Turull no veta enteses amb Aliança Catalana als municipis: "De pactes en parlarem l’endemà de les eleccions"

BarcelonaL'enquesta del CEO que pronostica un empat entre Junts i Aliança Catalana com a tercera força no preocupa Jordi Turull. Almenys, això és el que el secretari general de Junts ha intentat transmetre aquest dimarts després que el dilluns es fes públic aquest sondeig, que assenyala que un 21% dels catalans que van optar per la papereta de Carles Puigdemont al Parlament ara optarien per la d'Aliança Catalana. Ara bé, això no farà que Junts viri de direcció. "No farem coses per quatre vots que ens facin caure la cara de vergonya al cap de dos anys [...]. Seria una contradicció que, per unes enquestes, féssim un cop de volant", ha dit en una roda de premsa organitzada pel Diari de Barcelona, elaborat pels estudiants de periodisme de la UPF. Unes enquestes darrere les quals, segons Turull, hi ha un "relat" i intencions "confessables i inconfessables". "No em preocupen les enquestes, em preocupa la situació del país", ha dit, i ha recordat que l'últim sondeig del CEO mig any abans de les eleccions del 2024 també pronosticava una davallada de Junts que finalment no es va complir –aleshores, però, el partit encara no havia confirmat Puigdemont com a candidat–. Tanmateix, el secretari general dels juntaires ha evitat vetar pactes amb el partit de Sílvia Orriols.

La competència entre Junts i Aliança Catalana ha centrat diverses de les preguntes dels estudiants, que han demanat a Turull aclarir si la formació es planteja pactar amb el partit de Sílvia Orriols. El precedent és el que va passar a Ripoll el 2023, quan l'agrupació local es va rebel·lar contra la cúpula, que donava suport al cordó sanitari, i es va negar a sumar amb el PSC, ERC i la CUP per impedir que Orriols arribés a l'alcaldia; un any després, amb les eleccions catalanes, Aliança entrava al Parlament amb dos diputats i la direcció de Junts ja s'alineava amb l'agrupació local en la negativa a articular una moció de censura per fer-la fora de l'alcaldia.

En defensa "d'un sol poble"

En aquest escenari, Turull ha evitat concretar quina relació mantindran amb el partit d'extrema dreta independentista després dels comicis municipals del 2027. "De la política de pactes sempre dic que n'hem de parlar l'endemà de les eleccions. Cada poble és un món diferent", ha apuntat. A continuació, això sí, ha subratllat que Junts té "línies vermelles", com ara la convicció que Catalunya és "un sol poble" –principi transversal al catalanisme que va unir del PSUC a Convergència– i el respecte als drets i les llibertats fonamentals.

"Però ¿no considera que Aliança Catalana no compleix amb aquests principis?", ha repreguntat aleshores un dels estudiants. Turull ha evitat pronunciar-se amb claredat sobre aquesta qüestió, si bé ha admès que entre les files orriolistes ha vist "discursos i posicionaments" que no respecten aquestes línies vermelles. Al Parlament, Junts forma part del pacte per al cordó sanitari a Vox i Aliança Catalana que han signat el PSC, ERC, Comuns i la CUP.

Ara fa un any, Turull va marcar distàncies sobre la possibilitat de pactar-hi, acusant la formació d'Orriols d'encarnar "l'anti-Catalunya" i atiar "els discursos de l'odi": "No en volem saber res i ho volem combatre", deia aleshores. Aliança Catalana sí que s'ha mostrat disposada a pactar amb els de Puigdemont. Turull ha alertat que el seu partit no vol ser "una alternativa a Aliança", sinó al govern de Salvador Illa.

El Govern no fa autocrítica

Però, davant l'ascens de l'extrema dreta que mostra el CEO, l'executiu del PSC tampoc no fa autocrítica. En roda de premsa aquest dimarts, la portaveu i consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha defensat que la millor manera de fer-hi front és continuar impulsant la seva "agenda de progrés i reformista" i ha negat que el PSC hagi volgut donar ales a Aliança per treure'n rèdit electoral, tal com ha suggerit la CUP.

Des del Parlament, el diputat anticapitalista Xavier Pellicer ha acusat Illa de "banalitzar" la formació d'extrema dreta en els seus discursos a la cambra i de donar-li protagonisme per "debilitar" Junts. Comuns, a través del portaveu parlamentari, David Cid, ha receptat al Govern com a antídot a l'auge reaccionari posar remei a la crisi d'accés a l'habitatge, qüestió que el CEO situa amb un ampli marge com a primera preocupació dels catalans: "El que cal és que la gent vegi que els seus problemes reals i concrets es resolen" —informa Víctor Sanz Guerrero. En aquest sentit, el Govern també ha contextualitzat la pujada d'Aliança i Vox a les enquestes en l'onada reaccionària que es viu al món, més enllà de Catalunya. Així i tot, ha defensat que el sentir majoritari dels catalans és voler ser un "país d'acollida".

L'enquesta arriba en un moment en què hi ha veus dins de Junts, sobretot en el flanc dels alcaldes, que reclamen un canvi de rumb per evitar mals resultats als comicis del 2027, però també després del trencament amb el PSOE i la reorganització del grup parlamentari. La diputada Mònica Sales substitueix Albert Batet com a presidenta del grup parlamentari i Salvador Vergés serà el nou portaveu. Turull ha negat que aquest moviment suposi haver "degradat" Batet, que es converteix en mà dreta de Puigdemont per preparar el seu retorn i gira pel territori català. Un retorn que el partit preveu que "sacsegi" el tauler polític i, fins i tot, les expectatives electorals de Junts.