Pedro Sánchez s'ha esmerçat especialment a l'hora de respondre als partits independentistes. El líder del PSOE ha fet servir un to completament oposat al que havia utilitzat fins ara, i els representats del PDECat i d'ERC ho han agraït. Per això han manifestat el seu vot favorable a la moció malgrat admetre que Sánchez i els socialistes han sigut còmplices necessaris en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Tot i això, els dos partits que conformen a Catalunya el bloc de govern han trobat en la moció una oportunitat per obrir la finestra del diàleg i la negociació, reclamant d'una banda el reconeixement del dret a l'autodeterminació i, de l'altra, la fi de la judicialització i criminalització del Procés. 

I el mateix que ha titllat el president de la Generalitat, Quim Torra, de racista i ha viatjat per Europa titllant de perill per a la democràcia els "secessionistes" no s'hi ha tancat en banda. Tot al contrari. Qui demà podria ser el nou inquilí de la Moncloa ha obert la porta a "bastir ponts" i, sobretot, s'ha compromès a buscar una "solució política" de manera urgent a la crisi de Catalunya. Ni tan sols quan el portaveu d'ERC, Joan Tardà, li ha exigit que prengués nota, perquè ells mai assumirien "la criminalització de la desobediència civil pacífica". Sánchez ha assegurat que en prenia nota i ha deixat entreveure que faria el possible per limitar la judicialització. 

De fet, Tardà també ha donat una altra pista durant la seva intervenció. "Malgrat que el PSOE s'ha esforçat molt per assemblar-se al PP, malgrat legitimar el 155, ja veurem què passa amb l'existència de presos polítics", ha dit el portaveu d'ERC. Tardà ha sigut contundent i ha repassat tots els fets des que el PP va recórrer l'Estatut d'autonomia fins a l'aplicació de l'article 155, però ha admès que no és el mateix intentar negociar amb un govern del PP sustentat per Ciutadans que amb un govern del PSOE sustentat per Podem. Per això, després de demanar-li una negociació d'igual a igual, li ha deixat la pilota sobre la seva teulada. "És a les seves mans, s'ha de demostrar la seva talla". 

El retorn a l'Estatut

Sánchez insisteix que la Constitució no preveu l'autodeterminació

Precisament l'Estatut és el ferro roent al qual s'ha aferrat Sánchez a l'hora de respondre les demandes de diàleg i de reconèixer el dret a l'autodeterminació que li han fet tant ERC com el PDECat, per boca del seu portaveu, Carles Campuzano. El PDECat ha fet oficial després de la rèplica de Sánchez el seu suport a la moció de censura "des de la discrepància" i ha deixat clar que "hi ha molts ciutadans a qui els costarà entendre" el seu vot però que confia que la majoria entendrà que el prioritari és "que el PP se'n vagi".

Sánchez ha respost en totes dues ocasions que el que calia era tornar a l'Estatut retallat perquè, des del seu punt de vista, si Espanya no es pot anomenar federal és perquè durant la Transició el federalisme va absorbir connotacions "desintegradores". Però l'important no és el nom de la cosa, sinó que la cosa funcioni, ha dit parafrasejant un dels pares de la Constitució, Jordi Solé Tura. El candidat a presidir el govern espanyol per via de la moció de censura ha insistit que "hi ha camins per explorar", perquè cal reconèixer que a Espanya hi ha territoris que se senten nació, però sempre des del marc constitucional. Un marc que, des del seu punt de vista, de cap manera preveu l'opció del dret a l'autodeterminació, però que sí que ofereix un nivell d'autonomia a Catalunya que no s'havia tingut en 40 anys i que té poc a envejar als estats federals alemanys. 

Malgrat tot, Sánchez està d'acord amb "desescalar" el conflicte i amb posar el diàleg per davant de tot, sent conscient també que el vot d'ERC no és un vot de suport al seu partit sinó un "no a Rajoy", com ha repetit Tardà en la seva intervenció. El líder socialista només es "mourà" dins de la Constitució, ja ho avisa, però presenta una cara molt més amable davant els independentistes, als quals ja considera un "interlocutor legítim" i amb els quals espera "fer camí caminant".