La Guàrdia Civil assegura que la Generalitat va destinar 3,2 milions a l'1-O i que ja n'ha pagat 1,58

Hi figuren adjudicacions públiques en anuncis, campanyes o serveis d'observadors internacionals

La Guàrdia Civil assenyala en un nou informe sobre la presumpta malversació de fons públics per al referèndum de l'1 d'octubre, que la Generalitat hi va destinar 3,26 milions d'euros, dels quals n'ha pagat ja 1.588.000 i en té de pendents d'abonament un total d'1,66 milions. El citat informe, al qual ha tingut accés Europa Press, va ser enviat per l'institut armat l'11 de maig al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona i aquest jutjat, al seu torn, el va remetre el 21 de maig al Tribunal Suprem. Tots dos jutjats investiguen els diners públics gastats pel Govern en el referèndum.

Aquesta xifra suposaria 1,3 milions d'euros més dels acreditats pels investigadors a l'abril, ja que s'hi inclouen les despeses de rehabilitar la nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), que havia d'acollir, segons la Guàrdia Civil, el centre d'atenció telefònica del referèndum. Tot i que en anteriors informes, la Guàrdia Civil ja aportava una xifra aproximada de quant hauria suposat la malversació, en aquest document més recent els investigadors exposen les xifres que es van dedicar suposadament a sufragar la campanya i el referèndum en si de cada departament del Govern que va presidir Carles Puigdemont.

La Guàrdia Civil dona una especial rellevància a l'acord de govern del 6 de setembre del 2017 pel qual el govern de Puigdemont va acordar que, "com a administració electoral", assumia directament l'encàrrec a departaments o unitats competents de les "contractacions, l'aprovació del despesa i les accions político-administratives necessàries" per garantir la celebració del referèndum. Posa l'accent en aquest document perquè, segons assenyala l'informe, l'assessoria jurídica de la Generalitat va contestar el novembre del 2017 a un manament judicial assegurant que "en cap departament" català "s'hauria incorregut en cost econòmic" en relació a l'1-O.

En el quadre elaborat pels investigadors hi figuren adjudicacions de Vicepresidència i les conselleries de Presidència, Treball, Afers Socials i Família, Salut, Cultura i el Diplocat per a l'emissió d'anuncis, creació de campanyes publicitàries, difusió en mitjans escrits, configuració d'una pàgina web per a la campanya de l'1-0, cartells publicitaris, servei de repartiment de cartes certificades o serveis d'observadors internacionals. Tots aquests treballs figuren com a encàrrecs a Unipost, Focus Media, DXC o Estudi Donada, entre altres empreses, i una part de les despeses apareixen sense abonar. En altres casos, els imports només s'han pagat en part, com l'aplicació informàtica per a la inscripció de voluntaris per al referèndum.

Segons la Guàrdia Civil, les dades obtingudes permeten concloure que la conselleria de Presidència, "a l'empara de contractes públics", va abonar la quantitat de 2.231 euros i té pendent d'abonament 498.057,75 euros en concepte de serveis per a publicitat i difusió de la convocatòria de l'1-O. Pel que fa a Vicepresidència, Economia i Hisenda, el departament que dirigia Oriol Junqueras va abonar la quantitat d'una mica més d'1,2 milions d'euros "en concepte de rehabilitació de la nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per acollir el centre d'atenció telefònica del referèndum".

El Diplocat hauria abonat 315.316,29 euros i té pendent de pagament 52.815,78 euros en concepte de contracte d'observadors internacionals, el grup d'experts Helena Catt, cost de vols, allotjament i lloguer d'espais per a aquests observadors i serveis de subscripció i traducció a l'anglès. L'institut armat també comptabilitza les despeses previstes pel CTTI, que depenia de la conselleria de Presidència: va abonar 68.984,69 euros i té pendents 64.334,07 euros en concepte de "creació de l'aplicatiu Connectat al Voluntariat perquè els ciutadans es poguessin inscriure en línia al voluntariat per dur a terme el referèndum de l'1-O ".

Així mateix, l'informe determina que va existir un acord entre la Generalitat i Unipost per dur a terme el repartiment de 56.000 cartes certificades de nomenament de mesa i 5.346.734 targetes censals, cosa que va generar un cost de 979.661,96 euros. Segons la Guàrdia Civil, el cost total es facturaria a través de cinc departaments de la Generalitat mitjançant l'emissió de cinc factures.
Els investigadors han pogut determinar que fins ara aquestes factures no han estat abonades, però sí que s'han efectuat "dos intents de cobrament" per part de Pablo Raventós Sáenz, d'Unipost: "Ha registrat a la plataforma de facturació electrònica de la Generalitat la  factura adreçada al departament de Treball, Afers Socials i Família per un import de 197.492,04 euros ".

D'altra banda, per a la Guàrdia Civil ha quedat acreditat que el que va ser secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la conselleria de Presidència, Antonio Molons, "va facilitar els arxius digitals a Enric Vidal perquè, a través dels contactes d'Òmnium Cultural a  les diferents societats d'impressió, es portés a terme la impressió dels cartells publicitaris del referèndum".  Segons l'informe, la persona que es va posar en contacte amb les societats d'impressió per sol·licitar pressupost va ser Aitor Sampere, responsable de la part creativa i gràfica de l'organització sobiranista.  "En conclusió, Òmnium Cultural va dur a terme la gestió d'impressió amb les diferents societats, però el servei havia de ser abonat per la Generalitat, la qual cosa li implicaria un cost aproximat de 61.879 euros", explica. 
D'altra banda, els actes de presentació del referèndum de l'1-O i l'acte d'inici de campanya haurien estat abonats, segons la Guàrdia Civil, pel grup parlamentari de Junts pel Sí i ANC per imports de 14.620 euros i 95.221,72 euros, respectivament. Aquestes quantitats que no estan comptabilitzades en els 3,2 milions que va comprometre la Generalitat, segons la Guàrdia Civil.

Etiquetes

Més continguts de