“L’independentisme va crear expectatives irreals sobre quina seria la resposta de la UE”

BarcelonaJavi López (Madrid, 1985) arriba a la redacció de l’ARA sense ningú del seu equip de premsa i amb les mans a la butxaca. És molt conscient de les dificultats de fer una campanya europea en l’actual context i coincidint amb unes municipals.

Malauradament hem de començar valorant la figura d’Alfredo Pérez Rubalcaba.

Ha estat una figura molt rellevant que supera el perímetre del nostre electorat i el nostre partit. Un servidor públic, amb trenta anys a de servei al país a l’esquena, centrats a més en la seguretat i l’educació. És simptomàtic del que per a un socialdemòcrata és un estat.

¿Va ser una de les persones del PSOE que més esforç va fer per entendre Catalunya?

Sens dubte. No només perquè ha estat una persona realment interessada en escoltar, sinó perquè ell va prendre decisions rellevants per al PSOE i per al PSC com els acords de Granada, la base de la nostra proposta de reforma de la Constitució.

Les eleccions arriben després de la victòria del PSOE el 28-A.

El PSOE estat capaç d’aglutinar un 30% del vot amb una contribució notable de Catalunya: de set milions i mig de votants socialistes, gairebé un milió van ser catalans. I crec que envia el missatge que cal passar de la confrontació a la conversa.

Què significaria posar Miquel Iceta com a president del Senat?

Significa una aposta decidida de l’actual president per revitalitzar l’agenda territorial i envia un missatge clar que l’agenda catalana importa. Jo crec que és bo per a Espanya que algú com Miquel Iceta, un federalista convençut, estigui al capdavant de la quarta institució de l’Estat. Per això em sembla incomprensible que alguns fantasiegin amb la possibilitat de bloquejar el seu nomenament com a senador, com pretén Esquerra Republicana.

Aquests han estat 5 anys intensos a la UE, i han passat moltes coses, entre elles l’eclosió del conflicte català. Com ho ha viscut?

Durant aquest temps s’havia reclamat una resposta explícita de la UE. Doncs l’hem tinguda i es pot resumir en dues idees: una, que dins de la llei hi cap tot a Europa però que fora de la llei no hi cap res. I dos: que la UE és un projecte construït per difuminar les nostres fronteres i que sent aversió a crear-ne de noves. De fet, un dels objectius fundacionals de la Unió és evitar xocs d’identitat nacional. I això s’ha viscut i s’ha vist com a tal. Pot no agradar el que diu, però la UE no ha mirat cap a un altre cantó.

¿A Europa va agradar la resposta del govern espanyol l’1 d’Octubre?

Hi va haver crítiques molt dures sobre l’operatiu policial. Des de fora es veu molt evident que aquí hi ha un problema polític, i el missatge que envien és “facin política”. Arribar a transaccions, construir consensos i acords, negociar.

La candidatura del PSOE està encapçalada per Josep Borrell, però qui hi va en nom del PSC és vostè...

El Pep és del PSC però a la vegada també és patrimoni de la humanitat i dels socialdemòcrates europeus.

Però orgànicament on se situa?

La seva figura supera la lògica orgànica del PSC i el PSOE.

¿Vostè comparteix tot el que diu o fa Borrell?

Josep Borrell té una llarga trajectòria a l’esquena plena de mèrits. I a la vegada tot apunta que serà el català més influent els pròxims cinc anys a la UE.

Insisteixo: ¿està d’acord amb tot el que ha fet i ha dit el senyor Borrell?

Cadascú té la seva forma d’expressar-se. Jo tinc la meva.

A partir del 26-M hi haurà eurodiputats d’extrema dreta espanyols. Vostè també en culpa el Procés?

Els analistes de fora que s’ho miren hi veuen una relació. I és cert que el nacionalisme crida el nacionalisme. Igual que quan diem que la sentència de l’Estatut va contribuir a l’augment de l’independentisme català i això a la gent del PP no li agrada.

¿Té la sensació que ha crescut l’euroescepticisme a Catalunya?

Sí que he notat com en sectors de l’independentisme la relació amb Europa canviava. I això ha passat perquè durant força anys dirigents independentistes van projectar unes expectatives sobre el que Europa diria o faria sobre el Procés que eren absolutament irreals. I això és molt irresponsable, perquè pots acabar abonant el terreny amb un cert euroescepticisme.

¿Vostè és dels que creu que el Brèxit és una oportunitat per a la UE?

A la UE hi va haver un debat molt fort sobre si hi hauria un efecte dòmino o si seria una vacuna. I ara sembla clar que és una vacuna de cara a altres possibles sortides. I és que quan aquí es diu que Espanya ha de fer un referèndum com Cameron cal tenir en compte que a Brussel·les se’l considera el pitjor primer ministre britànic des de Chamberlain.

A Escòcia li va sortir bé. I ara resulta que els escocesos volen independitzar-se per no sortir de la UE.

La idea que un referèndum és una vareta màgica per solucionar un problema polític complex és rebutjada a la UE. Sobre Escòcia, haurà de negociar amb Westminster.

¿La gran taca d’aquests anys són aquestes imatges de gent morta al Mediterrani intentant arribar a la Unió Europea?

Totalment. La sensació que la UE no tenia rostre humà a l’hora de gestionar la crisi econòmica i la dels refugiats ha estat una constant. Amb els refugiats el que ha passat és que els governs estatals han estat incapaços de fer front a les seves obligacions en matèria d’asil.