JUDICIAL
Política 20/04/2017

Cop al PP d’Aguirre per corrupció en la gestió de l’aigua de Madrid

La Guàrdia Civil deté l’expresident de la Comunitat Ignacio González i Rajoy el suspèn de militància

Dani Sánchez Ugart, Manuel Altozano
4 min
Cop al PP d’Aguirre per corrupció en la gestió de l’aigua de Madrid

MadridUna operació de la Guàrdia Civil i l’Audiència Nacional va acabar ahir per confirmar -per si hi havia dubtes- que la tempesta judicial que s’acosta per casos de corrupció al PP serà severa i sorollosa. Quan encara cuejava la citació de Mariano Rajoy com a testimoni al cas Gürtel, al president espanyol li va esclatar, en un flanc aparentment pacificat com és la Comunitat de Madrid, un altre escàndol. La policia va detenir l’expresident madrileny Ignacio González i onze persones més relacionades amb una llarga llista de delictes a l’empresa autonòmica d’aigües, el Canal de Isabel II.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En contra del que és habitual, el PP va reaccionar de manera fulminant i va suspendre de militància González, que va ser mà dreta d’Esperanza Aguirre. És un més dels molts gripaus que li han anat sorgint a l’expresidenta madrilenya, que es complica les possibilitats de reeditar la candidatura a l’Ajuntament de Madrid en les eleccions del 2019. El fet que González estigui alineat amb Aguirre, representant de l’agonitzant sector crític amb Rajoy del PP, va facilitar que el partit actués amb una diligència inhabitual. També va servir a l’actual presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes, per treure pit d’haver enviat un informe a la fiscalia en què denunciava les pràctiques corruptes de l’anterior equip, tot i que això no li va estalviar haver de prestar testimoni davant del jutge des del seu despatx, ahir mateix. Però la detenció també posa de manifest que la corrupció campava a plaer dins del PP fins fa ben poc -González va ser president del 2012 al 2015-, i que va arribar fins als primers esglaons jeràrquics del partit.

González i la resta d’investigats són sospitosos d’una corrua de delictes d’organització criminal, prevaricació, suborn, malversació de cabals públics, blanqueig de capitals, frau, falsedat documental i corrupció en els negocis. La compra per part del Canal de Isabel II d’una empresa ruïnosa al Brasil, Emissão Engenharia e Construção, és una de les trames investigades en el que s’ha batejat com a operació Lezo. Aquesta adquisició, aprovada el 2013, hauria provocat un forat per a l’empresa pública d’aigües de 36 milions d’euros, segons la denúncia que van presentar a Anticorrupció els grups de l’oposició a l’Assemblea de Madrid (Podem, el PSOE i Ciutadans). La investigació, portada en secret per aquesta fiscalia, s’havia iniciat l’octubre del 2015, segons fonts de la Fiscalia General de l’Estat.

Només un mes després de l’adquisició, l’empresa brasilera va passar d’estar valorada en 36 milions a estar-ho en 10,6. L’any següent el seu valor als comptes de l’empresa pública reflectia pèrdues de 5,5 milions. L’adquisició d’Emissão es va gestar a través d’una empresa pantalla ubicada a l’Uruguai, Soluciones Andinas del Agua, que el Canal també va adquirir a través d’una de les seves filials, segons els denunciants.

Ahir al llarg del matí van declarar com a testimonis cinc persones: l’actual director del Canal de Isabel II, Rafael Prieto, la directora de comunicació de Cifuentes, Marisa González, el conseller madrileny de la Presidència, Ángel Garrido, i la mateixa presidenta. També va passar per l’Audiència Nacional el president del Grupo Planeta Josep, Creuheras. Entre els detinguts, a més de González, hi ha també el seu germà Pablo i Edmundo Rodríguez Sobrino, expresident d’Inassa, la filial del Canal a través de la qual es va comprar Emissão.

Marhuenda, investigat

Rodríguez Sobrino és l’actual conseller delegat de La Razón, després que Cifuentes el destituís del seu lloc perquè apareixia en els papers de Panamà. També van ser imputats -però no detinguts- el president del diari, Mauricio Casals, i el seu director, Francisco Marhuenda. Tots dos haurien pressionat la presidenta madrilenya perquè no presentés l’informe a Anticorrupció, per evitar esquitxar el seu soci empresarial, i declararan davant el jutge aquest matí.

El gruix de la causa recau sobre el titular del jutjat central d’instrucció 6, Eloy Velasco, el mateix que investiga el suposat finançament irregular del PP de Madrid destapat pel cas Púnica. El seu col·lega del jutjat número 5, José de la Mata, coordina per la seva banda una peça separada, la relativa a Mercasa, una derivada del cas Defex -el suposat cobrament de comissions d’aquesta empresa pública per inversions a l’estranger-. De la Mata investiga els directius que van signar un contracte valorat en 500 milions per crear un mercat majorista (semblant a Mercabarna) a Angola.

L’operació deixa tocat de mort l’aguirrisme, que avui haurà de passar un nou tràngol, amb la declaració de l’expresidenta madrilenya a l’Audiència Nacional pel cas Gürtel. També dona arguments a l’oposició per enfortir el cordó sanitari al voltant de Rajoy i el PP. Pablo Iglesias ja oferia ahir al PSOE i a Ciutadans una moció de censura a Madrid, en entendre que Cifuentes havia de conèixer per força les corrupteles amb anterioritat. Els partits no van recollir el guant, però hi haurà més oportunitats, en el que promet ser un estiu calent als jutjats per al PP.

Els 15 expresidents autonòmics als jutjats

González s’afegeix a una llista de 15 expresidents autonòmics que han desfilat pels jutjats, implicats en diversos casos de corrupció. N’hi ha de diversos colors polítics: set del PP, set del PSOE i un de CiU, Jordi Pujol. Alguns d’ells han passat per la presó: entre ells destaquen l’exdirigent balear Jaume Matas, l’aragonès José Marco i el navarrès Gabriel Urralburu. Se’ls acusava de delictes de corrupció relacionats amb la malversació de fons públics i prevaricació. Altres tenen la causa judicial encara oberta, com en el cas més recent, el de l’expresident murcià Pedro Antonio Sánchez, que va dimitir abans que l’apartessin amb una moció de censura, o el mateix expresident Pujol, que està investigat per l’Audiència Nacional per blanqueig de capitals. També els andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán. Després de les investigacions judicials, però, també n’hi ha hagut que han sigut absolts.

stats