LES CONSEQÜÈNCIES DEL 28-A

Iceta, pendent de JxCat i ERC per presidir el Senat

El president espanyol vol el líder del PSC a la cambra alta però no té l’aval necessari del Parlament

Pedro Sánchez no va aconseguir el 28-A una majoria suficient per no haver de recórrer a l’incòmode suport dels partits independentistes, i, abans que ho hagi de constatar al Congrés, la dependència dels vots de JxCat i ERC li va arribar per un flanc inesperat. El president espanyol en funcions va fer públic que vol fer valdre la seva majoria absoluta al Senat per convertir Miquel Iceta, abanderat del federalisme i l’aposta pel diàleg, en president del Senat. Però el sorprenent moviment, que s’hauria de completar el 21 de maig -quan es constituirà la cambra alta-, requereix un incert aval del Parlament: ERC va anunciar ahir que no donarà suport a la designació del líder socialista com a senador autonòmic, mentre que JxCat va deixar en l’aire el sentit del seu vot. Al tancament d’aquesta edició, Iceta no tenia garantida la majoria a la cambra.

Hores després que transcendís que el líder del PSC havia acceptat l’oferta de Sánchez i que l’expresident de la Generalitat José Montilla li cediria l’escó al Senat, els republicans van deixar clar que estan disposats a bloquejar l’operació. “No podem supeditar les institucions catalanes a les decisions que pren el PSOE respecte a les seves cadires”, va argumentar el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, en una declaració d’intencions del que pot ser el paper del partit a Madrid. Els republicans no van aclarir si s’abstindran o hi votaran en contra, com previsiblement farà la CUP, i Sabrià -que posteriorment es va reunir amb la portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados- va explicar que abans de prendre una decisió com aquesta necessiten saber què votarà el PSOE en cas que el Tribunal Suprem es vegi forçat a enviar un suplicatori a les Corts per seguir amb el judici obert contra els líders independentistes. "Si voten en contra suposaria la llibertat immediata i el final del judici", va destacar. 

JxCat va decidir ajornar la seva decisió, si bé fonts del grup apuntaven ahir que estaria negociant l'abstenció a canvi de tenir un grup propi al Congrés, i els diputats de Cs i el PP tampoc es van pronunciar. Els comuns, amb tot, son els únics que de moment donen suport a Iceta, que si fos escollit compaginaria el nou càrrec amb l’escó al Parlament i la primera secretaria del PSC. Els socialistes, que volien que el seu cap de files fos designat senador avui mateix, tindran finalment una setmana per aconseguir els suports necessaris, després que ahir la junta de portaveus convoqués el ple específic sobre l’elecció per dimecres vinent. Però abans que la proposta es voti a l’hemicicle, en plena campanya de les municipals i europees del 26 de maig, el líder dels socialistes catalans s’haurà de sotmetre a la valoració dels grups a la comissió de l’estatut dels diputats.

Ahir, de moment, l’únic que es va confirmar va ser la renúncia de Montilla al seu escó al Senat. Un pas enrere que va fer reivindicant la possibilitat que Iceta sigui el seu substitut com un gest de “compromís” dels socialistes amb Catalunya i la “via de diàleg i entesa”. La intenció de Sánchez, de fet, és convertir Iceta en quarta autoritat de l’Estat en un missatge per reivindicar l’aposta per la plurinacionalitat que el PSOE va difuminar durant la campanya del 28-A, així com reforçar la castigada imatge del Senat com a veritable cambra de representació territorial. El nou càrrec, a més, convertiria Iceta en el primer president català del Senat i el situaria al capdavant de la institució que té la clau del 155, des d’on el PSOE va avalar la intervenció de l’autonomia catalana després de l’octubre del 2017. L’escenari és ara molt diferent, i tant el PSOE com el PSC s’oposen a la idea del 155 permanent que defensen amb insistència el PP i Cs. És per això que la notícia d’ahir no va agradar al cap de files dels populars, Pablo Casado, que va tornar a brandar la polèmica entrevista a Iceta -prèvia a la campanya del 28-A- en què obria la porta a la convocatòria d’un referèndum si l’independentisme arriba al 65%. “Si el president del Senat que ha d’aplicar el 155 és el mateix que diu que hi haurà una consulta d’independència en deu anys, la proposta de Sánchez em deixa molt preocupat”, va dir.

Sorpresa al PSC

La notícia va agafar ahir per sorpresa gairebé a tothom, i els diputats del PSC, que eren al descans del migdia del ple del Parlament, es van assabentar de la decisió just abans que els mitjans de comunicació, en una trobada al despatx del president del grup parlamentari. El líder socialista va reunir posteriorment i amb caràcter d’urgència l’executiva del partit i els primers secretaris territorials a la seu del PSC. I tot i que no va fer declaracions ni abans ni després, fonts socialistes van confirmar que, si finalment aconsegueix fer el salt al Senat, continuarà sent el líder del partit i diputat al Parlament. La seva intenció, almenys a curt termini, seria compaginar aquests dos càrrecs amb la intensa activitat al capdavant del Senat. Són les dues premisses per accedir a la petició de Sánchez després d’haver descartat convertir-se en ministre del govern espanyol. Això, i el fet que el PSC hagi abanderat la reclamació d’un Senat veritablement federal i que sigui traslladat a Barcelona.

Les conseqüències internes

Però al marge del missatge de portes enfora, fonts del PSC veien ahir en el moviment de Sánchez un intent de “sacsejar” el partit a Catalunya i, aprofitant l’auge dels socialistes, forçar una “renovació” en el lideratge a mitjà termini. El procés de regeneració interna va quedar estancat des que l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, va perdre l’octubre del 2016 les primàries contra Iceta, i el PSC no preveia obrir aquest meló fins al congrés del partit previst per a finals d’aquest any.

Diversos dirigents donaven ahir per fet que, passi el que passi amb la primera secretaria, si Iceta és president del Senat no repetirà com a candidat a les pròximes eleccions catalanes, que podrien ser a finals d’any. El partit es podria veure abocat a prendre decisions abans del que volia, amb l’afegit que ara com ara no hi ha un relleu natural d’Iceta, però res d’això passarà si el Parlament, i especialment els grups independentistes, no dona llum verda a l’operació de Pedro Sánchez per al Senat.