Els programes electorals de Vox i Aliança inclouen mesures coincidents, tant en habitatge com en seguretat. En la primera carpeta, tots dos aposten per donar beneficis fiscals a inversos per afavorir un increment de l'oferta del lloguer i baixades d'impostos per a qui es vulgui comprar un pis. En seguretat, tots dos defensen donar més eines a la policia i incrementar la mà dura contra els delinqüents. Una de les mesures que plantegen, en aquest sentit, és deportar delinqüents d'origen estranger. És una proposta que, amb la llei a la mà, només és possible en casos concrets, i no de forma indiscriminada i sense tenir en compte l'arrelament de la persona.
Govern
Habitatge i seguretat: la fórmula amb què el Govern vol frenar l'extrema dreta
El PSC intensifica els continguts a les xarxes per desmuntar el relat de Vox i Aliança sobre delinqüència i immigració
29/11/2025
4 min
BarcelonaL'última enquesta del CEO pronostica una embranzida sense precedents de l'extrema dreta a Catalunya: si ara se celebressin eleccions, Aliança Catalana escalaria fins a la tercera posició i empataria amb 19-20 escons amb Junts, i Vox creixeria fins als 13-14 diputats. Mentre Junts qüestiona el sondeig, el Govern l'interpreta com una "fotografia d'un moment puntual" de la societat catalana que, diu, s'emmarca en un context internacional d'auge dels extremismes. Els socialistes baixarien entre 2 i 4 escons, però Salvador Illa es mantindria com el polític preferit per presidir la Generalitat i el seu govern trauria la millor nota en gestió en una dècada –que, tanmateix, és un 4,9, un suspens–. Ara bé, l'executiu català no amaga la inquietud per l'increment de les simpaties cap a Aliança i Vox en una part de l'electorat i el "risc" que suposa per a la cohesió social. Per això hi vol fer front actuant amb més celeritat en dos flancs molt concrets: l'habitatge i la seguretat.
"Totes les enquestes assenyalen que l'habitatge i la convivència són els temes que més preocupen als catalans", exposa a l'ARA la consellera i portaveu, Sílvia Paneque. Així ho recull també el CEO, que situa l'habitatge com el primer problema dels catalans (31%), seguit de la immigració (10%) i la seguretat (9%). Paneque no creu que rere l'ascens de forces extremistes hi hagi una pulsió identitària: Catalunya és i vol ser un país "d'acollida". D'aquesta manera, l'executiu assumeix la tesi defensada per la majoria d'experts, segons la qual aquest increment s'explica per l'augment del malestar amb les institucions i la desigualtat. En tot cas, sosté la portaveu, les polítiques per generar "oportunitats" i promoure el coneixement del català entre els nouvinguts també són una palanca per afavorir la cohesió i atallar els discursos d'odi per raó d'origen o religió.
La CUP acusa el PSC d'inflar Aliança
Des de l'inici de la legislatura, la necessitat de millorar la seguretat ha sigut al cor del discurs del Govern, que no es cansa de repetir que, a Catalunya, "qui la fa la paga". No ha passat el mateix amb el debat sobre la immigració: el PSC s'ha mostrat favorable a assumir més competències en aquest àmbit, tal com va pactar Junts amb el PSOE en una reforma que van tombar PP, Vox i Podem al Congrés. Tanmateix, no és un tema que motu proprio hagi posat sobre la taula, més enllà de defensar la immigració i la seva aportació a la societat catalana per contrarestar els discursos de Vox i Aliança. En un nou intent de combatre l'associació entre immigració i inseguretat, a partir de l'any vinent Interior donarà més dades sobre la nacionalitat de perfils delictius en el balanç anual de criminalitat, amb l'objectiu de ser més "transparents". El Govern també ha signat un conveni amb l'Estat per monitorar el discurs d'odi en línia i evitar que les xarxes es converteixin en "centrifugadores" d'aquests missatges.
Aquests són els missatges que acostuma a traslladar Salvador Illa quan debat amb Sílvia Orriols al Parlament. Però el protagonisme que ha adquirit la confrontació amb Aliança en el capteniment del president, en la línia de l'estratègia de Pedro Sánchez a l'Estat, ha dut la CUP a acusar el PSC d'haver-li donat ales per treure'n profit electoral. Una tesi que ha estat durament replicada pels socialistes catalans. "Si algú no ha sabut frenar en l'àmbit independentista el creixement d'Aliança Catalana, no és culpa nostra", va rebatre la portaveu parlamentària Elena Díaz, en al·lusió a Junts, que ja no veta enteses amb aquest partit als municipis de cara al 2027.
Què proposa l'extrema dreta en seguretat i habitatge?
L'estratègia del partit
Fonts socialistes destaquen que, des d'un punt de vista comunicatiu, han intensificat els missatges a xarxes contra les mentides de l'extrema dreta. Hi ha diputats que han protagonitzat fact-checkings per a TikTok i vídeos per explicar què fan allà on governen. Un d'ells és Christian Soriano, un dels més joves del grup parlamentari i regidor de seguretat al Vendrell. També ho fa la diputada Mónica Ríos, portaveu juntament amb Soriano a la comissió d'Interior.
Fora del Parlament, el PSC procura que els veïns vegin els seus dirigents a peu de carrer perquè hi puguin parlar de temes com la seguretat o la lluita contra les ocupacions. Especialment a l'àrea metropolitana, aspiren a contrarestar així les visites de Vox en barris amb problemes de convivència per fer vídeos en què acusa els alcaldes d'inacció. La sensació entre els alcaldes socialistes, segons les fonts consultades, és que cal no desatendre les raons de fons que fan que els veïns es deixin seduir per forces ultres i, sobretot, no caure en el "bonisme" en què alguna veu considera que ha pogut incórrer l'esquerra.
Un exemple és la polèmica amb l'ordenança de Martorell, on governen Junts i el PSC com a soci minoritari, per prohibir reomplir ampolles d'aigua a les fonts. ERC i Comuns han posat el crit al cel pel fet que el consistori vulgui multar aquesta pràctica, que al municipi fan sobretot persones sense llar o que viuen en pisos ocupats. La secció local dels socialistes hi dona suport, mentre Pallars es limita a dir que respecta "l'autonomia local", sense entrar a defensar-la o rebutjar-la.
