L’ESTRATÈGIA INDEPENDENTISTA

ERC demana que cessi la dinàmica “autodestructiva” entre socis

Els republicans lamenten els retrets que els arriben des de part de l’independentisme

S’acosta un dels moments més determinants per a l’independentisme. El Tribunal Suprem ultima la redacció de la sentència contra els líders del Procés, una d’aquelles finestres d’oportunitat que fa mesos que partits i entitats assenyalen per tornar a donar impuls a un moviment que els mateixos dirigents assumeixen que últimament s’ha estancat. Les tensions internes no han deixat mai de ser latents, però les conteses electorals del 2019 no han fet més que fer-les evidents, fins al punt que avui no només no hi ha estratègia unitària, sinó que tothom es mira amb recel. Ahir va ser la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, qui va demanar que s’aturi aquesta deriva flagel·ladora entre independentistes. Des de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent, la portaveu republicana va reclamar que cessi la “dinàmica autodestructiva” i les crítiques entre “companys de viatge”.

Només un dia abans el líder de la Crida i diputat de JxCat, Jordi Sànchez, havia demanat a Esquerra que no aprofiti la sentència del Suprem per fer “política de partit” i havia lamentat “l’ànsia” dels republicans per arribar a la presidència de la Generalitat. Ahir Vilalta va insistir en el missatge oficial que Esquerra ja fa setmanes que defensa: no tanquen la porta ni a la convocatòria d’eleccions ni a la formació d’un govern d’unitat per reaccionar a les condemnes. ERC, però, insisteix que la decisió l’hauran de prendre tots els actors de manera conjunta i la millor manera és acabar amb els retrets.

Era la primera dirigent republicana a reflexionar en veu alta des que dimarts el president de la Generalitat, Quim Torra, va centrar la seva proposta de futur en la desobediència civil i institucional. Els republicans coincideixen que el paper de la ciutadania serà clau en les mobilitzacions dels pròxims mesos, però fonts del partit discrepen sobre l’eficàcia de la desobediència institucional. En tot cas, ahir Vilalta també lamentava que s’intentin confrontar constantment les estratègies de JxCat i ERC en lloc de prioritzar la unitat estratègica, que hauria d’arribar dels “mínims comuns denominadors” que uneixen tots els actors sobiranistes.

Si el 30 de gener del 2018 el Parlament no va investir Carles Puigdemont va ser perquè Esquerra no estava disposada a comprometre la cambra catalana desobeint el Tribunal Constitucional per una qüestió simbòlica -que hauria sigut anul·lada immediatament per la justícia espanyola-. Torra també va preferir retirar el nomenament dels consellers presos i exiliats davant el bloqueig de la Moncloa. I, en l’últim any, l’executiu ha preferit no impulsar cap mesura legislativa que tensioni els límits constitucionals. De fet, com va dir dimarts Torra, el Parlament s’ha limitat a aprovar declaracions de suport al dret d’autodeterminació sense estar disposat a tirar-les endavant.

Aquesta inacció, va dir el president, s’ha d’acabar i els polítics han d’estar disposats a assumir les conseqüències. Un plantejament que relega l’aposta del diàleg amb l’Estat, el principal cavall de batalla d’ERC per a aquesta legislatura. Vilalta va remarcar ahir que no hi ha contradiccions insalvables, sinó que totes les aportacions poden ser “compatibles”, també el diàleg i la confrontació.

Predicar amb la unitat

Quim Torra i Jordi Sànchez ja s’han mostrat contraris a la convocatòria d’eleccions. Tots dos, a més, parlen recurrentment de la necessitat que la unitat d’acció vagi acompanyada d’una unitat electoral, que és precisament el que descarta ERC, que veu en la diversitat d’opcions electorals una manera de maximitzar els resultats a les urnes. El conseller d’Interior, Miquel Buch, que s’ha postulat per encapçalar JxCat, va insistir ahir en la idea de la unitat, però va fer autocrítica al recordar que l’espai postconvergent s’ha dividit en múltiples satèl·lits i que fins i tot hi ha qui amenaça amb una nova escissió. “No pot ser que diguem que hi ha d’haver unió i que a casa nostra no n’hi hagi”, va opinar en declaracions a SER Catalunya. El PDECat, JxCat i la Crida mantenen, ara per ara, diferències organitzatives i estratègiques, tot i que no han arribat a enfrontar-se mai electoralment.

La unilateralitat és, de moment, l’escull que fa que ERC, Òmnium Cultural i part del PDECat no combreguin amb els plantejaments dels presidents Torra i Puigdemont. És aquí on guanya importància la desobediència civil com a punt de trobada. A Prada, la consellera de Cultura, Maria Àngela Vilallonga -que es va negar a atendre la premsa-, va ser l’encarregada de llegir una carta del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, en què el pres polític instava la ciutadania a desobeir “aquelles lleis injustes quan calgui”. “Ho tornarem a fer”, repetia ahir. Les pròximes setmanes seran decisives perquè l’independentisme doti aquesta expressió de contingut.

Més continguts de