En Comú Podem es resigna a integrar-se al grup d’Iglesias

Davant el veto del Congrés, la formació d’esquerres registra un sol grup “confederal” i “plurinacional”

Aprofitant fins a l’últim moment una negociació in extremis amb ressonàncies de la de JxSí i la CUP, Podem i les seves aliances territorials van resignar-se ahir a formar un sol grup al Congrés després que tant el PP com el PSOE i C’s vetessin que cadascuna de les confluències tingués veu pròpia a l’hemicicle, com s’havien compromès en campanya. En Comú Podem, En Marea -l’aliança gallega- i els diputats valencians de Podem no van voler forçar el no de la mesa i van decidir integrar-se ja en un “grup plurinacional” o “grup de grups”. Una única estructura parlamentària que tindrà una organització interna molt pautada per donar “autonomia” a cada confluència. S’anomenarà Podem-En Comú Podem-En Marea.

En canvi, Compromís, a les portes d’una explosió per les discrepàncies internes, va decidir esgotar totes les vies legals i va registrar la seva petició de formar un grup propi. Els diputats valencians de Podem, però, van optar per trencar amb la coalició i sumar-se al grup de Pablo Iglesias, que tindrà 65 diputats. Compromís no tanca la porta a integrar-s’hi més tard, però abans ho debatrà amb les bases. Esgrimeix que ha actuat amb “coherència”, com indicava l’acord preelectoral firmat amb Podem, a qui acusen d’haver-lo trencat a última hora.

Què és un grup confederal?

“Tindrem autonomia política i agenda pròpia respecte als companys de Podem i En Marea. La candidatura que va guanyar les eleccions a Catalunya tindrà veu pròpia”, va afirmar el portaveu d’En Comú Podem, Xavier Domènech, després de registrar la petició per formar un sol grup. En Comú Podem es va comprometre en campanya que fos així. I compleix totes les condicions a nivell numèric per tenir grup: en totes les circumscripcions va treure més d’un 15% dels vots. Però la resta de partits s’hi han negat esgrimint l’article 23.2 del reglament de la cambra baixa, el qual detalla el següent: “En cap cas podran formar grup parlamentari separat els diputats que, en el moment de les eleccions, formaven part de formacions polítiques que no s’hagin enfrontat davant de l’electorat”.

Amb tot, tant Podem com En Comú Podem asseguren que es tracta d’una qüestió política, perquè en altres ocasions s’ha permès tenir grup propi a partits que no complien el 100% del reglament. És el cas de Democràcia i Llibertat, que podrà formar grup tot i no sumar el 15% de l’escrutini a la demarcació de Barcelona. El reglament del Congrés és ambigu i estableix que cal arribar a aquest llindar en totes les “circumscripcions en què s’han presentat”, un redactat que, si s’interpreta de manera restrictiva, podria haver deixat la formació de Francesc Homs sense veu pròpia. No és el cas d’ERC, que, si bé tampoc arriba al 15% a Barcelona, sí que supera el 5% a nivell estatal en haver registrat un grup amb IU i EH Bildu, una altra via per garantir-se el grup propi.

La negociació entre Podem, les aliances territorials i la resta de partits ha sigut llarga i tensa. Però, segons Domènech, qui va forçar el veto des del primer moment va ser el PSOE. “Semblava que jugava a aquest joc a canvi de la investidura”, va denunciar. Davant el no com a resposta, Podem ja va posar sobre la taula un pla B la setmana passada: un grup “confederal”, presidit per Iglesias i amb el seu dos, Íñigo Errejón, com a portaveu, però de portaveus adjunts tant Domènech com els de la resta de confluència.

Entre la innovació i el model d’IU

“Creiem que el missatge polític que presentem aquí és molt més avançat que el que representa la majoria del Congrés, amb majoria del PP i Ciutadans”, va assenyalar ahir Errejón. El “grup confederal” és un plantejament similar al que van pactar en l’anterior legislatura IU i ICV-EUiA amb Esquerra Plural. La imatge més clara ha sigut, a nivell de portaveus, una bicefàlia: José Luis Centella (IU) per una banda i Joan Coscubiela (ICV) per l’altra. De fet, Domènech ja va confirmar ahir que tindrà veu en els grans debats, com el de la llei de pressupostos o el de política general, i que també es podrà dirigir al president del govern espanyol durant les sessions de control, cosa que fins ara només han pogut fer els presidents de cada grup. Per exemple, si cada grup té mitja hora en el debat de política general, el temps es repartiria entre Iglesias i cadascun dels portaveus en funció dels diputats que aporten a l’equip.

Dues setmanes de negociacions

Davant el no del PP, C’s i el PSOE, Podem ha hagut d’intentar buscar alternatives per seguir respectant la forma jurídica independent de les seves confluències. Dilluns es va posar sobre la taula intentar formar un grup perifèric d’En Comú Podem, En Marea i Compromís-Podem. El PSOE va assegurar en un primer moment que ho veuria bé i intentaria trobar el suport de la mesa, que, més enllà del reglament, té veu sobirana sobre la formació de grups.

Però en la reunió amb els socialistes ja al vespre, segons fonts d’En Comú Podem, es van trobar que la formació d’aquest grup d’aliances territorials estava supeditada a sumar amb els dos diputats d’IU, que ja han anunciat que, per ara, formaran grup amb Esquerra per poder cobrar la subvenció electoral per enviar les butlletes a cada casa. La mateixa decisió l’ha pres EH Bildu.

“En aquest joc no volíem seguir sent marionetes”, va denunciar Domènech per justificar que no forcessin el veto de la mesa. Els socialistes, en canvi, veuen amb bons ulls un grup perifèric al Senat. Una opció que el PP, amb majoria absoluta a la cambra alta, ja ha dit que vetarà.

Més continguts de