JxSí descarta recórrer a la Comissió de Venècia perquè el Govern no té potestat per fer-ho

Fonts de la coalició independentista celebren "l'acostament" de CSQP però l'atribueixen al tacticisme

La proposta de CSQP de sumar-se al referèndum -ja sigui acordat o no amb l'Estat- si l'avala la Comissió de Venècia ha tingut resposta al mateix Parlament per part de Junqueras, però el grup parlamentari de JxSí també hi ha volgut dir la seva. 

El vicepresident econòmic s'ha cenyit a assenyalar que les "condicions" que posava el grup de l'esquerra alternativa eren "inassumibles" perquè, segons Junqueras, l'Estat continuaria rebutjant la consulta. Fonts de JxSí consultades per l'ARA han celebrat  "l'acostament" de l'espai dels comuns a la via del referèndum unilateral, això sí, sempre que compti amb l'aval de la Comissió de Venècia. Alhora, però, adverteixen que "només els estats" poden demanar que l'òrgan es pronunciï, fet que impossibilita que el Govern o el Parlament s'hi adrecin. A més, han estimat que és "improbable" que l'òrgan pugui mostrar el seu posicionament a través d'altres vies, tot i que no han negat que existeixin.

Les vies per enviar peticions a la Comissió de Venècia

Hi ha tres maneres d'accedir a la Comissió de Venècia a fi de sol·licitar el seu posicionament. Una,  a través dels estats membres. La segona és a través del Consell d'Europa i els seus organismes vinculats, com l'assemblea parlamentària -on hi ha membres de forces polítiques catalanes com ara Jordi Xuclà (PDECat)- o la cambra de regions, on en nom del Parlament hi ha Marta Pascal. La tercera via és a través d'altres organismes internacionals com la OSCE. En aquest últim cas, a la l'última assemblea de parlamentaris hi van participar la líder del PSC al Congrés, Meritxell Batet, i la senadora d'ERC Laura Castel. A més, encara hi hauria una quarta opció perquè la Comissió es pronunciés, que és que ho faci d'ofici. 

Un dels últims pronunciaments de la Comissió de Venècia amb efectes a Catalunya va ser el dictamen sobre la reforma de la llei orgànica del TC, que li atorga competències per suspendre càrrecs electes. L'òrgan va qualificar de "problemàtica" aquesta mesura.