Puigdemont i els exconsellers exiliats denuncien Llarena a la justícia belga i demanen la seva recusació a Espanya

El jutge belga cita el magistrat del Tribunal Suprem el 4 de setembre a Brussel·les

L’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig han anunciat aquest dimarts que han presentat una demanda civil davant la justícia belga contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena perquè ha vulnerat, segons ha explicat Comín, "el seu dret a un procés just i equitatiu”.

"S’ha demostrat que el jutge Llarena actua sense imparcialitat i, a més a més, mogut per motivacions polítiques. No estem sent perseguits per la justícia sinó per la ideologia d'un jutge", ha subratllat Carles Puigdemont, que ha participat per videoconferència des de Berlín en la roda de premsa que s'ha fet a Brussel·les. "Ens poden perseguir però no ens rendiran", ha dit Puigdemont.

Segons els demandants, Llarena ja ha estat citat pel tribunal de primera instància de Brussel·les el 4 de setembre. A la cita, com que és una demanda civil, hi podria comparèixer un advocat en representació del magistrat del Suprem, però Llarena també podria presentar-s'hi en persona. 

Declaracions a Oviedo

Els polítics catalans exiliats reclamen a la justícia belga que se'ls reconeguin els "danys" provocats per l'actuació de Llarena, que, segons consta a la denúncia, no ha respectat el seu dret a una justícia imparcial. Al document enviat al tribunal belga, els demandants mostren com a prova les declaracions que Llarena va fer en una conferència al febrer a Oviedo. El jutge va assegurar que els líders independentistes “no són presos polítics”.

Aquestes paraules, fetes fora d'un jutjat, són la clau de la denúncia. Però els advocats també es refereixen a les frases de les interlocutòries de Llarena. Qualsevol afirmació feta en una interlocutòria està protegida i no és denunciable, però, segons fonts de l'acusació, serveix per demostrar que hi ha motivacions polítiques en les seves decisions.

Recusació de Llarena

Els cinc polítics catalans també han anunciat que han recusat, a la justícia espanyola, el jutge Llarena perquè consideren que no és "imparcial". "Entenem que ha de ser automàticament apartat de la justícia perquè ha emès opinions fora de l'àmbit jurisdiccional que són prova clara dels seus prejudicis", ha dit Comín.

Els exconsellers han comparegut davant la premsa acompanyats dels seus advocats, Christophe Marchand, Michelle Hirsch, Paul Bekaert i Katelijne van Bellingen. Segons els lletrats, quan un jutge està sotmès a un procés judicial per un cas concret –encara que sigui en l'àmbit civil–, si és recusat se l'ha d'apartar automàticament del cas. 

Un cop coneguda la notícia, el vicepresident del Parlament i diputat de JxCat, Josep Costa, ha defensat la citació del magistrat Pablo Llarena i ha assegurat que es dona la causa "objectiva" perquè el jutge del Tribunal Suprem sigui "recusat". Segons Costa, i tal com han subratllat els advocats, el fet que Llarena tingui un "plet pendent" amb les parts suposa que "ja no pot instruir ni un dia més la causa en relació al president i als consellers a l'exili". 

Ciutadans, sobre la denúncia: "És per allargar el seu 'modus vivendi'"

Ciutadans ha criticat que la citació de Llarena arrenqui d'una denúncia dels exiliats. El portaveu de la formació al Parlament, Carlos Carrizosa, no ha volgut entrar en la decisió del jutge belga de citar el magistrat, però sí que ha retret als exiliats que hagin presentat aquesta denúncia: "Només fa que embolicar una mica més la troca, Comín està cobrant per no treballar i ha de fer coses com aquestes per allargar el seu 'modus vivendi' de no venir a treballar i cobrar".

Traspàs de carteres

També aquest dimarts, Comín, Puig i Serret faran el traspàs de carteres a la consellera de Salut, Alba Vergés; la de Cultura, Laura Borràs, i la d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà. Les noves conselleres han viatjat a Brussel·les per poder agafar el relleu al capdavant dels diferents departaments de la Generalitat. 

Els viatges a la capital europea de Vergés i Borràs seran habituals, atès que substitueixen Comín i Puig, que havien estat nomenats en un primer moment com a consellers pel president Quim Torra. Finalment, Torra va haver de renunciar-hi per poder formar el Govern.

Més continguts de