Puigdemont exigeix davant d'Europa garanties d'un judici just

El president desafia Mariano Rajoy a fer del 21-D un plebiscit i acceptar-ne el resultat

Escolta, Europa. Carles Puigdemont va tornar a entonar ahir des de Brussel·les el missatge que havia emès nou mesos abans també des de la capital europea. Una crida a la implicació de la comunitat internacional en el cas català que aquest cop, però, arribava en un context completament diferent: amb el president i set consellers desplaçats a Brussel·les després d'haver declarat la independència i amb una querella per rebel·lió del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, per la qual el Govern en ple hauria de declarar a l'Audiència Nacional entre demà i divendres. Un escenari greu que va portar Carles Puigdemont a justificar la seva presència a la capital de la Unió Europea per "seguretat" i a exigir "garanties" d'un judici "just" per tornar. Ahir, però, dos dels set consellers desplaçats –Joaquim Forn i Dolors Bassa– van tornar a Barcelona en l'últim vol i van ser rebuts al Prat amb crits i insults per part d'un grup d'ultres. No va ser el cas de Puigdemont, que es va quedar, però va remarcar que no busca "fugir de la justícia".

Nou mesos després, doncs, tot ha canviat. També l'expectació mediàtica. En una roda de premsa multitudinària i a estones caòtica, Puigdemont va donar ahir algunes de les respostes –no totes– que havien quedat en l'aire després del seu viatge en secret a Brussel·les. D'entrada, va assegurar que no demana asil polític a Bèlgica perquè el cas català no és una qüestió belga sinó europea. Tanmateix, Puigdemont s'estarà encara un temps indefinit a la capital europea. "Si es pogués garantir un judici just i amb separació de poders, tornaríem immediatament", va afirmar el president com a únic límit temporal.

En un discurs en què va alternar el català, el castellà, el francès i l'anglès, Puigdemont va subratllar la seva indefensió davant la bel·ligerància de l'Estat, resumida en la querella de Maza, que, va dir, "no té un desig de justícia sinó de venjança" i que els imputa delictes que podrien arribar a sumar fins a 500 anys de presó. Un lament al qual va sumar la disminució de la "seguretat i protecció" dels consellers un cop el govern espanyol els ha cessat i retirat l'escorta policial que portaven.

Tot això passava abans que Puigdemont i els seus consellers s'assabentessin, ahir mateix a la tarda, que estan citats entre demà i divendres a l'Audiència Nacional, on s'haurien de veure les cares amb la magistrada Carmen Lamela, la mateixa que va decretar presó incondicional per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ja fa dues setmanes. De moment, segons ha pogut saber l'ARA, els consellers que continuen a Catalunya tenen la intenció d'anar a declarar, i caldrà veure si els seus companys desplaçats a Bèlgica segueixen el mateix camí.

Per ara la victòria del president de la Generalitat és haver aconseguit que tots els ulls d'Europa estiguin posats sobre el cas català abans d'unes hores que seran decisives, ja que la jutge podria optar per empresonar alguns dels consellers. Des del cor d'Europa i amb televisions de tots els països emetent la roda de premsa en directe, Puigdemont va denunciar que dins la UE hi ha un estat que no compleix amb el valor de la independència judicial. Va reivindicar també que totes les decisions preses des de divendres –quan el Parlament va proclamar la independència– van encaminades a "garantir que no hi haurà violència". "Si l'estat espanyol opta per la violència, serà la seva decisió, però no ens hi arrossegarà", va avisar. Tot plegat és una crida a la implicació internacional, que, malgrat tot, per ara continua sense obtenir resposta. Ahir tampoc.

El Govern "legítim" de Catalunya

Mentre busca el suport de la comunitat internacional, però, Puigdemont no oblida la situació a Catalunya, amb l'Estat avançant en l'aplicació de l'article 155. Per això ahir va plantejar una batalla disputada en dos fronts. D'una banda, el de la legitimitat i l'oposició a la intervenció de l'autonomia; de l'altra, el de convertir les eleccions del 21 de desembre convocades per Rajoy en un plebiscit que reforci la causa independentista. Pel que fa al primer front, Puigdemont va comparèixer ahir acompanyat de set membres més del Govern –a Joaquim Forn, Dolors Bassa, Toni Comín, Meritxell Serret i Meritxell Borràs s'hi van sumar ahir Lluís Puig i Clara Ponsatí–, els quals va reivindicar, juntament amb els cinc consellers que continuen a Barcelona –Oriol Junqueras, Carles Mundó, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva, ahir reunits al Parlament de manera simbòlica–, com el "Govern legítim" de Catalunya. "Ni uns ni altres hem abandonat la nostra feina malgrat les limitacions", va afirmar en un gest que evidencia l'oposició al seu cessament. A més, va fer una crida als catalans a ser "imaginatius" per fer inaplicable el 155. "La gent que va salvar les escoles l'1-O també salvarà ara les institucions", va afirmar.

Arribats a aquesta etapa, el Govern entén que només la resistència de la mobilització independentista pot dur el Procés a bon port. Per això, malgrat el desgast ben visible a les cares dels consellers a Brussel·les, Puigdemont va situar el 21-D com un plebiscit i va interpel·lar directament Rajoy per desafiar-lo a entomar el repte i comprometre's a acceptar-ne els resultats. El president de la Generalitat, doncs, estudia els pròxims esdeveniments des de Brussel·les, on espera la tan anhelada implicació de la comunitat internacional mentre anima l'independentisme a guanyar, un cop més, el repte de les urnes el 21-D. La pròxima batalla d'un camí que ahir, en un discurs ple de realisme, Puigdemont va avisar els catalans que serà "llarg".

Més continguts de