Rajoy i Iglesias lluiten per obtenir majories operatives

El PP i Units Podem es valen del CIS per seguir polaritzant el 26-J i aconseguir uns resultats que els permetin, ara sí, governar amb coherència ideològica

Una repetició pura i dura. Ni hi ha líders nous (ja els vam veure el 20-D amb el debut dels emergents ) ni segona volta. A diferència del que passa a França o Àustria, a Espanya no competeixen en solitari dos aspirants de les forces majoritàries, sinó tres. I el quart en discòrdia, Albert Rivera (Cs’), aguanta les cartes i podria pactar tant amb el PP com amb el PSOE. Als primers els posa la condició de prescindir de Mariano Rajoy i, als segons, no incorporar Pablo Iglesias. La campanya del 26-J, que ha arrencat aquesta matinada després de la legislatura més curta, sí que té una diferència notable respecte a la del 20-D: s’ha reduït la incertesa sobre les opcions de cadascú, i el PSOE i C’s hauran de fer mans i mànigues per treure el cap enmig de la forta polarització que imposen el PP i Units Podem (UP). Tots dos busquen majories operatives per governar amb una mínima coherència.

Des d’ahir la seva cursa per ampliar majories té, a més, l’aval de l’enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), la més àmplia de les que es fan (17.500 entrevistats) i que coincideix en la tendència amb les de diversos mitjans. El PP guanyaria amb un resultat similar al del 20-D i UP -la coalició de Podem i IU- avançaria el PSOE amb claredat. Tots dos es retroalimenten i les crides del PP a barrar el pas a una formació “radical” que vinculen amb “el comunisme de sempre”, els governs de Veneçuela i l’Iran i l’independentisme -per la defensa del referèndum català- esperen que tensionin els votants tradicionals de la dreta espanyola. La clau és aconseguir que no es quedin a casa i que el possible descens de participació (el 75% dels consultats deien a l’anterior CIS que segur que anirien a votar el 20-D i al d’ahir el percentatge baixava al 71%) el pagui l’esquerra.

Podem també redueix el joc a dos. Aprofitant que ells (amb el PSOE) i el PP (amb C’s i, si cal, també amb els socialistes) tenen clars els pactes, Iglesias es presenta com la garantia per foragitar el PP. Fer-lo fora i ser president canviant la política econòmica, revertint l’austeritat, i la territorial, situant el dret a decidir com a mascaró de proa.

Publicada poques hores abans de l’inici de la campanya, que els quatre líders estatals van fer a Madrid (el desplegament logístic s’ha reduït al mínim i la televisió mana en tot), el CIS permet al PP i Podem refermar-se en l’estratègia polaritzadora, que consideren poc fal·lible.

Segons el sondeig, Rajoy, que pateix un desgast petit malgrat la successió de “fets aïllats” -així els defineix Génova- relacionats amb la corrupció que l’esquitxen, només sumaria amb el PSOE. Així, l’aliança de dretes amb C’s només podria governar en minoria amb una abstenció socialista. Un motiu més per al líder del PP per apel·lar a la gran coalició atès que ningú pensa en terceres eleccions. El president en funcions afirmava que l’enquesta era un “estímul”. Consideren, de fet, que el paper secundari del PSOE i C’s i la “radicalitat” de Podem els permetran anar a més. Rajoy busca sumar tant amb Rivera com amb Sánchez per tenir marge de maniobra, però sobretot necessita passar dels 130 escons -en té 123- per poder dir que el 26-J és un triomf del PP. A més, la xifra el ratificaria com a líder i allunyaria així el fantasma de la subhasta del seu cap per facilitar els pactes.

Pablo Casado, dirigent emergent, es va afanyar a afirmar que, finalment, la situació es resoldrà quan el PSOE triï: o ells o Podem. Rajoy centra els discursos en el fet que la continuïtat del PP afermarà la recuperació. Ahir insistia que representa l’Espanya “moderada, responsable i que creu que el gran objectiu ha de ser la feina i els bons serveis socials”. Tot contraposat a “l’extremisme i la radicalitat” de les fórmules amb Podem que, com a Grècia i Veneçuela, “porten els països a la ruïna”. Rajoy va insistir que només ell serà capaç de “mantenir ferm el timó”.

Podem és, doncs, al punt de mira del PP com a reactiu per als seus votants. Si Rajoy obria la campanya al majestuós temple de Debod, a tocar del Palacio Real, Iglesias optava pel pròxim i popular barri de La Latina. El líder de Podem no té por de res, però ahir admetia que se li fa estrany imaginar-se els seus dos gossos a la Moncloa. L’èxit rau en el fet que una part significativa d’espanyols vegin amb normalitat Iglesias i les seves mascotes a la seu presidencial. Ahir va insistir que només hi ha dues opcions: un govern amb el PP o amb Podem. No és clar on acabaran els vots de Sánchez -que fa el que pot per emergir en una posició central- i Rivera, i el bloqueig polític ha alimentat aquesta percepció. Iglesias ha intentat que Sánchez formés un govern d’esquerres amb ell i suports sobiranistes. Consideren que la negativa del PSOE només decaurà si els passen davant i confien que amb una millora de la suma que preveu el CIS, que per la franja alta ja els deixa a les portes de la majoria absoluta, no els calguin CDC o ERC, incòmodes mentre no decaigui el sobiranisme. Esperen, si de cas, tenir-ne prou amb el PNB.

La clau seran, com sempre, els indecisos, que no s’escapen del desànim general. Ballen encara molts escons i a les demarcacions mitjanes, on el PP i el PSOE tenen escons assegurats, UP és competitiu i pot fer forat i penalitzar C’s i els fins ara grans. Els electors més veterans seguiran preferiblement opcions clàssiques (el perfil dels del PP, el PSOE i CDC ho augura) i caldrà veure si es manté la lògica que feia forts Podem i C’s a les ciutats i fonamentava al camp les hegemonies del PP i el PSOE. El 41% d’indecisos que detectava el CIS per al 20-D s’han reduït ara al 32%. Els votants coneixen més els emergents i no dubten tant. I si ho fan és més per l’esquerra. Els socialistes són els que tenen més a perdre i a guanyar fins al 26-J. La gran cita televisiva serà dilluns, amb el debat a quatre. Rajoy hi anirà perquè no pot obviar UP i a C’s li interessa tenir-se-les amb Iglesias. A més, reblant el clau de l’estratègia d’arraconar el PSOE, ha descartat el tradicional cara a cara amb Sánchez, molt agre en l’anterior campanya a causa de la corrupció.

Veneçuela en lloc de Catalunya

Els partits no han introduït canvis als programes més enllà d’assumptes econòmics. El pla d’ajustament exigit per Brussel·les ha sigut un bany de realitat per a C’s i Podem, que vol renegociar el deute però no sortir de l’euro. Les seves promeses s’han refredat, el PSOE ha calendaritzat derogacions i propostes i el PP promet, alhora i si escau, retallades a la UE i rebaixar dos punts en l’IRPF. En l’àmbit territorial Catalunya surt i entra Veneçuela. La crisi al país caribeny és aprofitada pel PP i C’s -que busca també perfil exterior i vol fer-se perdonar davant el votant més dretà haver pecat amb el PSOE- per atacar Podem. Els partits espanyols segueixen preocupats per Catalunya, però consideren en un feliç atzucac el procés i cap proposta està en condicions d’obrir-se camí. Per al PP, el PSOE i C’s és ara més assequible el cost del problema que el peatge de la solució.

De moment, Rajoy i Iglesias han posat la directa buscant majories que els alliberin de sacrificis personals i els estalviïn caure en contradiccions excessives.

Més continguts de