Els presos de JxCat demanen l’abstenció per Pedro Sánchez

Els diputats suspesos discrepen de Torra, Puigdemont i Borràs, que defensen el no al líder del PSOE

NÚRIA ORRIOLS / DANI SÁNCHEZ UGART

Laura Borràs es va reunir amb la socialista Adriana Lastra el 13 de juny i va constatar que no es donaven les condicions per facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Ara bé, la formació encara no ha pres una decisió definitiva i, segons les fonts consultades per l’ARA, en les últimes hores s’ha abordat la possibilitat d’una abstenció. Dimecres al migdia hi va haver una reunió de coordinació de la cúpula de JxCat, amb presència del president, Quim Torra, i ahir el grup parlamentari de Madrid es va desplaçar al centre penitenciari de Lledoners per parlar-ne amb els diputats presos Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull. Els tres parlamentaris, que van arribar dimecres a la tarda procedents de la presó de Soto del Real, defensen l’abstenció dels diputats a Madrid per facilitar la investidura del líder del PSOE -segons diverses fonts consultades per aquest diari-, la primera votació de la qual es preveu aquest mes de juliol. De fet, fins i tot van fer arribar una carta a la cúpula de JxCat explicitant-ho, com va avançar ahir el Nació Digital. Segons les fonts consultades per l’ARA, en aquest document de treball, de set pàgines, hi havia tant arguments pel no com per l’abstenció, opció per la qual s’acabaven decantant en segona volta si hi havia un acord amb Podem. El principal motiu que exposen Sànchez, Turull i Rull és “no quedar-se fora de joc” i al marge de qualsevol negociació, ja que al seu parer l’abstenció els dona, almenys, possibilitats d’obrir un diàleg.

No és el primer cop que els presos fan arribar una missiva per participar en el debat del grup parlamentari. Durant la discussió sobre què fer amb la designació del socialista Miquel Iceta com a senador autonòmic, els encausats -aleshores a Madrid- van enviar una carta defensant l’abstenció per “no hipotecar pactes futurs”. Una opinió que, finalment, no va ser majoritària dins de JxCat, que, com ERC, va optar per bloquejar les possibilitats d’Iceta per ser president del Senat. Aquest cop el debat intern encara no està tancat, però els presos compten també amb altres veus que advoquen pel mateix. És el cas de l’expresident de la Generalitat Artur Mas, que ha tornat a escena per contribuir a l’ordenació de l’espai de JxCat. Recentment, en una entrevista a Catalunya Ràdio, va dir obertament que seria partidari de facilitar la investidura de Sánchez. També es decantaria per abstenir-se el diputat a Madrid Sergi Miquel, a diferència dels seus companys Laura Borràs, Jaume Alonso-Cuevillas i Míriam Nogueras, que opten pel no.

En la trobada de la cúpula de JxCat dimecres al migdia al Parlament també es va evidenciar la diferència d’opinions. Hi van participar els consellers Miquel Buch i Damià Calvet; la mateixa Borràs; el president del PDECat, David Bonvehí, i els membres de la direcció del grup Elsa Artadi i Albert Batet, a més dels diputats Francesc Dalmases, Josep Costa i Toni Morral, entre d’altres. L’expresident Carles Puigdemont, que acostuma a ser en aquestes reunions telemàticament, només es va connectar en un primer moment a l’inici de la trobada, tot i que fins ara també s’ha mostrat partidari de votar en contra del líder socialista.

Segons fonts coneixedores d’aquesta reunió, Borràs va fer una exposició inicial defensant el no a Pedro Sánchez, remarcant que el PSOE no s’ha mogut per obrir un diàleg que inclogui el dret a l’autodeterminació i tampoc s’ha acabat amb la repressió. Una exposició que va rebre el suport del president Torra, que ja va influir en el debat sobre els pressupostos estatals del mes de febrer per vetar-ne la tramitació parlamentària. En un moment donat del debat, fins i tot, hi va haver un moment de tensió entre Borràs i els consellers Buch i Calvet -els anomenats “miralls” de Jordi Turull i Josep Rull-, perquè l’exconsellera va qüestionar l’opinió dels presos. JxCat aborda el debat intern independentment d’ERC, que ja s’ha mostrat oberta a facilitar la investidura. Malgrat que són socis al Govern, no comparteixen ara una estratègia a Madrid.

Les preferències del PSOE

Mentre els partits independentistes encara debaten quina ha de ser la seva postura en una investidura de Sánchez, que apunta a la segona setmana de juliol, el president espanyol encara no té tancat el suport del seu soci preferent, Unides Podem, amb qui ahir van continuar les tibantors. Fonts socialistes van mostrar la seva indignació per les declaracions de dimecres de la portaveu parlamentària lila, Irene Montero, en què va assegurar que Sánchez va dir a Iglesias que prefereix el suport de Cs al seu. Segons el PSOE, aquesta afirmació no és certa i, tot i que continuen apel·lant que els partits de dretes facilitin la governabilitat, en cap cas estan parlant d’un pacte de govern, com sí que fan amb Podem.

Quins són, doncs, els obstacles per a l’acord? El principal escull entre les dues formacions d’esquerres continua sent l’entrada de ministres a l’executiu, que el PSOE ha marcat com a línia vermella. I no s’albiren gaires canvis d’aquí a la data de la investidura. En l’acte d’homenatge a les víctimes del terrorisme que es va celebrar ahir al Congrés i on van acudir representants de tots els grans partits hi havia gairebé consens que el primer intent d’investidura de Sánchez no reeixirà perquè està concebut com un mecanisme de pressió als grups. La ministra María Jesús Montero va posar la directa en aquesta pressió, i va dir que “no hi haurà segones voltes”, i instava així les formacions a marcar la seva posició abans del primer debat i tancava la porta a un nou intent abans dels dos mesos que la llei estableix com a límit abans de convocar noves eleccions.

Ara bé, davant les declaracions de Montero, la resta de partits van mostrar-se immòbils. De fet, fonts de Cs rebutjaven qualsevol tipus de pressió per facilitar el govern de Sánchez, que en les últimes jornades s’ha intensificat arran de la crisi interna. Al seu torn, veus de Podem es mostraven confiades que, després de l’intent de buscar l’abstenció de la dreta, Pedro Sánchez haurà de tornar a la taula de negociació amb ells. Això sí, amb les mateixes condicions: un govern de coalició com a garantia del compliment d’un eventual acord.

Amb els vots de JxCat, ERC i la CUP i l’abstenció dels comuns, el Parlament va rebutjar ahir instar el Govern a renunciar a la unilateralitat com pretenia una moció sobre el rumb polític de l’executiu presentada pel grup parlamentari de Ciutadans. Al mateix temps, el text demanava a la Generalitat que abandonés la seva “política d’exclusió” del castellà, assumir que s’ha de respectar la “més estricta neutralitat política” en els edificis i espais públics i, alhora, retirar “de manera permanent” els llaços grocs i altres símbols partidistes en immobles del Govern. El text, a més, sol·licitava “cessar els injustificats tractes de favor” als presos independentistes i deixar d’emprar conceptes com “exiliats” o “presos polítics” per “respecte a les persones que van patir l’exili i van estar preses per lluitar contra la dictadura franquista”. El Parlament va refusar condemnar els “intolerables actes de violència, odi i atacs masclistes” el dia de la constitució dels ajuntaments.

Més continguts de