L’ambient era el de les grans ocasions, a l’Hospital de las Cinco Llagas -seu del Parlament andalús-, i de grans ocasions no n’hi ha hagut gaires, a l’Andalusia política. La tribuna de convidats de la cambra regional estava abarrotada, i les cares dels que s’hi asseien reflectien una ombra de dubte, potser fruit d’una sospita, d’un gir d’última hora en uns esdeveniments que, tanmateix, van respectar el guió establert. Els vots del PP, Ciutadans i Vox (59 en total) van permetre aquest dijous que per primera vegada en gairebé quatre dècades algú aliè a l’esquerra presideixi el Parlament andalús. L’escollida per fer-ho va ser Marta Bosquet (Ciutadans), advocada d’Almeria foguejada en la comissió que va investigar el frau en els cursos de formació de la Junta. El PSOE no va presentar candidat i va preferir donar suport a la candidatura d’Inmaculada Nieto (50 vots), proposada per Endavant Andalusia amb la intenció de senyalar els blocs irreconciliables que es conformen de cara a la pròxima legislatura.

Va ser precisament Endavant Andalusia la formació que va sortir més malparada. L’entesa de les dretes escenificada amb l’estranya firma d’un pacte per al repartiment dels llocs de la mesa entre el secretari general del PP, Teodoro García Egea, i el de Vox, Javier Ortega, va deixar Podem sense representació, circumstància que va generar l’aïrada protesta d’Antonio Maíllo, a qui la presidenta de la mesa d’edat, la socialista Marisa Bustinduy, va recordar una sentència del Tribunal Constitucional que avala la composició definitiva de la mesa. Una mesa en què Vox va obtenir una secretaria (Manuel Gavira) i amb això un primer càrrec institucional a l’Espanya democràtica gràcies a la crossa del PP. En teoria, Ciutadans va prestar els seus escons als populars per evitar retratar-se al costat de Vox, però el vot va ser secret i això no deixa de ser una interpretació. Els socialistes van aconseguir una vicepresidència (María Teresa Jiménez Vílchez) i una secretaria (Verónica Pérez, coneguda per la frase “Jo soc l’autoritat” en els esbojarrats dies previs a la dimissió de Pedro Sánchez al capdavant del PSOE el 2016), exactament igual que el PP (Esperanza Oña i Manuel González). C’s, per la seva banda, va sumar a la presidència de la cambra una vicepresidència tercera (Julio Díaz Robledo).

Jurar el càrrec “per Espanya”
La sessió constitutiva del Parlament andalús va comptar amb un altre episodi tens. Bosquet va decidir que els diputats juressin o prometessin els seus càrrecs des de l’escó per agilitzar el tràmit, però Maíllo va tornar a la càrrega. “Aquí hi ha un partit -en referència a Vox- que vol derogar l’Estatut d’autonomia, i jo vull sentir que acaten la Constitució i l’Estatut”. La queixa no va tenir efecte, però els diputats d’Endavant Andalusia es van treure l’espina jurant pels drets humans o l’autonomia andalusa. A aquest discurs proteccionista s’hi va sumar Susana Díaz, la presidenta en funcions, finalment feta a la idea que passarà a l’oposició i ferma promotora d’ara endavant del combat ideològic que es lliurarà a la resta d’Espanya a partir de les eleccions autonòmiques, municipals i europees del mes de maig: dretes contra esquerres, centralització contra Estat autonòmic. Per la seva banda, els diputats de Vox van acabar jurant el càrrec “per Espanya”.

Conselleries per a Vox?
De Bosquet depèn ara la proposta d’un candidat per presidir Andalusia i gestionar els 30.000 milions que cada any pressuposta la Junta. Aquest candidat hauria de ser Juan Manuel Moreno Bonilla (PP), barceloní de naixement, malagueny d’adopció i membre d’aquesta escola política de dirigents grisos que tants càrrecs ha ocupat a l’Espanya contemporània. A diferència de Ciutadans, Moreno no rebutja Vox ni té por que l’opinió pública els alineï a la mateixa casella, i es mimetitza així amb els gustos del seu líder estatal, Pablo Casado. Vox, per cert, tindrà d’ara endavant un rol encara més crucial. La seva posició negociadora es reforça ara que la balança sembla decantada cap al PP i Ciutadans. De les seves files no paren de sortir sorpreses. La penúltima la va aportar Ortega, que afirma que els dos partits els han ofert conselleria a la Junta encara que Vox les hagi rebutjat perquè tindria “les majories per adoptar les mesures necessàries a Andalusia”. A més, el document de cent punts pactat per Moreno i Juan Marín (Cs) com a eix del futur executiu tampoc té el favor de Vox, que el considera una oda al “maquillatge” plena de picades d’ull a l’esquerra.

Valls dona marge a Ciutadans tot i el pacte amb Vox
L’ex primer ministre francès Manuel Valls va sortir ahir al pas després de la polseguera aixecada per l’entrada de Vox a la mesa del Parlament andalús. Després de dies renegant de qualsevol acord amb els de Santiago Abascal, ahir Valls va justificar la votació a la cambra andalusa que va donar un lloc a la mesa a la ultradreta. “El programa de govern porta clarament la marca progressista de Cs. [...] No té res a veure amb les propostes de Vox”, va opinar en un comunicat després de titllar de “mala notícia” la irrupció de la ultradreta a les institucions. En aquest sentit, l’alcaldable va insistir que no acceptarà “ningú que doni legitimitat a aquests grups radicals” a la seva plataforma . Tot i això, Valls va optar per la prudència i va manifestar que “caldrà esperar i analitzar l’escenari que sorgeixi d’aquest diàleg polític”. Per intentar evitar-se la topada amb Cs a Barcelona, l’exprimer ministre francès va instar el PSOE andalús a abstenir-se per facilitar un govern del PP i Cs. Un gest que, va considerar, evitaria “aixecar sospites” que els de Susana Díaz volen “fer el joc a l’extrema dreta” des de l’oposició.