CAMÍ A LES GENERALS

Ciutadans porta la campanya del 10-N al Parlament

La moció de censura posa a prova la pugna amb el PSOE i el PP per ser els més bel·ligerants contra l’independentisme

A partir de les 10 del matí, el Parlament viu la quarta moció de censura de la seva història en un dels moments políticament més convulsos per a la governabilitat del país. Sense majories estables, sense pressupostos i a l’espera de la sentència del Tribunal Suprem en el judici a l’1-O, fonts del mateix executiu reconeixen que és difícil presumir del full de serveis de l’últim any i mig. Curiosament, però, tot això serà secundari en el debat a l’hemicicle, amb el principal focus d’atenció fora de la cambra: les eleccions generals del 10-N. Ciutadans ha fet un pas endavant conscient que el moviment no porta enlloc. Sense majoria alternativa i sense ni tan sols unitat dins del bloc unionista -el PSC se n’ha desmarcat-, la moció de censura està condemnada al fracàs. Què es juga avui, doncs, al Parlament? La credibilitat de Cs, però també del PP i el PSC (per derivada, del PSOE) com a partits bel·ligerants amb l’independentisme.

Ciutadans porta dos anys parlant del “cop d’estat” de la tardor del 2017 i, des que va ser investit president el maig del 2018, no ha deixat de parlar de Quim Torra com un “supremacista”. Per a ells, els CDR sempre han sigut “comandos” i han insistit un cop i un altre en acusar el PSOE de tenir un “pla per liquidar Espanya” amb la seva “banda”, en la qual inclouen amb lletres d’honor el líder de Bildu, Arnaldo Otegi, i el mateix Torra. Què ha canviat perquè, ara sí, impulsin la moció de censura? L’argument que han esgrimit és la suposada “legitimació de la violència” que asseguren que ha fet el Govern des que el 23 de setembre van ser detinguts nou membres dels CDR -set dels quals continuen empresonats a Soto del Real-, investigats per la Guàrdia Civil per terrorisme. “Torra aplaudeix els que porten goma-2 o armes de foc”, deia el president del partit taronja, Albert Rivera, l’1 d’octubre, data simbòlica que van escollir per presentar al Parlament la moció de censura. Ara bé, el principal canvi en el panorama polític arriba, com tantes altres vegades, de les enquestes: Cs està en caiguda lliure.

Precisament el fet que fos Rivera qui presentés públicament la moció i no pas la candidata de Cs a substituir Torra, Lorena Roldán, que va adoptar un rol secundari, ja denota quin és l’interès principal del partit. Cs va capitalitzar la indignació de l’unionisme en les eleccions del 21-D i ara vol reivindicar amb majúscules la seva col·lecció de proclames contra el dret a l’autodeterminació, els indults i la llibertat dels presos polítics -“colpistes” en el seu llenguatge.

Pràcticament res ha canviat substancialment en els últims dos anys, a l’espera de la sentència del Suprem. Però la moció de censura no busca guanyar -no suma-, ni tan sols desgastar el Govern -es faran servir arguments que cada dues setmanes s’esgrimeixen contra Torra en les sessions de control a l’executiu-. El més probable, apunten diverses fonts, és que acabi evidenciant la pugna pel vot constitucionalista entre Cs, el PP i el PSC. L’aplicació del 155 o de la llei de seguretat nacional i la crítica a la desobediència que promou el sobiranisme seran segur qüestions que portaran a col·lació els tres partits.

Acorralar els socialistes

Inicialment la moció semblava destinada a convertir-se en una via per desgastar els socialistes espanyols. El mateix Rivera va començar a pressionar des del primer minut el president del govern espanyol en funcions i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, perquè obligués el PSC a posicionar-se a favor de la moció. Ara, amb l’aixecament del veto a Sánchez, probablement Roldán haurà de moderar les crítiques cap al PSC. Qui sí que ha vist una escletxa per recuperar el terreny perdut ha sigut el PP, que ja portava setmanes parlant de la moció de censura i ara l’ha abraçat com si fos seva. Els populars no tindran complexos a l’hora de carregar contra tothom.

I a veure-les venir jugaran la resta de grups de la cambra, gens interessats en donar importància al debat, que s’espera que acabi tard a la nit -s’ha previst en un dia el que habitualment es faria en dos- amb una votació en què Cs només aconseguirà 40 dels 68 diputats que marquen la majoria absoluta necessària. El Govern se sent tan poc interpel·lat que la setmana passada ja apuntava, com va avançar l’ARA, a la consellera de Presidència i portaveu, Meritxell Budó, i no al president com l’encarregada de respondre a Ciutadans. Dependrà de Torra, que, si ho desitja, podria demanar la paraula en qualsevol moment.

Més continguts de