El govern espanyol adverteix Torrent per les resolucions del Parlament

Impugnarà al TC les ratificacions del dret a l'autodeterminació i de reprovació al rei Felip VI

Ni el govern de Pedro Sánchez ni el PSOE que lidera tenen cap intenció de rebaixar el to amenaçant amb l’independentisme. Amb la maquinària electoral encesa (si és que mai ha estat apagada) i a mes i mig de la repetició electoral, la Moncloa va enviar aquest divendres un nou missatge desafiant a un independentisme que prepara la seva resposta al Suprem. El consell de ministres apunta ara directament al president del Parlament, Roger Torrent, a qui considera responsable de permetre que la cambra catalana continuï aprovant resolucions per prosseguir el camí cap a la independència. De moment, el govern espanyol va decidir portar al Tribunal Constitucional (TC) les resolucions aprovades el 25 de juliol que ratificaven el dret a l’autodeterminació i la reprovació al rei i demana que el TC notifiqui personalment a Torrent.

“Hi ha una clara advertència als membres de la mesa”, va expressar en la compareixença posterior al consell de ministres el ministre d’Agricultura, Luis Planas, que es fa càrrec també d’Administracions Territorials. La fórmula emprada és la d’obrir un incident d’execució de sentència, en base a les que el propi TC va dictar el 2015 i el 2018 sobre la “ruptura” i l’autodeterminació. Si no es respecten les sentències, Planas va advertir que els membres de la mesa podrien incórrer en un delicte de “desacatament”.

Les resolucions del juliol validant el dret a l’autodeterminació i la reprovació al rei Felip VI eren, de fet, una ratificació setmanes després que el TC hagués anul·lat, també a petició del govern espanyol, unes resolucions idèntiques aprovades l’any passat. Ciutadans va dir, el mateix dia 25, que ho portaria al TC, però la Moncloa se’ls hi ha avançat. La setmana que ve, segons fonts de l’executiu estatal, es presentaran noves impugnacions a algunes de les resolucions que van tirar endavant la setmana passada durant el debat de política general: la que legitimava la desobediència civil i institucional; l’acord nacional per l’amnistia, l’autodeterminació i els drets civils i polítics; i la resolució que demana la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya. Calia esperar que apareguessin al butlletí oficial del Parlament per impugnar-les i es van publicar poc després del consell de ministres.

El to amenaçador i les impugnacions coincideixen amb les primeres setmanes d’una precampanya en la qual Sánchez ha brandat gairebé a diari l’aplicació de l’article 155 “si la Generalitat desafia la llei” i ha obert després la porta a l’aplicació de la llei de seguretat nacional, com havia suggerit el líder del PP, Pablo Casado. És més factible que el 155 perquè no requereix l’aprovació del Senat, es pot aplicar per reial decret i, a més, fonts del govern espanyol apunten que es podria limitar a controlar els Mossos.

A la darrera campanya el PP, Ciutadans i Vox es van dedicar a criticar la falta de fermesa de Sánchez amb els independentistes, als quals qualificaven com a “aliats” del PSOE, mentre que els socialistes hi passaven de puntetes per centrar-se en el diàleg. Ara, tot ha canviat i al PSOE no li tremola el pols i insisteix que “farà el possible per fer complir la llei i la Constitució”, en paraules d’ahir del mateix Planas. El ministre va negar, però, cap relació entre la precampanya i la impugnació.

En una entrevista a l’ARA, que serà publicada íntegrament demà, el president del Parlament, Roger Torrent, reivindica el dret del Parlament a “expressar totes les opinions, no només aquelles que agradin al govern espanyol”. I recordant que les resolucions no tenen “efectes jurídics”, deixa clar que no convertirà la mesa en un “òrgan censor de la iniciativa política dels grups”. “Els tribunals no li resoldran [a Sánchez] un problema de naturalesa política”, conclou.

Torrent: "Sánchez s'està convertint en el portaveu de la dreta espanyola"

Nova advertència amb el 155
El ministre Planas va entrar en detalls sobre la impugnació de les resolucions del Parlament, però va ser la ministra d’Educació i portaveu en funcions, Isabel Celaá, qui la va anunciar. Ho va fer dies després de rebre un toc de la Junta Electoral Central (JEC) per haver fet servir les rodes de premsa de la Moncloa com a eina de campanya del PSOE. L’advertència no li va impedir explicar, a més de les impugnacions i la necessitat d’un “govern estable”, l’eventual aplicació del 155 a Catalunya. Celaá va defensar el 155 i la llei de seguretat nacional com a “instruments de l’estat de dret”, i va afirmar que si s’apliquen seria “per salvaguardar l’estabilitat i garantir el compliment de la llei”.

La ministra, això sí, va voler marcar distàncies entre la situació actual i la intervenció del Govern i del Parlament l’octubre del 2017: “En aquell moment hi va haver una vulneració de la Constitució, es van aprovar les lleis de transitorietat i es va declarar la independència”. Les paraules del president Quim Torra no es poden equiparar perquè “formen part de la llibertat d’expressió”. Però l’advertència ja fa dies que plana.

Més continguts de