Publicitat
Publicitat

La CUP respon a la fiscalia que els seus alcaldes no aniran a declarar

La formació de l'esquerra anticapitalista insta la resta de forces polítiques a fer el mateix

Poc després de l' ordre de la fiscalia d'investigar fins a 700 alcaldes per col·laborar amb el referèndum, la CUP ja ha avançat quina serà la seva resposta. Els seus batlles no aniran a declarar si els citen, i insten la resta de formacions polítiques a fer el mateix. En un comunicat, els cupaires han argumentat que la fiscalia s'està extralimitant en les seves funcions i han assegurat que els alcaldes actuen a l'empara de la llei del referèndum d'autodeterminació aprovada el 6 de setembre al Parlament. Remarquen, en aquest sentit, que el referèndum de l'1 d'octubre està "legitimat" democràticament.

La CUP també denuncia que la Fiscalia General de l'Estat "no pot ordenar la detenció" d'alcaldes que no compareguin en virtut de la seva citació. "Ordenar aquestes detencions sobrepassaria el seu límit de competències i vulneraria els drets fonamentals", entre els quals la llibertat, argumenta el comunicat. La CUP té 28 alcaldies afectades al territori, més Badalona i Sabadell que, de moment, no han estat citats per la fiscalia.

A més, els anticapitalistes critiquen l'actitud "demofòbica" de l'estat espanyol i l'"atac" als drets fonamentals. "L'únic objectiu és atemorir la població i als càrrecs electes", assegura el comunicat. La formació de l'esquerra independentista afirma que es respondrà "conjuntament" davant l'estratègia "repressora" de l'estat espanyol.

L'alcalde d'Argentona, el cupaire Eudald Calvo, ha reconegut en declaracions a l'ACN que la decisió col·lectiva de tots els alcaldes de la CUP és no facilitar la feina a la justícia espanyola perquè entenen que "no té eficàcia" en territori català. "Si volen saber alguna cosa ens hauran de venir a buscar", ha etzibat Calvo. L'alcalde espera que si s'acaben produint detencions, la societat civil faci costat als alcaldes i es respondrà massivament als "atacs demofòbics".

L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha reaccionat a través de Twitter a la decisió de fiscalia, i ha assegurat que "no té consciència" d'haver comès "cap delicte". "Vull que tot Badalona pugui votar 'sí' o 'no'. Deixeu els ajuntaments en pau", ha afegit Sabater, que no aclarit si anirà a declarar o no.

Per la seva banda, l'organització juvenil de l'esquerra independentista, Arran, ha llançat un comunicat en què proposa fer "murs humans" per defensar els alcaldes que desobeeixin les citacions de la Fiscalia.

L'alcalde de Solsona (ERC) proposa una "reacció conjunta"

Al marge de la CUP, i a l'espera que l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) valori l'ordre de la fiscalia -s'espera que ho faci aquesta tarda-, l'alcalde de Solsona, David Rodríguez (ERC), ja ha proposat a l'ACN que els 712 batlles que haurien de ser citats a declarar defineixin una "reacció conjunta" perquè, segons ell, els donarà "més força". Tot i que encara no ha rebut la citació, Rodríguez ha deixat clar el que pensa: "Si volen fer-nos por, que sàpiguen que no en tenim", i ha assegurat que ningú els farà moure "ni un mil·límetre" de la voluntat d'exercir la democràcia".

Com els cupaires, Rodríguez creu que el que han fet els batlles és "complir la llei del referèndum aprovada pel Parlament i, per tant, una llei vigent i vàlida". "L'únic que hem fet és complir amb allò que creiem que és de justícia, que és que es pugui celebrar un referèndum", ha apuntat. De fet, l'alcalde solsoní considera que qui està actuant il·legalment són "tant el TC com la fiscalia, com tots els poders de l'Estat". "La llei del referèndum està basada en la legalitat internacional i també està subscrita per la mateixa Constitució i l'estat espanyol", ha apuntat Rodríguez, que considera que "no només tenim la legitimitat per dur a terme un referèndum, sinó també la legalitat".

RE

Etiquetes

Més continguts de