ESTRUCTURES D’ESTAT

El Govern accelera el procés de desplegament de l’acció exterior

Desenvolupa la llei per la via ràpida a l’espera d’un recurs de l’Estat

El desplegament de l’acció exterior de la Generalitat penja d’un fil. El ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, va avançar a principis de mes que el seu govern estudia recórrer la llei catalana d’acció exterior i les noves delegacions a Roma i Viena, un pas que la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va donar per fet uns dies més tard. Els tres mesos de marge per portar la norma al Tribunal Constitucional s’esgoten el 12 de març, un termini que encara deixa tres reunions del consell de ministres per poder prendre una decisió. El Govern, però, ja està intensificant el ritme normatiu d’una matèria que es considera una estructura d’estat bàsica. Dilluns de la setmana passada va sotmetre a informació pública el decret que desplega definitivament la llei d’acció exterior i ahir va fer públic també l’avantprojecte de llei de la Catalunya exterior. En els dos casos, a més, el període per fer al·legacions és reduït: set dies hàbils.

En el cas del decret que desplega una llei aprovada amb el suport de CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA, el termini per fer-hi aportacions acaba demà, “atesa la urgència de poder aplicar aquest decret com més aviat millor”, segons l’edicte pel qual es va sotmetre a informació pública. L’objectiu confés, per tant, és desplegar per la via ràpida els fonaments de la normativa i afermar-los abans de les eleccions del 27-S. I què és el que concreta el decret? En resum, l’àmbit competencial de la Generalitat i els òrgans de coordinació que l’han d’ajudar a aplicar-lo.

Així, el Govern es fixa com a funcions de la seva acció exterior una actuació coordinada de cara a l’estranger -incloent l’enviament d’escrits-, implementar el dret comunitari, interlocutar amb el ministeri d’Exteriors per qüestions de la UE o intentar participar en la negociació de tractats internacionals. El decret també fixa que cada departament del Govern ha de disposar d’un responsable d’acció exterior i concreta les funcions i els membres de la Comissió Interdepartamental d’Acció Exterior i de Relacions amb la UE -amb responsables institucionals de la matèria- i d’un Consell anàleg, de caràcter més consultiu i propositiu, amb representants de les entitats i de les comunitats a l’exterior. Aquests dos organismes haurien de constituir-se abans de mig any després d’aprovar-se el decret.

D’altra banda, també està en exposició pública l’avantprojecte de llei de la Catalunya exterior, en aquest cas per la via ràpida “ateses les necessitats del col·lectiu de catalans de l’exterior i de les entitats associatives existents”. Aquesta primera versió de la norma actualitza les relacions entre la Generalitat i les comunitats a l’exterior, afronta el fet emigratori català i, per primer cop, regula els drets dels catalans residents a l’exterior.

Drets reconeguts als emigrants

L’avantprojecte, per exemple, preveu dotar de rang de llei el registre de catalans a l’exterior creat per a la consulta del 9-N i reconeix als seus inscrits el dret a l’accés als serveis socials, al servei d’ocupació, a l’educació a distància, a l’habitatge públic i als serveis sanitaris durant les seves visites. Preveu igualment mesures per fomentar el retorn dels emigrants. Pel que fa a les comunitats a l’exterior, se les declara “agents actius en diplomàcia pública catalana”, es reconeixen fins i tot les que s’organitzen virtualment i podran beneficiar-se en igualtat amb la resta d’entitats catalanes de les ajudes i de l’acció del Govern.

L’executiu català declina concretar quan s’aprovaran definitivament aquestes normes, però avisa que la versió final pot variar respecte als textos inicials. És igualment una incògnita saber si un eventual recurs a la llei d’acció exterior les frenarà. El nou full de ruta del procés que s’està negociant preveu desacatar una possible suspensió de les estructures d’estat.

Més continguts de