L’independentisme ja redacta la nova estratègia unitària

Des de fa setmanes Torra, l’exili i la presó treballen en un document per fixar el rumb de cara al judici

El 21 d’octubre, en una reunió al Palau de la Generalitat i una posterior compareixença conjunta, el president del Govern, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, van decidir reinicialitzar la relació entre els socis de l’executiu després que l’amenaça de trencament es manifestés al Parlament. Aleshores van ser les suspensions dels presos polítics i els exiliats les que van generar l’enèsima polèmica dins l’independentisme. Però l’origen de les disputes sempre ha sigut el mateix: l’absència d’un full de ruta compartit després de l’1-O.

Des de fa dos mesos, un grup d’independents treballa per resoldre aquesta qüestió i, segons ha pogut saber l’ARA, han impulsat un document que ja tenen sobre la taula tots els partits i entitats sobiranistes. Una proposta sobre on es troba avui el moviment independentista i quines són les estratègies de futur per aconseguir arribar al seu objectiu: la República. Un projecte en què s’ha implicat el president de la Generalitat, Quim Torra, segons diverses fonts consultades. També hi han participat, a través d’intermediaris, els presos polítics i els exiliats amb l’expresident Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, com a figures rellevants. Segons les fonts, el document està “molt avançat” però no està tancat, i ni tan sols s’ha decidit si es farà públic. A diferència de la legislatura anterior, ara es vol fugir de les fotos i treballar amb discreció.

Un dels actors més reticents a ser-hi és la CUP, que s’ha situat a l’oposició d’un Govern que considera “autonomista”. Tanmateix, per encarar el judici i crear un “altre moment” similar a l’1-O, sí que s’han implicat en les converses membres de l’organització. El referèndum és, de fet, el punt de partida d’un document que està en fase d’esmenes, que comencen a arribar des dels partits i entitats, però també des de la presó i l’exili. I que inclou tant JxCat i ERC com Òmnium, l’ANC i també la CUP.

El grup promotor parla i es reuneix amb tots els implicats per intentar reconduir la situació a partir d’una premissa: l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya hi va haver un referèndum amb triomf del sí. Segons les fonts, el document vol intentar sintetitzar dues visions: una segons la qual només un referèndum avalat per la comunitat internacional podria substituir “el mandat de l’1 d’Octubre” i una altra que s’inclina per dir que l’1-O no va ser el referèndum “definitiu” perquè no ha sigut reconegut per la comunitat internacional, ni per l’Estat, ni per bona part de la població catalana. Dos punts de vista que han separat part de JxCat, l’ANC i la CUP del sector representat per la major part d’ERC, Òmnium i el PDECat.

“Mai” hi haurà acord amb l’Estat

Tant Torra com Aragonès han situat el diàleg amb el govern espanyol en l’epicentre de les prioritats polítiques, però Madrid no està disposat a negociar res que tingui a veure amb el dret a l’autodeterminació. Per això, la proposta de consens que inclou el document és reconèixer, segons algunes fonts, la impossibilitat que l’Estat vulgui pactar mai un referèndum sobre la independència. I aquí és on guanyen importància la planificació de possibles accions de desobediència civil no violenta, les mobilitzacions i la internacionalització. En aquest punt, les fonts consultades assenyalen com a clau el judici de l’1-O. En les pròximes setmanes s’intensificaran els contactes a l’exterior, a través de Puigdemont i els exconsellers a l’exili, però també de Marta Rovira i Anna Gabriel des de Ginebra.

Els presos de JxCat preveuen ser un altaveu de denúncia internacional amb l’inici de la vaga de fam, i l’ANC i Òmnium s’activaran per protestar en ciutats europees i atraure observadors internacionals. Alhora, plana la idea d’una “mobilització europea” de manera prolongada en el temps que partits i entitats estan intentant concretar. Les fonts apunten que això es combinarà amb la mobilització dins l’Estat, encara per definir. Algunes veus parlen de fer “aturades de país” i d’altres no descarten manifestacions a Madrid.

Cimera a Waterloo

Enmig d’aquestes converses, aquest cap de setmana s’ha fet la primera reunió a Waterloo dels dirigents de JxCat, ERC, la CUP i les entitats. Segons fonts coneixedores, la trobada va servir per abordar la unitat de cara al judici i també la vaga de fam, que comptarà amb accions de suport de la societat civil. També ahir Puigdemont i el president del Parlament, Roger Torrent, es van trobar a Brussel·les per refer ponts. Després d’un any sense rumb, l’independentisme intenta posar per escrit en quin punt es troba just abans que jutgin els seus líders.

¿Sobre quins punts pivota el text que s’està negociant?

1-O

Un dels eixos del document és intentar acordar què implica el mandat de l’1-O. S’assumeix com a punt de partida que va ser un referèndum, però s’admet que no té prou reconeixement.

No acord amb l’Estat

Un altre dels punts a debat és assumir que l’objectiu de la independència no s’assolirà amb un pacte amb l’Estat. El diàleg es mantindria sobre la taula però s’assumiria la desobediència.

Mobilització

Considerada clau de cara al judici. Tindrà a veure amb les manifestacions però també amb altres tipus de protestes emmarcades en la no-violència, tant dins l’Estat com a l’exterior.

Internacionalització

S’intensificaran els contactes internacionals per posar el focus en el judici de l’1-O. Les vagues de fam dels diputats de JxCat també són una via de protesta per denunciar la situació al món.

Més continguts de