LES CONSEQÜÈNCIES DEL 21-D

L’independentisme busca el rumb en ple debat sobre Puigdemont

Com estarà Catalunya d'aquí a un any? És factible amb Puigdemont de president? Els experts opinen

Un llaç groc al Parlament / LLUÍS GENÉ / AFP
ANNA MASCARÓ / NÚRIA ORRIOLS / RUTH PÉREZ / ALEIX MOLDES

Les preguntes:

  1. Com veu Catalunya d'aquí un any?
  2. Aquest país que veu d'aquí un any és factible amb Puigdemont de president?

GEMMA CALVET, advocada

“No hi ha marge sense canvi d’actitud de l’Estat”

1. El repte és la normalització democràtica i l’exercici de la política en una democràcia espanyola que ha de fer un gir absolut respecte a la qüestió catalana. Catalunya no té marge de maniobra sense un canvi d’actitud de l’Estat. Des d’aquí, s’ha de gestionar el resultat del 21-D, amb el que implica la investidura d’un president i el reconeixement de la pluralitat política, tenint en compte que hi ha una oposició no independentista important.

2. És possible si hi ha voluntat política de tothom. Per exemple, es permet que els partits independentistes es presentin a les eleccions, però no se’ls permet convocar un referèndum; i es permet que Puigdemont sigui candidat, però no que pugui ser president. Ara bé, en termes de pragmatisme polític, el més urgent és garantir la governabilitat sense metabolitzar el 155.

MONTSERRAT GUIBERNAU, catedràtica de Ciències Polítiques

“Exercir des de Brussel·les no és impossible”

1. Veig una Catalunya desitjosa de tirar endavant, restaurar la normalitat i a la recerca de nous líders, noves persones amb esperit de diàleg. Hem d’entendre que no estem a la banda dels guanyadors ni de bon tros, però també és cert que en algun moment les coses canviaran perquè hi haurà eleccions i potser canvis importants a Espanya. No es pot anar indefinidament en contra de Catalunya. Quan un és conscient de quina posició ocupa, pot fer passos endavant malgrat que no siguin tan ràpids com es voldria. Sense córrer, pas a pas, hem d’anar enfortint el sentiment de pertinença.

2. Puigdemont no ha d’arriscar-se i venir. No hauria de tornar si el resultat és anar a la presó. Exercir des de Brussel·les, a través de les tecnologies, no és una cosa impossible. Podria ser una idea pionera. No veig que sigui un impediment si no hi ha algú que vol que ho sigui.

JOAQUIN URÍAS, professor de Dret Constitucional i exlletrat del Tribunal Constitucional

“El més pràctic és buscar un altre candidat”

1. El problema de la legitimitat del Govern i la intervenció de l’Estat es resoldrà en els pròxims mesos. Ara bé, el conflicte social no desapareixerà: la demanda d’obtenir més autogovern seguirà existint, i l’Estat no farà cap procés de reforma constitucional per satisfer aquesta demanda. Cs estarà en un segon pla a l’espera que els independentistes cometin algun error.

2. El govern espanyol no permetrà que Puigdemont sigui investit de cap manera. I si ho fos, no deixaria que arribés a prendre possessió, segurament amb un recurs al Tribunal Constitucional. Si jo fos l’advocat dels sobiranistes, els diria que el més pràctic és que busquin un altre candidat. Que esperin que el TC impugni la investidura de Puigdemont, i en dos mesos presentin un altre candidat. Qualsevol altra opció porta al bloqueig.

GUILLEM LÓPEZ CASASNOVAS, economista

“L’anomalia de ser a l’exili no és culpa seva”

1. Veig el futur amb grans desitjos però també amb dosis elevades de realitat. El país anirà fent, desanimat i a l’espera que es recuperi la democràcia a Espanya. No entenc com un partit amb quatre escons vol i creu que pot imposar-se des d’Espanya sobre la majoria del país. Sense una reconciliació factible i amb la restricció econòmica des del juliol, és impossible ser optimista.

2. L’anomalia de tenir un president a l’exili no és culpa seva, però crec que, per treure’ns de sobre el 155, Puigdemont farà un pas al costat tard o d’hora. No seran els més de dos milions de votants els que faran un pas enrere. També és veritat que qui vol ser president de tots els catalans i tots els espanyols no pot menystenir la voluntat democràtica d’un poble. Les nostres penúries seran també la llavor de la seva ruïna.

JAVIER PÉREZ ROYO, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla

“L’única possibilitat de ser president és tornant i sent detingut”

1. És impossible plantejar escenaris d’aquí un any si no hem passat la pantalla de la investidura. Tot dependrà del que vulguin fer els independentistes i fins on volen portar el desafiament a l’Estat. Hi ha tres opcions: investir Carles Puigdemont i que l’empresonin, investir una altra persona o noves eleccions. La primera i la tercera opció són terribles per a Catalunya. Mariano Rajoy no té res més a fer que marxar. Amb la seva conducta s’ha convertit en un obstacle insalvable, ha quedat políticament inhabilitat per enfrontar-se al problema.

2.Puigdemont no pot ser investit telemàticament, ni mitjançant una altra persona que faci un discurs d’investidura. La condició de candidat no es pot delegar. L’única possibilitat que té de ser president és tornant, sent detingut, anant al debat d’investidura i quedant a disposició del jutge. La imatge d’un president empresonat seria molt negativa per a Espanya i Europa no podria quedar-se indiferent, però hi ha d’estar disposat, i això no desencallaria el conflicte a Catalunya.

JORDI AMAT, escriptor

“Puigdemont dificulta l’ideal de la independència”

1. La recuperació de l’autogovern és una condició necessària per engegar una nova etapa política. Les forces independentistes han d’actuar amb una doble intel·ligència: primer, per recuperar les institucions abandonant la via unilateral i, després, per entendre que la situació ja no passa per eixamplar la base social amb la mobilització, sinó amb un bon govern.

2. Crec que és altament improbable amb Carles Puigdemont al capdavant. Entrar en l’atzucac de Puigdemont sí o sí és un problema. La independència és un ideal que la majoria ha de defensar, però hi ha situacions que l’obstaculitzen, i Puigdemont ara dificulta l’ideal d’independència. Ara bé, per al projecte independentista és veritat que el president té un valor molt gran i és fàcil parlar quan no et trobes en una situació com la seva.

ISABEL VALLET, jurista

“Només hi ha dos camins: acatament o desobediència”

1. M’agradaria que es recuperés l’esperit de l’1 d’octubre i la desobediència que es va imposar mitjançant la mobilització popular. Que hi hagués passos efectius per fer efectiva la República. Ara bé, com crec que ens trobarem? En un escenari diferent, perquè JxCat i ERC han evidenciat la voluntat de retornar a la gestió autonomista. Amb el 155 i la pròrroga dels pressupostos estatals, que són gairebé 800 milions d’euros menys, trobarem una autonomia buida de sobirania i que administrarà la pobresa per a la classe treballadora. Només hi ha dos camins: desobediència de la llei espanyola i recuperació de la República o acatament.

2. Per desgràcia es torna a parlar del qui i no sobre què s’ha de fer. Per a mi, la pregunta és si Carles Puigdemont retornarà als valors del referèndum de l’1-O i farà passos cap a la independència o no.

GERMÀ BEL, economista

“El jutge Llarena vol decidir qui és o no conseller”

1. És probable que les finances de la Generalitat continuïn intervingudes. Crec que el 155 no s’ha notat de manera marcada perquè ha sigut una imposició més retòrica que no pas pràctica. Soc optimista: la taxa de creixement de l’economia catalana no s’ha vist gaire afectada i els fenòmens extraordinaris s’han acabat. Ara bé, no podem predir quin efecte tindrà aquesta situació d’aquí vint anys.

2. La situació és convulsa per motius polítics. La incertesa política i econòmica no la produeix la investidura, sinó el fet que el jutge Llarena vol decidir qui és conseller i qui no. Però, en un sistema democràtic, qui reuneix una majoria és investit i, en conseqüència, arriba l’estabilitat.

MARIA SISTERNAS, arquitecta i consultora

“Els sobiranistes han de treballar per ampliar majories”

1.Serà difícil arribar a acords a la Generalitat, i per això les diputacions i els municipis seran claus per recuperar competències. Al Parlament, els independentistes hauran de treballar per ampliar la majoria i els constitucionalistes tenen el repte d’explicar com pretenen reformar l’Estat. Cal que el govern espanyol reconegui el resultat del 21-D, i el PSOE i Podem han de pressionar en aquest sentit.

2.El més desitjable és que s’investeixi Carles Puigdemont, per això hem fet eleccions. Els partits independentistes són majoritaris, i l’Estat ho ha de reconèixer. S’hi posarà molt en contra, però caldrà astúcia. Es pot sobrepassar el bloqueig institucional amb una base popular que reconegui aquest lideratge.

ALFREDO PASTOR, economista

“S’ha de governar dins la legalitat i pactar amb Madrid”

1. El pròxim Govern ha de tenir un programa que gestioni les prioritats de la ciutadania, com l’atur i les necessitats socials que han sigut descuidades. S’ha d’entendre amb el govern de Madrid i no estar tot el dia a punt de brega. S’ha de governar dins la legalitat i construir un acord amb el govern espanyol per arreglar el que no va bé, sense parlar d’independència. No és una humiliació, té lògica fer-ho. Si ara es comença a parlar de República s’haurà arribat al final del trajecte, perquè tant el govern espanyol com el Tribunal Constitucional diran que no es pot fer. El primer que hauria de fer el nou Govern és anar a Madrid i començar a negociar un acord. Es pot recuperar l’Estatut o fer un pacte en què les competències exclusives de la Generalitat ho fossin de veritat, un millor finançament i potser el reconeixement com a nació. Tot això amb un calendari sense terminis. Només per començar a parlar. Fins ara ni uns ni altres han tingut la voluntat d’arribar a un acord en els últims anys, i menys encara des de Madrid. Pel que fa a un referèndum sobre la independència, en aquest context no recomanaria fer-lo ni que fos legal. Les majories són massa ajustades. S’hauria de fer exigint unes majories i una participació molt altes. El resultat de les eleccions del 21 de desembre indica el que es podria esperar d’un referèndum i és un resultat molt just d’una banda i l’altra. El país estaria molt dividit. La solució òptima és que no hi hagi ganes de separar-se. Faria el possible perquè això fos així.

2. Tot això no és compatible amb Carles Puigdemont, que està reclamat per la justícia. Tampoc veig possible que pugui ser president i menys si no torna.

Més continguts de