El PSC defensa que una "renúncia expressa" a la unilateralitat pot afavorir el "millor desenllaç" del judici de l'1-O

El document que portarà a la taula de diàleg insisteix a reformar la Constitució i l'Estatut

El PSC insisteix que el context polític en què es produeixi el judici contra els líders independentistes, previst per al gener, influirà en el destí dels processats. Així ho explicita el document de propostes que els socialistes portaran aquest divendres a la taula de diàleg dels partits catalans convocada pel president de la Generalitat, Quim Torra. L' escrit, avançat per l'ARA i que Miquel Iceta ja ha fet arribar a Torra i els presidents dels grups parlamentaris, defensa que "la creació d'un clima de diàleg i acords i la renúncia expressa a vies unilaterals i il·legals poden ser una bona aportació al millor desenllaç possible de les actuacions judicials", en referència al judici de l'1-O. 

Aquesta afirmació troba la seva prova més evident en les interlocutòries del jutge instructor de la causa al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que en diverses ocasions ha negat la llibertat als presos polítics al·legant que el moviment independentista continuava defensant la unilateralitat. "Concorren encara sectors que defensen explícitament que s'ha d'aconseguir la independència de Catalunya de manera immediata i [...] preservant el mecanisme de secessió contrari a les normes penals", apuntava el magistrat a principis de febrer per mantenir a presó Jordi Sànchez.

L'extens document del PSC, coordinat per la dirigent i portaveu del partit al Parlament, Eva Granados, i que serà presentat aquest dijous per Iceta, consta de sis grans blocs i cap d'ells està dedicat als presos i exiliats, si bé fa diverses referències al procés judicial en marxa i en responsabilitza "la unilateralitat i el rupturisme" de l'anterior legislatura. "Hi ha responsables polítics i líders socials a la presó, a l’espera de judici o a l’estranger", afirma el text com a conseqüència del "rumb" del govern Puigdemont.

Els socialistes també critiquen "la judicialització de la política", convençuts que el conflicte Catalunya-Estat "només trobarà solució des de la política", però deixen clar que "les possibilitats d'incidir des de la política sobre els processos judicials oberts són mínimes". Un apunt que referma el discurs del respecte per la independència judicial i difumina la capacitat del govern espanyol d'influir sobre l'acusació de la Fiscalia, tal com li reclama el sobiranisme.

Amb tot, el PSC censura "els que ara supediten la política als procediments judicials", en referència al 'no' d'ERC i el PDECat als pressupostos estatals, i demana separar la causa al Suprem dels esforços pel "diàleg Catalunya endins" –objectiu de l'espai de diàleg plantejat, precisament, pels socialistes– i també amb el govern espanyol. "En aquests primers mesos de govern socialista a Espanya ha quedat demostrat que, malgrat les profundes diferències, hi ha marge per arribar a acords en molts temes de país", assegura el document.

Una "doble votació" que exclou la independència

Els de Miquel Iceta repassen diverses de les seves propostes per garantir la "convivència" al país, "desbloquejar" les institucions, refer "consensos" i "prioritzar el desenvolupament econòmic" i les polítiques socials, i insisteixen en la tercera via per resoldre la falta d'encaix de Catalunya a Espanya, tal com ja ho plantejaven al programa electoral del 21-D o la Declaració de Barcelona, acordada amb el PSOE l'estiu del 2017. 

A diferència del que defensarà el Govern a la cimera de divendres, el document socialista omet un referèndum d'autodeterminació i defensa una "doble votació" a Catalunya: la d'una nova Constitució federal –que també s'hauria de votar a l'Estat– i la d'un nou Estatut que "millorarà i ampliarà el nostre autogovern". D'acord amb les "últimes enquestes", de fet, el document justifica que només un 34,8% dels catalans estan a favor de la independència i que un 69,9% són partidaris de la reforma constitucional i estatutària.

La portaveu del PSOE a la cambra baixa, Adriana Lastra, va avançar aquest dimarts que el president espanyol, Pedro Sánchez, acudirà al ple sobre Catalunya al Congrés del 12 de desembre amb una proposta de nou Estatut sota el braç. Tot i que no s'ha detallat el contingut d'aquesta reforma, des de l'independentisme ja repliquen que "aquesta pantalla" ja l'han "superat", en paraules aquest dijous del mateix Torra. L'única proposta acceptable per al Govern, a hores d'ara, és un referèndum que inclogui la pregunta sobre la independència, un extrem que en cap cas preveuen ni el PSC ni el PSOE.

La norma dels dos terços

Els socialistes, que també portaran a la taula de diàleg les seves propostes d'impulsar un nou model de finançament i una "hisenda federal", demanen que no es tiri endavant cap "proposta de canvi institucional que no tingui un suport mínim de dos terços" del Parlament. Una altra crida contra la unilateralitat però que, ara mateix, també impediria aprovar un nou Estatut a la cambra catalana. Caldrà veure, de moment, quina és la sort de la taula de diàleg. El PSC creu que podria ser un "punt d'inflexió", però en la seva estrena aquest divendres no hi participaran ni Cs, ni el PP ni la CUP.

Conscients de les dificultats, i admetent que ara no hi ha una "solució definitiva" per resoldre el conflicte, els socialistes fan una crida a "assenyalar els objectius compartits" i trobar "solucions factibles, encara que siguin temporals o transitòries". "Preparem un futur sense càrregues excessives i confiem en les pròximes generacions", clama el text.

Més continguts de