L’ajustada victòria de Santamaría sobre Casado aboca el PP al xoc

MadridSoraya Sáenz de Santamaría i Pablo Casado es veuran les cares al congrés extraordinari del PP. Els compromissaris tindran l’última paraula en la cursa per rellevar Mariano Rajoy a la presidència del partit, després que ahir l’exvicepresidenta espanyola va imposar-se per només 1.500 vots al fins ara vicesecretari de comunicació popular, en una votació tan ajustada que fa gairebé impensable una candidatura única de cara al congrés, tot i que ahir el comitè organitzador es va afanyar a demanar-la. Seran poc més de 3.000 compromissaris els que decidiran el nom del pròxim líder del principal partit de la dreta espanyola. El 36,95% dels 58.305 inscrits que ahir van participar en les primàries van optar per Santamaría, mentre que el 34,30% van donar suport al representant de l’ala més dretana de la formació. El PP es debatrà, doncs, entre l’ànima considerada més moderada de la formació, hereva de la manera de fer govern de Mariano Rajoy, i la més escorada a la dreta, nostàlgica dels temps de José María Aznar però amb una pàtina de modernitat que aspira a segar la gespa als peus a Albert Rivera.

Els inscrits a les primàries populars van deixar fora la fins ara número dos del partit, María Dolores de Cospedal, que, tot i el seu control dels quadres intermedis de la formació, no va poder superar el llast d’haver estat al comandament del partit mentre se succeïen els escàndols de corrupció. Els seus intents per fer de la debilitat virtut, recordant repetidament que s’ha “deixat la pell pel partit”, es van demostrar infructuosos, i amb un 25,92% dels vots, té un futur negre dins de la formació pel seu enfrontament amb les dues opcions amb possibilitats de liderar-la.

Just un mes després de la dimissió de l’expresident del govern espanyol, que va obrir el meló de la successió amb un procediment de democràcia interna inèdit a la dreta espanyola -acostumada a seguir les ordres del líder sortint en el debat successori-, el PP va posar ahir les bases d’una nova etapa. A partir d’ara el partit encara el repte de recuperar l’hegemonia de la dreta i aturar l’hemorràgia cap a Ciutadans, alhora que dissenya el pla de tornada a la Moncloa. Casado ho vol fer amb un retorn a les essències. Durant la campanya ha tingut un discurs en el qual ha recuperat velles banderes del PP, com la defensa de la família heteronormativa o la involució en els drets de la dona pel que fa a l’avortament.

Gir a la dreta

El més jove dels candidats en la cursa no ha tingut problema a reivindicar el llegat de la bèstia negra del marianisme, José María Aznar, i ha bastit un discurs molt més dur que el de Rajoy contra l’independentisme. Expert en comunicació, Casado ha sabut connectar amb una militància del PP que buscava un reforçament del nacionalisme espanyol i una recuperació dels valors conservadors, esmorteïts durant l’etapa de Rajoy. Les opcions de Casado de ser el pròxim president del PP passen per presentar batalla “fins al final”, com ha promès durant la campanya, i mirar d’aprofitar en el seu avantatge l’animadversió entre les candidatures de Cospedal i Santamaría. Tot fa preveure que els compromissaris fidels a l’exministra de Defensa acabin gruant cap al cadell de Génova, que si convencés els compromissaris es convertiria en el president del PP més jove de la història, amb 37 anys. Això, tot i que ha hagut de gestionar una polèmica incessant per la presumpta irregularitat del seu màster a la Universidad Rey Juan Carlos i que era i continua sent la principal amenaça per a la seva carrera.

Al davant hi tindrà el projecte de Santamaría, que ahir va guanyar la batalla particular que mantenia contra Cospedal, la seva nèmesi dins de la formació conservadora, però no té ni de bon tros assegurada la victòria final al congrés que se celebrarà el 21 i 22 de juliol a Madrid. Tot i les crítiques que li havien arribat de dins del partit pel seu perfil tecnòcrata i poc polític, l’exvicepresidenta va imposar-se a la regent de Génova, que havia abraçat un discurs dur i fortament espanyolista en les últimes setmanes, criticant fins i tot l’acció de govern de Rajoy. La campanya de Santamaría ha anat enfocada a minimitzar els enfrontaments amb els rivals interns i a centrar les crítiques contra Pedro Sánchez i Podem, en un intent de fer emergir el seu perfil menys orgànic i més institucional. Santamaría volia presentar-se a si mateixa com a cap de l’oposició abans de ser-ho, i ha remarcat que la seva intenció és recuperar la Moncloa, un entorn que coneix perfectament.

En Santamaría, els afiliats del PP trobarien una presidenta menys abrandada i més tecnòcrata, i amb experiència de govern, però que ha tingut més dificultats per bastir un discurs contra Ciutadans, a qui ha hagut de convèncer més que confrontar en l’etapa de govern, quan els d’Albert Rivera eren socis preferents de l’executiu.

Acusacions de tupinada

La jornada de votacions no va estar exempta de polèmica, i fins i tot va haver-hi acusacions de tupinada, sobretot entre les candidatures de Cospedal i Casado. Tot i que el comitè organitzador del congrés va destacar durant tota la jornada la “normalitat” del procediment, que es va saldar amb una participació molt elevada -del 87% dels 66.700 inscrits, que això no obstant suposen un 7,6% del total de teòrics militants de la formació conservadora-, les candidatures van detectar pressions i problemes per votar en algunes meses. En concret, fonts de l’equip de María Dolores de Cospedal van explicar a l’ARA que van detectar dues meses amb “possibles irregularitats” i que estaven “estudiant” possibles impugnacions. Es tracta de dues meses de l’Eixample de Barcelona, i estan sota sospita de l’equip de Cospedal per presumpte tracte de favor a Casado. Tot i així, el COC va afirmar que no havia rebut cap impugnació. Altres presumptes irregularitats en el procediment s’han produït a Oriola, on van votar afiliats no inscrits (era obligatori expressar la voluntat de votar), segons fonts de la candidatura de Casado.

Qui no va participar de la votació va ser el president sortint del PP. Rajoy va viure la jornada de vacances a Sanxenxo, i va consumar així fins a l’extrem la seva neutralitat en el procés d’elecció del líder. Fonts de la direcció del partit van explicar que l’expresident espanyol considerava qualsevol dels candidats vàlid per exercir el càrrec, i valorava la col·laboració de tots ells en la seva etapa com a líder del partit.

Com s’esperava, van quedar molt per darrere dels tres favorits els candidats outsider, José Manuel García-Margallo, José Ramón García-Hernández i Elio Cabanes. Previsiblement, però, els seus compromissaris es decantaran també per Pablo Casado, cosa que dona més possibilitats de victòria al candidat.

Sigui com sigui, l’empat tècnic en les primàries del PP assegura que el xoc s’allargarà fins al 21 de juliol, i que el futur lideratge del partit el decidiran poc més de 3.000 compromissaris, que podran girar el resultat marcat per la militància que, amb els seus vots, ha constatat una divisió de famílies dins del PP.