El Govern avisa Rajoy que ignorarà la suspensió de la llei del referèndum
Rull assegura que s’aplicarà la norma per convocar l’1-O encara que el Constitucional la veti
BarcelonaA l’espera que el 16 d’agost deixi enrere l’aturada estival i precipiti el xoc entre la Generalitat i l’Estat, totes dues administracions comencen a prendre posicions. Si dilluns Mariano Rajoy alertava que portarà al Tribunal Constitucional (TC) la llei del referèndum tan bon punt la mesa del Parlament l’admeti a tràmit dimecres, ahir el conseller de Territori, Josep Rull, responia avisant que el Govern no variarà ni un mil·límetre el seu camí cap a l’1-O encara que la llei estigui suspesa. En altres paraules, que l’executiu de Carles Puigdemont ignorarà la decisió del TC i se servirà de la llei del referèndum per convocar l’1-O, encara que estigui suspesa.
A 53 dies per al referèndum, l’independentisme sap que ha arribat l’hora de fer un pas més. Si fins ara s’ha buscat ser imaginatiu per estirar al límit el marc legal espanyol, l’últim tram del Procés requereix començar a enfrontar-se obertament amb la legalitat estatal. La mateixa llei del referèndum n’és un exemple i ja estableix que la norma que ha de regular l’1-O “preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte”. Sense parlar de desobediència, Rull va remarcar ahir que el Parlament és “legítim i democràtic”, per la qual cosa, sota el seu parer, la llei pot tirar endavant. “El que farem com a Govern és obeir una llei que ha sigut aprovada pel Parlament de Catalunya i li donarem plena vigència”, va afirmar en una entrevista a RAC1.
El raonament de l’executiu català és que, arribats a aquest punt i després d’haver intentat per activa i per passiva pactar el referèndum amb l’Estat, el Parlament s’ha guanyat el dret d’impulsar per si mateix el referèndum. “L’Estat s’ha negat sistemàticament a fer el que han fet Escòcia i el Quebec. Davant d’això, posarem les urnes d’acord amb un Parlament legítim i democràtic”, va resumir ahir Rull.
Més enllà de refermar el seu compromís amb la celebració de l’1-O, el Govern treballa també per completar els preparatius per al referèndum i garantir que la votació es pot dur a terme amb normalitat. En aquest àmbit, un dels aspectes que inquieten l’executiu és el vot per correu. Igual que va fer el portaveu de Demòcrates, Antoni Castellà, dilluns, ahir també Rull va desconfiar de la col·laboració de Correus amb el referèndum. Per això, va recomanar als ciutadans que vulguin votar l’1-O que ho facin de manera presencial als col·legis, tot i que va assegurar que el Govern buscarà la via per facilitar el vot per correu.
El PP, entre l’oferta i la repressió
L’avís del conseller de Territori sobre el fet que la llei del referèndum es tramitarà amb l’aval del TC o sense va ser rebut com una provocació pel PP. El subsecretari de política local i autonòmica del partit conservador, Javier Arenas, va acusar l’independentisme de buscar una reacció “desmesurada i desproporcionada” del govern de Rajoy al “desafiament rupturista”. Tanmateix, va assegurar que l’Estat no “caurà en el parany” i “respondrà amb molta mesura i responsabilitat” a cada pas que faci el Govern. “Ningú pot esperar una resposta aïrada ni de Rajoy ni del seu govern”, va afirmar el dirigent andalús en declaracions a Europa Press. Tot i aquestes paraules, Arenas va subratllar que l’estat de dret té “instruments suficients” -tant del poder executiu i legislatiu com del poder judicial- perquè “no se celebri un referèndum” que és “il·legal”, uns mecanismes entre els quals va situar l’article 155 de la Constitució malgrat que no estigui “sobre la taula” en aquests moments.
També l’exministre José Manuel García-Margallo va recordar ahir a La Sexta que l’Estat disposa d’un “arsenal de mesures” dissuasives per aturar el referèndum, però va instar el govern de Rajoy a anar pensant a fer una oferta a la societat catalana”, perquè, més enllà de garantir que “no hi pot haver referèndum”, “aquesta guerra de nervis no pot perpetuar-se en el temps”. Una proposta que, segons Margallo, passaria pel pagament de la disposició addicional tercera de l’Estatut, el blindatge de les competències lingüístiques de la Generalitat i la reforma a fons del model de finançament autonòmic.
