El preu de no tenir pressupostos: el Govern hauria de renunciar a 1.500 milions d'euros

BarcelonaEl desacord polític pot conduir a una nova pròrroga pressupostària aquest 2026. Una decisió que sempre porta un preu associat: l'increment de la despesa prevista pel Govern en cas que s'aprovi el projecte de pressupostos creixeria en 9.100 milions d'euros respecte als comptes del 2023, els últims aprovats fins ara. La dada l'ha donat la consellera d'Economia, Alícia Romero, en una entrevista a l'ACN. Però quants d'aquests milions es perdrien si no hi ha pressupostos? Fonts del departament d'Economia consultades per l'ARA remarquen que hi ha un mínim de 1.500 milions d'euros en la corda fluixa. Són recursos previstos per a nous projectes, que no preveien pressupostos anteriors i que, per tant, quedarien segons la llei fora de la pròrroga pressupostària.

N'hi hauria d'altres de plenament garantits, aquells que s'emmarquen en les despeses finalistes, és a dir, projectes ja compromesos que només es poden destinar a accions concretes. Aquesta partida representa aproximadament 1.700 milions d'euros, tot i que la Generalitat els aniria rebent progressivament durant l'any en funció de quan s'hagin d'executar els projectes. L'objectiu de dèficit actual que han de complir les autonomies està fixat en el 0,1% del PIB i, per tant, la Generalitat també podria fer ús d'uns 300 milions d'euros encara que no compti amb uns nous pressupostos. I encara hi ha una altra partida ineludible d'aquests 9.100 milions d'euros dels quals parlava la consellera: els interessos del deute, especialment protegits per la Constitució, que aquest any s'enfilen fins als 1.600 milions d'euros, 850 més respecte als comptes del 2023. Hi hauria 2.850 milions d'euros, doncs, garantits. Què passa amb la resta?

Més enllà dels 1.500 milions d'euros irrecuperables –la Generalitat no els podria gastar, encara que els tingui, perquè el bon funcionament de l'economia comporta un increment notable de la recaptació i de les transferències de l'Estat–, hi ha una partida important subjecta a la negociació pressupostària. Segons les fonts d'Economia, hi ha 4.700 milions d'euros que només es podrien salvar en cas d'aprovar nous suplements de crèdit al Parlament. Es tracta dels que estan associats a la despesa recurrent de la Generalitat, com ara inversions ja previstes o els increments de sou dels funcionaris, entre altres.

El problema d'aquesta via, a la qual governs de tots els colors han hagut de recórrer, és que les despeses que es modifiquen o augmenten requereixen un tràmit parlamentari que alenteix l'actuació del Govern. L'any passat es van fer més de 2.300 expedients d'aquesta mena, pel fet de tenir els comptes prorrogats. És una xifra que pràcticament dobla els 1.200 que es van fer, per exemple, el 2019, un altre exercici amb comptes prorrogats.

Una negociació ineludible

Amb els 9.100 milions de despesa addicional, el pressupost total de la Generalitat pel 2026 se situarà al voltant dels 50.000 milions d'euros. Altres dades destacades que es detallaran en el projecte seran la reducció del deute públic de Catalunya sobre el PIB, que ha baixat aproximadament fins al 27% –amb la condonació del FLA se situarà en el 22%–, i la reducció del període de pagament a proveïdors, que durant el 2025 va ser de 28 dies de mitjana.

Aquestes xifres acapararan alguns dels titulars a partir de divendres, quan el president del Govern, Salvador Illa, s'ha compromès a aprovar el projecte de llei al consell executiu, encara que no tingui tots els suports lligats. Li falta el del partit que tenia més coll avall que hi seria, ERC. De moment, des del carrer Calàbria de Barcelona preparen una esmena a la totalitat, que es debatria al Parlament l'11 de març, perquè critiquen que no s'hagin complert les seves condicions. Esquerra assegura que no negociarà els pressupostos si no hi ha nous gestos que garanteixin que els socialistes compleixen els seus acords, però, com van fer l'any passat, ja s'han obert a negociar els suplements de crèdit, que podrien salvar fins a 4.700 milions d'euros.

Els republicans han vinculat des del primer moment la recaptació de l'IRPF amb la negociació pressupostària i consideren que no tenen prou garanties del govern espanyol perquè l'Agència Tributària de Catalunya acabi recaptant el 100% de l'impost. La reunió de divendres passat entre el líder dels republicans, Oriol Junqueras, i el president espanyol, Pedro Sánchez, va ser decisiva perquè Esquerra, que segons fonts consultades per l'ARA fins i tot havia arribat a programar reunions pels pressupostos amb el Govern d'Illa –havien de començar aquest mateix dilluns–, acabés canviant d'opinió.

Les relacions entre Junqueras i Illa, que havien estat cordials fins ara, han quedat tocades pels últims esdeveniments. La intenció de les dues bandes fins fa uns dies era abordar unes negociacions ràpides —la relació ha estat fluida des de l'inici de la legislatura per acordar múltiples carpetes— que desemboquessin en uns pressupostos amb els vots garantits abans de començar.

Tot i la desconfiança que s'ha instal·lat des de divendres a les direccions dels partits, les estratègies d'un i altre continuen sent coincidents. El PSC i el PSOE necessiten els republicans per aprovar pressupostos i garantir l'estabilitat dels governs. I Esquerra necessita els socialistes perquè carpetes tan rellevants com la de l'IRPF o el nou model de finançament puguin tirar endavant.