El Parlament Europeu reconeix Junqueras com a eurodiputat
El Parlament Europeu aplica la sentència del TJUE al marge de la JEC i a l’espera del Suprem
Brussel·lesEl futur d’Oriol Junqueras com a eurodiputat no ha quedat -de moment- enterbolit per la resolució de divendres, en què la Junta Electoral Central (JEC) li retirava la condició per seure al plenari de l’Eurocambra. La notificació interna que va enviar aquest dilluns la direcció del Parlament Europeu continua reconeixent el líder d’ERC com a parlamentari i deixa el republicà una mica més a prop de poder formar part de l’hemicicle europeu el pròxim 13 de gener. A primera vista sembla que els dos òrgans avancen en direccions oposades. Però fonts de l’Eurocambra asseguraven que ara per ara no han rebut cap notificació de la JEC i que, per tant, es limiten a seguir aplicant la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) com havien fet fins ara.
Una comunicació interna habitual per informar de la incorporació de nous eurodiputats va destapar la sorpresa. En el document, l’Eurocambra tirava endavant els tràmits perquè Junqueras sigui eurodiputat en la línia del que va anunciar el TJUE el dia 19 de desembre. Ho feia abans de saber la decisió del Tribunal Suprem, que ha d’interpretar la sentència europea sobre el líder d’ERC. Segons la resolució del tribunal europeu, el líder d’ERC hauria d’haver comptat amb immunitat des de la publicació dels resultats electorals i s’hauria d’haver assegut a l’escó al juliol amb l’inici de la legislatura.
Brussel·les espera el Suprem
El pas de l’Eurocambra dona esperança a Junqueras, tot i que és incert què farà el Parlament Europeu un cop rebi en els pròxims dies la notificació oficial de la JEC i si això pot canviar el seu posicionament. Dilluns, per la seva banda, la Comissió Europea no va voler comentar la decisió de la JEC sobre Junqueras i va assenyalar que el procés estava “en marxa” i que ara depenia del Tribunal Suprem i de l’Eurocambra. El portaveu de Justícia de l’executiu comunitari, Christian Wigand, va reiterar així la posició que Brussel·les ja va expressar el 19 de desembre amb la decisió del TJUE.
Tanmateix, el pas del Parlament Europeu no va caure gens bé a les files de la dreta espanyola. Tant el PP com Ciutadans i Vox van demanar “respecte” per la justícia de l’Estat. L’eurodiputada del PP Dolors Montserrat va ser de les primeres a reaccionar demanant a David Sassoli, president de l’Eurocambra, que revoqués la decisió de permetre al líder d’ERC prendre possessió de l’acta. La catalana va reclamar al socialista Sassoli que adoptés una resolució seguint els “criteris” de la JEC. Luis Garicano, de Ciutadans, va anar una mica més enllà i va assegurar que Sassoli s’havia “extralimitat” i havia “ignorat” la decisió de la JEC. Per a Garicano, es tracta d’un “altre gest de Pedro Sánchez als independentistes” per facilitar la seva investidura. També va ser contundent Vox, que va assegurar via Twitter que el Parlament Europeu “prevarica i incompleix totes les seves normes”, en el que van qualificar com un desafiament a Espanya. Segons el partit d’ultradreta, l’Eurocambra es va passar “pel forro” tant “la separació de poders” com el “principi de subsidiarietat” i la “sobirania” espanyola.
El Suprem encara no s’ha pronunciat sobre la qüestió, i fonts d’aquest tribunal consultades per l’ARA asseguren que no té previst fer-ho aquest dimarts. Si finalment aquest tribunal decideix confirmar la inhabilitació de Junqueras, tal com demana la Fiscalia, el líder republicà no podrà prendre possessió de l’acta d’eurodiputat. Les mateixes fonts afirmen que, en el cas de l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín, el Suprem té previst pronunciar-se aquesta setmana sobre si els retira les euroordres, a més de si en tramita el suplicatori, segons informa Ot Serra des de Madrid.
Perquè la sentència del TJUE també va afectar Puigdemont i Comín. El mateix dia de la resolució, David Sassoli va obrir la sessió parlamentària assegurant que la institució compliria la sentència com més aviat millor. Un pas endavant del socialista, amb el qual es desmarcava de la gestió de l’anterior president de la cambra, Antonio Tajani. El paper de Tajani, membre del PP europeu, en la gestió del conflicte havia sigut durament criticat per Puigdemont i Comín, que celebraven la voluntat de Sassoli de seguir el dictamen del TJUE.
Dit i fet. Amb la fi del veto als dos polítics catalans, Puigdemont i Comín van poder iniciar els tràmits per acreditar-se com a eurodiputats l’endemà mateix de la sentència, l’últim dia abans de les vacances de Nadal. Dilluns, i amb l’euroordre que pesava sobre ells suspesa per la justícia belga gràcies a la immunitat parlamentària, Puigdemont i Comín van rebre el seu regal de Reis: l’acreditació definitiva com a eurodiputats. “Missió complerta”, celebrava l’advocat de l’expresident, Gonzalo Boye, en un tuit.
Dilluns vinent podran lluir l’acreditació per primera vegada a Estrasburg. Allà tindrà lloc la primera sessió plenària de l’any, on s’espera que Sassoli els doni la benvinguda. Una formalitat habitual que no per això deixa de ser menys simbòlica.
