Política 14/01/2021

La Moncloa posa en dubte ara que la Generalitat pugui ajornar les eleccions

El Govern es defensa amb la previsió ja al decret de convocatòria del 14-F i un informe de la CJA

Mireia Esteve / Núria Orriols
6 min
El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, en compareixença a la comissió del Congrés

BarcelonaL'ajornament electoral del 14-F ha anat prenent cada cop més força durant les últimes hores –l'únic partit que s'hi oposa obertament és el PSC– i el Govern ja admès que la nova data dels comicis podria ser al maig. Ara bé, els dubtes legals sobre si es pot impugnar una possible suspensió de les eleccions també comencen a planar sobre el panorama polític. Sense anar més lluny, la Moncloa posa en dubte ara la competència de la Generalitat per fer-ho.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aquest dijous el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha llançat un avís a la Generalitat advertint-la que una suspensió dels comicis no està recollida a la llei electoral actual. No ha especificat, però, si el govern espanyol preveu impugnar un possible ajornament de les eleccions, però ha afirmat: "El dret sempre té mecanismes d'impugnació".

En una entrevista a Ràdio 4 i La 2, Campo ha demanat "cautela" a la Generalitat i als partits abans de prendre una decisió definitiva per la "falta de previsió legal" d'una situació com aquesta. Fa gairebé un any, en plena primera onada de la pandèmia, les eleccions que s'havien de celebrar el 5 d'abril al País Basc i a Galícia es van ajornar i el govern espanyol no hi va posar cap objecció. Amb tot, aquest cop Campo ha demanat una resposta "proporcionada a la situació". Això passa, segons el ministre, per determinar si es donen les mateixes "circumstàncies" de "consens" que es van donar al País Basc i a Galícia per ajornar els comicis del 5 d'abril, en plena primera onada de la pandèmia. "Estem parlant de democràcia i drets fonamentals. És una qüestió delicada, vigilem", ha afirmat Campo, que ha fet una crida a la "responsabilitat" dels dirigents polítics.

Les paraules de Campo contrasten amb les de dimarts del ministre de Sanitat i candidat del PSC a les eleccions, Salvador Illa, que va evitar pronunciar-se sobre la conveniència de celebrar els comicis amb l'actual situació sanitària i va dir que és la taula de partits qui ho ha de decidir. Però el ministre de Justícia no està sol en aquest gir de la Moncloa.

El ministre de Transports i secretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos, ha exigit "rigor" i "claredat" al Govern pel que fa a la convocatòria electoral. No ha volgut posar en dubte si seria legal o il·legal, però en declaracions a La Sexta ha apuntat que "una convocatòria electoral s'ha de fer amb la seguretat que es durà a terme". "No pot haver-hi vacil·lacions perquè acaben afectant la netedat dels comicis i la garantia que tots els partits tinguin les mateixes oportunitats", ha afegit. És més, creu que l'exemple de Galícia i el País Basc –amb la celebració d'eleccions després del confinament domiciliari– demostra que és possible votar en plena pandèmia perquè "ningú assegura que estarem pitjor o millor" d'aquí tres mesos. L'aposta de la Moncloa és perquè es prenguin més mesures de prevenció –com intensificar el vot per correu–, però que en cap cas s'ajornin els comicis, informa Mariona Ferrer.

No obstant això, el PSC podria intentar buscar el camí del mig i aquest divendres, en la reunió del Govern i els partits, posaran sobre la taula una proposta de consens. Segons ha avançat 'La Vanguardia' i han confirmat fonts socialistes a l'ARA, la seva idea seria posposar les eleccions fins abans de Setmana Santa, que enguany va del 28 de març al 4 d'abril, i allunyar així que els comicis caiguin hipotètic repunt o quarta onada de la pandèmia, segons les mateixes fonts. El citat diari informa que el socialistes -que primer volen escoltar les explicacions de l'executiu- plantejaran que el govern espanyol col·labori en la organització dels comicis per garantir una major seguretat en termes sanitaris, si bé des del partit neguen que la Moncloa hi hagi de tenir alguna cosa a veure, informa Marc Toro.

El Govern de la Generalitat s'arma jurídicament

Tal com explica aquest dijous l'ARA en l'edició de paper, la Generalitat ha preparat jurídicament l'escenari d'un eventual ajornament electoral. Fonts governamentals recorden que en el decret de convocatòria de les eleccions ja es preveia la possibilitat d'haver d'ajornar els comicis per qüestions epidemiològiques. Tot i que no es va situar a l'articulat, es va especificar que "si per raons derivades de la protecció del dret a la salut enfront de la situació d’emergència sanitària [...] el desenvolupament del procés electoral no es pogués dur a terme amb les garanties de salut pública necessàries, es podrà deixar sense efectes aquesta convocatòria i posposant la votació a una data posterior que sí que les ofereixi".

També s'agafen a un informe de la Comissió Jurídica Assessora que recull la possibilitat de suspendre de manera temporal les eleccions si les mesures adoptades per garantir que siguin lliures i iguals no són suficients a causa de la situació de la pandèmia.

"En cas d’insuficiència de les mesures adoptades per tal de garantir el ple exercici del dret de vot a l’electorat en condicions de llibertat i igualtat [...] la Generalitat de Catalunya pot procedir a l’ajornament o, si escau, a la suspensió de les eleccions en els termes indicats al dictamen", diu l'informe.

Segons fonts del Govern, en cas que es decidís ajornar les eleccions i algú ho impugnés, la instància competent per valorar aquesta qüestió seria el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Des del Govern interpreten que a la Junta Electoral només li haurien de comunicar la decisió, tal com es va fer al País Basc. Una altra via, afegeixen fonts jurídiques, seria que el govern espanyol impugnés el decret al Tribunal Constitucional.

Cs carrega contra Campo per "intromissió partidista"

Les paraules de Campo no han agradat al líder de Ciutadans, Carlos Carrizosa, que les ha considerat una "intromissió partidista escandalosa en el debat polític". "Em sembla al·lucinant que un home de lleis no sigui prou equànime per admetre que un estat de dret ha de garantir el dret a vot en una situació de pandèmia, que no podem admetre que hi hagi persones que no puguin anar a votar per condicions de salut pública o que per por hi hagi una abstenció elevadíssima", ha afegit, informa Anna Mascaró.

Per la seva banda, el president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha obviat les paraules de Campo, però ha assegurat que el seu partit encara no ha adoptat una posició de cara la reunió d'aquest divendres perquè no tenen "tota la informació sobre la taula". Des de Girona, Fernández ha explicat que avui coneixen els escenaris que preveu Salut, però ha demanat conèixer també "les conseqüències" que podria tenir cada escenari "en el dret a vot dels catalans". Com a exemple, Alejandro Fernández ha preguntat quants catalans es poden contagiar –i per tant, no podrien anar a votar– entre que es tanca el termini del vot per correu i les eleccions.

Diferències entre Torrent i Costa

El president del Parlament, Roger Torrent, no ha volgut descartar que les eleccions del 14 de febrer s'acabin mantenint, però ha considerat que hi ha una "evidència científica" que diu que "no és recomanable, i el síndic ho desaconsella". De fet, Torrent ha admès que és possible que la situació de provisionalitat per la inhabilitació de Quim Torra s'allargui perquè el risc és "elevat" i que el Govern hagi de continuar gestionant la pandèmia com ha fet fins ara. El president del Parlament també ha recriminat al ministre de Sanitat, Salvador Illa, que no s'hagi pronunciat sobre si s'han de suspendre els comicis i ho ha qualificat "d'irresponsabilitat". "Si ens moguéssim per interessos partidistes, per a ERC haurien de ser ja, però prioritzem la vida", ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio.

En canvi, JxCat ja des d'ahir mostra cada vegada més obertament que no veu cap inconvenient en mantenir el 14-F. Aquest dimecres ho deia la candidata del partit, Laura Borràs, que va argumentar la seva postura amb el fet que "països com Portugal tenen un confinament més sever que a Catalunya i celebraran eleccions". Aquest dijous s'hi ha afegit el vicepresident del Parlament i diputat de JxCat, Josep Costa, ha afirmat que "no hi ha cap raó sanitària per privar ningú d'un dret essencial com el vot". "Entre salut o democràcia, salut i democràcia", ha afegit en un tuit. Segons Costa, "només la necessitat de garantir que tothom pugui votar justifica ajornar unes eleccions ja convocades" i afegeix que llavors "s’ha de fer tot el que calgui per garantir-ho".

El dirigent del PDECat Marc Castells ha assegurat que donaran suport a la proposta que faci el Govern, però només si és unitària entre JxCat i ERC. Per la seva banda, la candidata dels comuns, Jéssica Albiach, ha enviat una carta a tots els candidats, també a Salvador Illa (PSC), perquè acordin l'ajornament de les eleccions, però es comprometin també a què se celebren com a molt tard el mes de maig.

Els indults no s'hauran resolt abans d'uns nous comicis si se celebren al maig

Encara que s'ajornin les eleccions al maig, Campo tampoc preveu que els líders independentistes puguin presentar-se a cap candidatura, perquè el govern espanyol encara no haurà debatut les peticions d'indult. El ministre de Justícia veu "difícil" que es resolguin aquestes mesures de gràcia abans de les eleccions catalanes encara que s'ajornin. "No crec que es puguin ajornar tant", ha dit Campo. El ministre ha afegit que encara cal que el Tribunal Suprem es pronunciï i ha negat que l'alt tribunal estigui retardant la decisió.

stats