Què hi perdrien els municipis sense pressupostos, a un any de les eleccions?

BarcelonaEls primers pressupostos dissenyats pel Govern de Salvador Illa són "plenament municipalistes". Aquesta és la tesi que el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va defensar en la primera compareixença al Parlament per explicar les línies mestres dels comptes, amb 9.100 milions més disponibles per a la Generalitat respecte al 2023. Una de les secretaries que en surt més ben parada és la de Governs Locals i Relacions amb l'Aran, que puja des dels 196,5 milions d'euros fins als 351 per donar un cop de mà als municipis per fer obres d'urgència, desencallar projectes que porten anys aturats o continuar amb el pla de barris. Tot plegat, a un any de les eleccions, cita on els alcaldes se la juguen i on tothom vol arribar amb el màxim de feina feta per poder-la lluir en campanya. Què hi podrien perdre els municipis, si el Parlament acaba tombant els comptes amb el no d'Esquerra?

"Si fossin els alcaldes els que els han d'aprovar, a 1 de gener ja hi hauria pressupostos", defensa el secretari de Governs Locals, Xavier Amor, en conversa amb l'ARA. No és el cas dels primers comptes del Govern d'Illa que, amb sort, entrarien en vigor a l'abril. En aquest sentit, Amor admet que ja van "tard" per poder vehicular tots els projectes a temps. En tot cas, i amb la idea de ser més "transparents" i que cadascú sàpiga què hi guanya (i què hi podria perdre), la secretaria ha identificat amb "noms i cognoms" als pressupostos els 138 municipis que ja saben segur que rebran més de 56 milions en total per acabar deures pendents. Això, al marge dels 185 milions del fons de cooperació local, els 43 milions per l'Aran o els 60 milions per al nou PUOSC, que completen el pressupost de la secretaria.

Un bon grapat d'aquestes partides "amb noms i cognoms" es troben a les disposicions addicionals del pressupost, amb actuacions per valor de 21,1 milions d'euros. A aquests diners s'hi afegeixen 14,3 milions més en actuacions prioritàries en habitatge, energia o esports, al marge dels que es preveuen als pressupostos de cadascuna de les conselleries. Són projectes que els mateixos alcaldes, de tots els colors polítics, han acordat directament amb la Generalitat i serveixen com una via més de pressió del Govern cap a Esquerra.

Actuacions urgents

Entre les assignacions dins d'aquesta bossa n'hi ha per a assumptes que són urgents, segons destaca el Govern. A Aitona l'esperen per reparar el pont històric, mentre que a Malgrat està previst que serveixi per reconstruir la nau de la brigada municipal que es va cremar en un incendi. A Prats de Rei tenen una nova residència on, per arribar-hi, han de reparar la carretera C-1214. A Barberà de la Conca, hauria de servir per posar solució a una escletxa que travessa tot el municipi, des de les cases fins al campanar, i que no hi ha hagut manera de poder tancar amb les convocatòries ordinàries d'ajuts. Un altre cas: al Barranc del Llop d'Alcanar, on governa ERC, hi ha deu cases en perill si una altra dana assota la zona, com ja va passar aquesta tardor. La Generalitat les vol comprar per evitar una desgràcia.

Totes aquestes partides decaurien directament si no hi ha pressupostos: en ser disposicions addicionals, no quedarien cobertes per la pròrroga. Es podrien salvar amb els suplements de crèdit? El principal problema, expliquen des de la secretaria, és la lentitud de la tramitació per aquesta via en actuacions que no estan emparades sota cap altre paraigua, la qual cosa requeriria obrir un expedient individualitzat per cadascuna. Això ho fa una solució tan poc pràctica que l'any passat, sense anar més lluny, el Govern no va tramitar cap ajuda d'aquesta mena amb aquest sistema. La pròrroga pressupostària també deixaria en l'aire l'estat de despesa de la secretaria de Governs Locals i Relacions amb Aran, amb vuit milions d'euros per a projectes de regeneració urbana.

El pla de barris

El finançament per al pla de barris que el Govern va iniciar l'any passat també té el seu reflex en els comptes d'enguany. La Generalitat té previst dedicar-hi 12,5 milions, per sufragar la meitat del cost dels vint projectes ja en marxa. Des de la secretaria confien que, en cas de pròrroga, el Govern apostaria per prioritzar aquesta despesa, tenint en compte que aquest pla, inspirat en el del tripartit, s'ha convertit en un dels projectes insígnies del Govern, que fins i tot l'ha posat com a exemple de polítiques per lluitar contra l'extrema dreta. Però no hi ha res segur, i Amor també admet que, si s'acaba arribant a l'escenari dels suplements, tots els departaments s'hauran d'ajustar el cinturó. D'entrada, i tal com va explicar l'ARA, hi hauria 1.500 milions irrecuperables. Però l'any passat, per exemple, el pla de barris sí que es va vehicular a través dels suplements.

Mentre el Govern crida Esquerra a la "responsabilitat", el temps passa sense que cap de les tres parts –PSC, ERC i el PSOE– es mogui, i el dia de la votació de les esmenes a la totalitat, el 20 de març, cada vegada és més a prop. L'escull continua sent la recaptació de l'IRPF, la condició que han posat els republicans per asseure's a negociar. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha admès que el Govern necessita "uns mesos més" per resoldre la gestió de l'impost de la renda i preparar l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). "Què fem mentrestant? Condemnem Catalunya a no tenir pressupostos? Crec que ens hem guanyat la confiança perquè hem complert amb Rodalies i el finançament", ha assegurat.

ERC, però, manté que, a banda de muscular l'ATC, també cal fer les modificacions legislatives necessàries per emparar legalment la hisenda catalana a l'hora de recaptar l'IRPF. I això depèn del govern espanyol, que ara per ara s'hi nega. Sense un gest de Madrid, no retiraran la seva esmena a la totalitat.