NOVA ETAPA

L’horitzó de noves eleccions al març guanya força

CDC eleva el to contra la CUP i fixa quatre línies vermelles per condicionar un acord bloquejat

L’article que ahir va publicar a l’ARA el conseller d’Economia en funcions, Andreu Mas-Colell, ha situat al centre del debat polític un escenari que fins ara el sobiranisme esquivava: la possibilitat d’eleccions anticipades al març per desencallar la investidura del president de la Generalitat i la creació d’un nou govern. Mas-Colell va posar veu a una opció que guanya força i que ha desfermat una tempesta política.

Dies abans que comencés la campanya electoral del 27-S, un alt càrrec de la Generalitat ja verbalitzava en privat una sentència que ara guanya actualitat: “Si depenem de la CUP, el procés està mort”. Es referia a l’hipotètic bloqueig de la legislatura en cas que la investidura d’Artur Mas i el full de ruta del procés sobiranista depenguessin de l’esquerra alternativa. Pràcticament dos mesos després de les eleccions, i amb el primer Parlament amb majoria independentista de la història, els pitjors pronòstics d’aquell alt càrrec s’han complert. Junts pel Sí necessita almenys dos vots a favor i vuit abstencions de la CUP per investir Mas, i el bloqueig de les converses, juntament amb un ambient negociador cada cop més tens, fa guanyar força a la tesi d’un nou avançament electoral al març.

En la seva intervenció a porta tancada davant dels consellers nacionals de CDC de dissabte, Mas va alertar que l’escenari de nous comicis “no beneficia a ningú”. Un dels que van prendre la paraula en la trobada de quadres nacionalistes va ser David Saldoni, alcalde de Sallent -Anna Gabriel, avui dona forta de la CUP en la negociació, va ser-hi regidora-, que va advertir: “Els hi donaràs tot i no cediran”. “Algú els hauria de començar a dir en públic que el seu programa [53 mesures “de mínims” fetes públiques dijous, coincidint amb la segona negativa a la investidura de Mas] és inaplicable”, assenyalen fonts de la cúpula de CDC.

L’article d’Andreu Mas-Colell, en què defensava que “no es poden acceptar” les exigències cupaires, i les paraules de Francesc Homs, cap de llista de Democràcia i Llibertat al 20-D, van fer ressonar el que molts esperaven dins la direcció de CDC: entonar públicament el ja n’hi ha prou i posar condicions a la CUP.

Les condicions, bàsicament, són quatre: “garantir” un govern fort, reforçar la “seguretat jurídica” per als empleats públics, arribar a un “compromís” amb els valors occidentals i mantenir un esperit de diàleg amb l’Estat i les institucions europees. Això, juntament amb la candidatura “irrenunciable” de Mas a la presidència de la Generalitat, és el que els negociadors convergents situaran a la taula de converses amb la CUP. Des de cercles governamentals ja s’avisava la setmana passada, després dels dos fracassos per investir el líder de CDC, que calia modificar el relat per situar l’esquerra independentista anticapitalista com a “culpable” del bloqueig.

El 20-D com a teló de fons

“Cal una rectificació en tota regla”, va reclamar el ja exconseller de la Presidència, que ahir deixava el càrrec per liderar la llista de Democràcia i Llibertat a les eleccions espanyoles. “Qui de veritat ha suspès la declaració [de ruptura] és la CUP amb els seus vots”, va defensar Homs. Fonts nacionalistes assenyalen que aquest canvi de discurs, a banda de marcar perfil de cara a la nova fase de la negociació -amb data límit per al 4 de desembre, inici de la campanya-, també serveix per “enfortir posicions” per al 20-D. “Existirà el missatge basat en la idea que per reforçar Mas cal que Democràcia i Llibertat guanyi”, assenyalen des de la sala de màquines de CDC. ERC, en canvi, insistia ahir a erigir-se en frontissa necessària per a un eventual acord. I en garantia de “revulsiu” per a l’independentisme si guanyen les eleccions del 20-D davant de C’s i la coalició que lidera CDC, com indiquen els sondejos.

El cas és que el partit de Mas, segons un dirigent consultat, està observant com afloren dues ànimes. La primera engloba els que tenen una idea més “romàntica” de la independència, mentre que la segona defensa que “no es pot fer tot” en nom de la plena sobirania. La declaració de ruptura ja va obrir escletxes a dins del partit. Escletxes internes a CDC que també ha constatat ERC, l’altre partit que integra Junts pel Sí, que ahir davant el deteriorament de l’ambient negociador feia mans i mànigues per “greixar” -com defensava un dirigent del partit- el mecanisme negociador per evitar una desfeta en forma de nous comicis.

Els republicans assenyalen en privat, i amb preocupació, que veuen com “guanya consistència” entre els seus companys nacionalistes de JxSí l’horitzó de noves eleccions. “I l’ambient de precampanya no ajuda a asserenar els ànims”, defensen fonts d’ERC. De fet, els republicans, per boca de Joan Tardà, instaven ahir CDC i la CUP a “abandonar prejudicis” i no aixecar-se de la taula fins a tancar un acord. Perquè el preu del desacord “seria tan extraordinari i enorme que la ciutadania mai no ho perdonaria a ningú”.

Plebiscit sobre el president

Fonts nacionalistes consideren que les eventuals eleccions al març serien un “plebiscit” sobre la figura del president en funcions. L’única manera de no arribar a aquest escenari seria trobar un desllorigador abans de la jornada de debat que la CUP ha convocat per al 29 de novembre. De moment les dues propostes del president en funcions -govern coral amb tres macroàrees i qüestió de confiança al juliol- no han servit. Els dirigents de JxSí més optimistes assenyalen, encara, la possibilitat de trobar una “sortida d’última hora” que permeti resoldre la situació.

Una de les incògnites és si aquesta solució seria ben vista, també, pels sectors de CDC més reticents a les negociacions amb la CUP, que ahir recuperava el discurs d’Antonio Baños per avisar: “Les anticipades no seran mai la nostra opció ni la nostra proposta. Mai les posarem com a escenari plausible”. Ahir, però, el març feia cara de mes electoral.

Iceta estén la mà  a JxSí si “rectifica”

Hores després que el conseller Mas-Colell fes públic a l’ARA el seu punt de vista de les negociacions amb la CUP, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va estendre la mà a Junts pel Sí per impulsar un govern d’“unitat catalanista”, alternatiu al pacte amb l’esquerra anticapitalista. Els socialistes posen a disposició del grup majoritari del Parlament els seus 16 vots, però amb la condició que CDC i ERC “rectifiquin l’error”, “revoquin” la declaració d’inici del procés i impulsin un programa de reformes i “pro Europa”. “Hi ha alternativa per evitar el ridícul”, va sentenciar Iceta, que ahir es va reunir amb el comitè d’empresa de Seat a la seu de la UGT a Barcelona juntament amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i la candidata del PSC a les eleccions espanyoles, Carme Chacón. Amb la vista posada en l’escenari polític que s’obrirà després dels comicis del 20-D, en què sembla improbable que es repeteixin majories absolutes, els socialistes proven de visualitzar que Artur Mas té a la cambra altres socis possibles més enllà de la CUP, però que això implica un canvi de prioritats que passi per “enfortir l’autogovern, millorar el finançament i arribar a un nou pacte amb la resta d’Espanya”.

Més continguts de