Iglesias, que havia estat la gran sorpresa a les eleccions europees del maig, es va situar com a segona força en intenció de vot directe –la resposta espontània dels enquestats–, amb un 11,9%, per sobre del PSOE, amb un 10,6%. En aquell moment encara liderava els socialistes Alfredo Pérez Rubalcaba. No obstant això, feta l'habitual 'cuina' interna (aplicació de variables per predir un resultat que englobi el 100% dels enquestats, inclosos els indecisos o els que no volen contestar). En aquest cas, com ara, Podem queia fins al tercer lloc, amb un 15,3% d'intenció de vot en unes eleccions espanyoles. El PP, que aleshores va ampliar la distància amb els socialistes, era primera força, amb un 30% dels vots.

Valoració de líders

Tots els líders parlamentaris –entre els quals, per tant, no hi ha Iglesias– suspenen. La més ben valorada és la portaveu de Gero Bai, Uxue Barkos. Pedro Sánchez supera el president del govern espanyol –era el primer cop que es valorava el secretari general del PSOE en un baròmetre d'aquest tipus– i obté un 3,85. Mariano Rajoy, un 2,31, i Cayo Lara, d'IU, un 3,48.

Alfred Bosch, d'ERC, és valorat amb una nota del 3,75, i el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, es queda amb un 2,75.

Pel que fa al govern espanyol, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría és la més valorada, amb un 2,90. Tots suspenen. A la franja baixa hi ha la responsable de Sanitat, Ana Mato, en plena gestió de la crisi de l'Ebola. La pitjor nota torna a ser per al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, amb un 1,47.

Atur i corrupció

L'atur i la corrupció continuen liderant el rànquing de les principals preocupacions ciutadanes. La manca de feina puja lleugerament, fins al 76% respecte del baròmetre del mes de setembre. La corrupció inquieta com a principal maldecap un 42,3% dels ciutadans.

Més continguts de