Mor Eva Serra, històrica militant de l'esquerra independentista

Experta en els segles XVI i XVII, va desmuntar la suposada modernitat de la monarquia borbònica

La historiadora Eva Serra i Puig (Barcelona, 1942), militant històrica de l'esquerra independentista, ha mort avui als 75 anys. Filla de l'arqueòleg Josep Serra i Ràfols –deixeble de Pere Bosch i Gimpera–, i germana de l'exfundador del PSAN Josep Serra i Puig, exiliat a la Catalunya Nord i mort el 2011, Eva Serra va ser militant durant els anys seixanta del Front Nacional de Catalunya, però el 1968 va abandonar el partit per marxar al PSAN. El 1974 va participar en l'escissió del PSAN-P, que el 1978 es va transformar en Independentistes dels Països Catalans (IPC).

Formada a la Universitat de Barcelona, amb una àmplia obra de recerca i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans, se la considera una de les figures destacades de la historiografia catalana d'època moderna, especialment dels segles XVI i XVII. Les seves principals línies d'investigació han sigut l'estudi del règim senyorial, amb un enfocament econòmic, i la història política de les institucions catalanes i la seva relació amb la monarquia hispànica. De fet, tal com destaca l'historiador Joaquim Albareda, va ser ella qui "va desmuntar el gran tòpic de la modernitat de les institucions borbòniques en contraposició amb una falsa visió de les catalanes com a antigalla". 

Als inicis de la seva carrera va treballar per a editorials com Salvat, Edicions 62 i Enciclopèdia Catalana. E l 1970 es va incorporar a la Universitat Autònoma, fins que el 1975 va tornar a la  Universitat de Barcelona. I del 1991 al 1997 va fer-ho a la Pompeu Fabra, juntament amb Josep Fontana, fins a tornar de nou a la UB. El 2008 va rebre el Premi Justícia de Catalunya, juntament amb el degà dels jutges de Lleida, Eduard Enrech i Larrea.

La seva militància política la va portar, el febrer del 1977, a ser detinguda tres dies amb la seva germana Blanca sota l'acusació de col·laborar amb ETA-pm. Va tornar a ser detinguda el 10 de juliol del 1980 sota la mateixa acusació i interrogada durant cinc dies a la direcció general de Seguretat, però alliberada sense càrrecs. Membre i impulsora activa dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), que defensaven l'alliberament dels presos polítics, el desembre del 1981 va tornar a ser detinguda amb la seva germana Blanca, Pere Bascompte i Jaume Llussà, acusada de pertànyer a Terra Lliure, però també va ser absolta. El 8 de juny del 1991, juntament amb Lluís Maria Xirinacs i Carles Benítez (exmembre de Terra Lliure), va promoure l'Assemblea Unitària per l'Autodeterminació (AUA), que el 1993 s'integraria en l'Assemblea d'Unitat Popular (AUP), embrió de la CUP.  

El president Quim Torra ha destacat al seu compte de Twitter la seva tasca com a historiadora i el seu compromís amb l'alliberament nacional i social dels Països Catalans. 

L'exdiputada de la CUP Gabriela Serra també ha lamentat al seu compte de Twitter la mort d'aquesta activista que des del franquisme fins a l'actualitat ha treballat per la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans. 

La CUP, Poble Lliure o la Intersindical-CSC, on també militava, han mostrat la seva tristesa per la mort de l'activista. 

Més continguts de