Cent policies investigats per les càrregues de l’1-O

Barcelona demana que declarin 28 agents més per completar tota la cadena d’ordres

Els “excessos” i la “desproporcionalitat” dels agents de les forces i cossos de seguretat de l’estat que es van desplegar a Catalunya durant l’1-O, en paraules de l’Audiència de Barcelona, van deixar més d’un miler de ferits a tot Catalunya i imatges de ciutadans rebent cops de porra que han donat la volta al món i que s’han acabat traduint en desenes d’investigacions als jutjats catalans. No hi ha un recompte oficial però, basant-se en la informació que ha transcendit, durant aquests dos anys més de 110 policies nacionals i guàrdies civils han estat investigats per la seva actuació en aquella jornada. Tres d’aquests agents han quedat absolts i dos més esperen judici. Ni ells ni la resta han aclarit les grans incògnites que queden pendents de la jornada: qui va ordenar carregar, amb quin objectiu i per què els agents van parar al migdia.

La causa més voluminosa és la que s’investiga al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona i que ja suma 50 policies nacionals encausats, entre ells els vuit màxims comandaments que van dirigir el dispositiu a peu de carrer aquell dia i que declararan els dies 24 i 25 d’octubre. L’interrogatori a aquests agents pot ser clau per aclarir la incògnita de les ordres i l’objectiu de l’operatiu. En la mateixa línia, l’Ajuntament de Barcelona -que exerceix d’acusació popular juntament amb la Generalitat- ha demanat investigar 28 comandaments intermedis més, 23 dels quals són agents que encara no han estat investigats en aquesta causa. L’objectiu del consistori és aconseguir tenir al jutjat tota la cadena de comandament que va actuar a Barcelona l’1-O. “Ens hem de preguntar qui va dissenyar aquell operatiu i amb quin objectiu”, explicava a l’ARA el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, aquest dilluns. “No va ser cosa de quatre agents descontrolats. A tot arreu es va reproduir el mateix patró d’especial contundència, saltant-se la deontologia policial”, afegia. Per a Serra, la clau del debat és si va ser un error de disseny o si l’objectiu era generar pànic.

Passant-se la responsabilitat

Fins ara l’únic responsable polític del govern espanyol que ha assumit algun tipus de responsabilitat en el dispositiu de la policia espanyola i la guàrdia civil l’1-O és l’exsecretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, que va declarar com a testimoni davant del jutge de la causa de Barcelona. Nieto va assumir el conjunt de l’operatiu, però no l’ordre directa. De fet, en aquest sentit, ell i el coordinador de l’operatiu, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos -que també va declarar com a testimoni-, es van traspassar la responsabilitat de les ordres, segons es desprèn dels vídeos de les seves compareixences, que ahir va fer públics TV3.

“Qui contestarà aquesta pregunta és el director del gabinet de coordinació i d’estudis, el coronel Pérez de los Cobos”, va respondre Nieto el 18 de juny. “La funció del gabinet és comentar-ho amb el secretari d’estat, ell sí que és a la cadena de comandament”, va dir al seu torn Pérez de los Cobos l’11 de juliol. Les acusacions estan convençudes que per sota d’aquests dos alts càrrecs polítics i abans d’arribar als comandaments dels agents antidisturbis que actuaven a peu de carrer hi havia d’haver una línia intermèdia de comandament que pugui aclarir la incògnita de les ordres. Caldrà veure si els interrogatoris d’aquest octubre hi fan llum.

Més continguts de