El PSOE, el PP i Vox tomben la comissió d'investigació al Congrés sobre Joan Carles I

Apel·len a la inviolabilitat de Joan Carles I per frenar la petició de Podem, ERC i el Grup Plural

Joan Carles I és “inviolable” i, per tant, no serà investigat pel Congrés. Aquesta és la màxima a la qual s'han agafat aquest dimarts el PSOE, PP i Vox després que la setmana passada transcendís que el rei emèrit hauria cobrat 100 milions de dòlars en comissions de l’Aràbia Saudita pel contracte del tren de gran velocitat a la Meca, uns diners que va ingressar en un banc suís. Els tres partits han fet front comú a la mesa del Congrés i han rebutjat les peticions d’Unides Podem, d’ERC i el Grup Plural –on s’integra JxCat– per crear una comissió d’investigació a la cambra baixa sobre els indicis de corrupció que esquitxen el pare de l’actual monarca.

La negativa a la voluntat de posar l’anterior rei sota el focus es va fer d'acord amb un informe dels lletrats del Congrés, que segons informa l’agència Efe remarca que la inviolabilitat del cap de l’Estat, recollida a l’article 53 de la Constitució, és “absoluta” i “abasta la totalitat del període” en què exerceix el càrrec. La donació –en forma de comissió o no– que el rei saudita va fer a Joan Carles I, que està sent investigada tant per la Fiscalia Anticorrupció com pel ministeri públic a Suïssa, es va ingressar al país helvètic el 2008, set anys abans que el monarca abdiqués (2014). El mateix passaria amb els diners procedents del compte suís que el rei va donar el 2012 a la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein i que van acabar en una filial bancària a les illes Bahames. La inviolabilitat té “efectes jurídics permanents”, mantenen els lletrats, tancant així la porta a demanar responsabilitats amb efectes retroactius. “És simplement llegir-se la Constitució”, reblava la setmana passada la portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra.

De res van servir els arguments que Unides Podem –discrepant un cop més del posicionament dels socialistes, amb qui comparteixen govern– van esgrimir en la seva petició. Els de Pablo Iglesias van reivindicar la necessitat d’esclarir la “presumpta comissió de, entre d’altres, possibles delictes de blanqueig de capitals”, afegint que “no resulta descartable que els mateixos s’estiguin executant amb posterioritat” a l’abdicació del rei emèrit. Tampoc van prosperar els arguments d’ERC i el Grup Plural –on, a part de JxCat, també hi ha Compromís, Més País i el BNG–, que reclamaven determinar les possibles responsabilitats “civils, ètiques i polítiques” del pare de Felip VI.

Una decisió “molt greu”

El diputat d’En Comú Podem Gerardo Pisarello, secretari primer de la mesa del Congrés, ha qualificat de “molt greu” el veto del PSOE, el PP i Vox. “El mínim que es podia esperar és que s’investigui si el rei emèrit va blanquejar capital o va cometre frau a Hisenda”, s'ha queixat. També el líder de Més País, Íñigo Errejón, ha aixecat la veu contra l’“excusa” del PSOE, que al seu parer “no s’ajusta a dret”. Errejón ha deixat clar que continuaran demanant “per què hi ha espanyols que estan per sobre de l’estat de dret”. “No és una discussió de monarquia sí o no, sinó sobre institucions i privilegis”, ha afegit. Hi ha coincidit la portaveu de Bildu al Congrés, Mertxe Aizpurua: “Es parla molt de la igualtat dels espanyols i el més espanyol de tots té drets que la resta no té”, ha dit, destacant que la situació a Espanya seria “inimaginable” en el cas d’altres monarquies europees.

Els dos partits del vell bipartidisme, aquest cop amb l’extrema dreta, tornen a tancar la porta a la via política contra la presumpta corrupció reial. La via judicial, de moment, continua en marxa.