Rajoy fa del TC una sala penal per frenar el procés

El PP impulsa canvis perquè l’alt tribunal pugui inhabilitar Mas o qualsevol polític que el desobeeixi

Mariano Rajoy té un problema amb Catalunya. Ho sap i, si més no fins al 27 de setembre, res fa pensar que el tema es resolgui per si sol, amb l’argument -ahir validat per la cancellera alemanya Angela Merkel- que una Catalunya independent no té encaix legal i que, per tant, més val deixar-ho córrer. El president espanyol feia temps que estava atrapat entre la seva passivitat i la pressió dels que, al partit, li demanen que ensenyi les dents a l’independentisme, que aspira a una gran majoria el 27-S per fer inevitable l’estat propi. Ahir va fer una concessió als més durs posant en marxa una via d’ofec legal del procés català. A la pràctica, convertirà el Tribunal Constitucional -concebut per deliberar sobre les lleis i resoldre els conflictes entre l’Estat i les comunitats- en una mena de sala penal amb capacitat d’actuar contra els que no acatin les seves resolucions, cosa que preveu el full de ruta de Junts pel Sí.

“La broma s’ha acabat”, proclamava als passadissos del Congrés Xavier García Albiol, el candidat del PP el 27-S. L’inventor de la fórmula de mà dura als municipis s’apuntava així a traslladar-la al Parlament. Ell i la resta de diputats catalans del PP s’havien reunit oportunament amb la direcció del grup parlamentari per presentar per sorpresa una reforma de la llei orgànica del TC.

Es tracta de modificacions ad hoc, pensades políticament per parar els peus a Artur Mas i al que han acordat CDC, ERC i les entitats. La reforma, que el PP vol aprovar en el tràmit d’urgència durant la campanya o justament després gràcies al corró de la majoria absoluta, pretén que l’incompliment de sentències es pagui de manera immediata i se’n garanteixi l’acatament. És el que, segons el govern espanyol, no va passar arran de la prohibició de la consulta del 9-N, substituïda per un procés participatiu. No deixar “escletxes legals” és, segons la direcció dels conservadors, la principal motivació de la reforma. Admeten que la proximitat electoral i exhibir “el poder que dóna publicar lleis al Butlletí Oficial de l’Estat per aturar Mas” també ha pesat, sobretot tenint en compte que Ciutadans els va molt al davant en intenció de vot i no pot passar de les proclames.

Es legislarà perquè, davant l’incompliment, el mateix TC pugui promoure la inhabilitació o la multa als responsables i, arribat el cas -i encara que estigui en funcions-, ordenar al govern central prendre les mesures oportunes contra qualsevol persona o institució. I si la situació és de gran “transcendència constitucional” podria fer-ho fins i tot sense escoltar les parts: posant la raó d’estat per damunt d’altres drets.

La iniciativa presentada, que va rebre el rebuig unànime dels partits catalanistes però també del PSOE i Podem, i que va dividir el món judicial, s’afegeix a altres eines que ja té l’Estat, com l’article 410 del Codi Penal sobre desobediència, la nova llei de seguretat nacional o l’article 155 de la Constitució. Consideren, però, que donar més atribucions al TC pot ser no només més eficaç políticament, sinó també més ràpid.

En el cas de l’article 155 de la Constitució, preveu que, amb el vistiplau del Senat, el govern espanyol suspengui una autonomia i en prengui el poder efectiu. Rajoy no vol assumir el risc polític d’activar-lo pel seu compte per dos motius: primer, perquè no afectaria només Artur Mas sinó el conjunt dels catalans i, segon, perquè seria llegit com una decisió de part. Per la forma i el fons, la reforma compromet la divisió de poders però permet al president aparèixer a les ordres del TC per prendre les mesures que calgui. Seran els jutges qui inhabilitaran en temps rècord (res a veure amb la feixuga instrucció de la querella del 9-N al TSJC) i, si li demanen mesures més extraordinàries, les prendrà per instrucció de la més alta instància judicial espanyola.

Una instància, el Constitucional, que tindrà un paper encara més rellevant en el procés i que no escapa a la crítica per la seva politizació. El seu president, Francisco Pérez de los Cobos, era militant del PP quan ja n’era magistrat. Ell i els seus companys han sigut triats a proposta de populars i socialistes al Congrés i al Senat (vuit dels dotze), pel govern espanyol directament (dos) i a proposta del Consell General del Poder Judicial (dos més). Aquest últim òrgan, de fet, també l’acorden polítics.

En els últims mesos el TC, ara amb majoria de togues conservadores, ha acordat per unanimitat suspendre les estructures d’estat, la llei de consultes i la declaració de sobirania del Parlament, entre d’altres.

L’esquerra hi posa traves

García Albiol, eufòric hores després per la “histèria” nacionalista, avisava Mas que les decisions que prengui a partir del 27-S “no li sortiran gratis”, i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría -que ha supervisat el text- afirmava que la mesura no ha de fer “témer res” a qui obeeixi. En canvi, la primera reacció del PSOE va ser crítica. Els seus dirigents afirmaven que el “diàleg” era la solució i que el PP optava pel “pensament únic”, cosa que el converteix en una “màquina de fer nacionalistes”.

Hores després, el seu líder, Pedro Sánchez, denunciava que Rajoy governi per a l’“extrema dreta” del PP i lamentava que no hagi buscat el consens amb el PSOE i només actuï per “electoralisme”. Per la seva banda, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, es feia creus que el principal partit de l’oposició regategi el seu suport a una reforma “per perseguir incompliments”. En canvi, el líder de Podem, Pablo Iglesias, només hi veia la voluntat de “tirar més llenya al foc”. La tempesta arran d’una reforma de molta transcendència, per sorpresa i en un moment crític, el carregava d’arguments.

Les claus d'una reforma exprés per estrènyer el setge

Els motius: A l’exposició de motius de la proposició de llei de la reforma, el PP admet que cal adaptar-se a “noves situacions”.

Les potestats: Quan la reforma entri en vigor a la tardor, el TC tindrà potestat en “execució” de les seves sentències i podrà enviar notificacions exigint el compliment a qui cregui oportú.

L’incompliment: Queda clar que si el TC observa l’incompliment total o parcial pot imposar una sanció als responsables d’entre 3.000 i 30.000 euros. Si no n’hi ha prou, pot “suspendre’ls de funcions durant el temps precís per assegurar l’observança dels pronunciaments”. Finalment, també podria reclamar al govern central “col·laboració” per “adoptar les mesures necessàries” i fer complir resolucions o sentències. És l’“execució substitutòria”.

Sense garanties processals: L’articulat afirma que en casos d’“especial transcendència constitucional” les mesures es poden ordenar sense escoltar les parts prèviament. Es farà a posteriori, durant tres dies, per confirmar o revocar les mesures d’execució.

 

Més continguts de