La Moncloa amenaça de “retirar urnes” i apunta a inhabilitacions

Rajoy augmenta la contundència i compara l’aprovació de la llei del referèndum amb el franquisme

La temperatura política va pujar ahir acceleradament, quan falten dos dies per al xoc entre el govern espanyol i l’aparell de l’Estat contra les forces sobiranistes per la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre. Mariano Rajoy, que navega entre l’exigència de contundència que li fan alguns sectors del seu partit i la premsa espanyola i la voluntat de no donar pistes als independentistes en la seva lluita per evitar que hi hagi urnes als col·legis electorals, va apujar ahir els decibels contra la consulta comparant l’aprovació de les lleis que l’emparen amb el franquisme. Segons Rajoy, el procediment d’urgència -el president espanyol assumia que l’oposició no tindria la possibilitat de presentar esmenes, tot i que la intenció dels sobiranistes és que es pugui fer- que es farà servir en l’aprovació de la llei del referèndum no té precedents a Espanya “des que el 1977 es van recuperar les llibertats democràtiques”.

Rajoy marcava amb les seves paraules el marc conceptual en què es mouran els membres del PP i del seu govern en les pròximes hores, en les quals s’esgotaran les possibilitats d’aturar la consulta per la via legal. La comparació -que el president del PP va deixar anar en una reunió de la junta directiva nacional del seu partit, on s’apleguen els principals líders territorials- els servirà per justificar les mesures coercitives que previsiblement s’aplicaran als polítics que han assumit la convocatòria del referèndum, que s’esperen més expeditives que les que ha aplicat fins ara l’executiu espanyol. La seva número dos al govern, Soraya Sáenz de Santamaría, traduïa aquest marc conceptual a mesures i, sense concretar, apuntava a la possibilitat d’inhabilitacions imminents i amenaçava obertament i per primer cop amb la retirada d’urnes.

En una entrevista a la SER, Santamaría va posar en dubte que el Govern tingui 6.000 urnes, com ha afirmat el president Carles Puigdemont, però va afegir que “si es tinguessin, ja s’encarregarien les autoritats corresponents d’impedir que es posessin”. En aquest sentit, va descartar la possibilitat que el dia 1d’octubre es torni a produir un 9-N, amb urnes als col·legis electorals. Per evitar-ho, va dir, el govern espanyol “acudirà a la força que li dona l’estat de dret”. Una “força” que en cas que els polítics independentistes compleixin la seva promesa de tirar endavant amb la celebració del referèndum a qualsevol cost, passaria necessàriament per la presència de policies al carrer, que compleixin l’ordre administrativa o judicial de requisar les urnes.

El PP treu ferro a retirar urnes

Fonts del PP preparaven el terreny ahir per a aquesta imatge i, fent una crida a desdramatitzar-ho, argumentaven que no seria inèdit, perquè els Mossos ja van retirar urnes el 2014: va ser per ordre de la junta electoral, i es van requisar les del “multireferèndum” impulsat per l’entorn dels comuns. “Aleshores no van ser portada del Herald Tribune ”, es vantaven aquestes fonts, que dubten de l’impacte internacional que pugui tenir la imatge de la policia impedint el referèndum per la força.

Santamaría acceptava així la possibilitat que les mesures legals que previsiblement aplicarà el govern espanyol a partir de demà mateix, i que passaran per un o més recursos davant del Tribunal Constitucional, no aconsegueixin aturar el referèndum. Tampoc va descartar que es demani la inhabilitació de Puigdemont: “Això està previst a les lleis. I vull recordar que pel 9-N es van inhabilitar quatre persones”. La novetat, aquesta vegada, pot ser que sigui el Tribunal Constitucional i no la justícia ordinària qui procedeixi a suspendre el càrrec del president de la Generalitat o els altres signants de la convocatòria del referèndum, si el govern espanyol ho demana. L’acció tindria efecte immediat, abans que pugui arribar la via judicial, més lenta, com la que sobrevola la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

El seu cap a l’executiu va ser encara més gasiu en els detalls de la fórmula que aplicarà l’executiu contra el referèndum. “Actuarem amb proporcionalitat, intel·ligència i tranquil·litat, però també amb fermesa”, va dir el president espanyol, que va assegurar que la seva “obligació” és “complir i fer complir la llei”. A més va acusar el Govern d’estar-lo provocant perquè surti d’aquest guió, però va dir que no ho farà i mantindrà la proporcionalitat. El seu partit, va dir, “preservarà la unitat d’Espanya” i “garantirà el respecte al text constitucional”, perquè “tots els càrrecs públics” van prometre fer-ho: “No hi pot haver un govern democràtic que pretengui anar contra la llei fonamental de la democràcia, és un absurd”. Rajoy va anticipar que buscarà l’acord amb el PSOE i amb Ciutadans sobre les mesures que s’aplicaran contra l’1-O.

Per carregar el seu argumentari, el president espanyol va fer memòria i va afirmar que “els que promouen tot això”, en referència al Procés, “no van voler dialogar” sobre res que no fos la celebració del referèndum. També va dir que si les pretensions dels independentistes es fan realitat “Catalunya sortirà d’Europa” i va presumir d’haver “evitat la fallida” de la Generalitat, que “no té cap credibilitat” i que seria “inviable” fora d’Espanya. El Procés, segons ell, ha servit “per dividir com mai la societat catalana” i perquè tinguin una força inèdita “els més extremistes de tots els extremistes”, en referència a la CUP, que segons el seu parer està “dirigint el Procés”.

Amb “tots els escenaris previstos”, el temps per evitar el referèndum sense fer servir la força se li està a punt d’acabar a Rajoy, amb l’esgotament de la via del TC. Per evitar que hi hagi urnes caldrà augmentar la contundència. I si finalment hi són, aquesta contundència podria girar-se-li en contra i donar munició als independentistes perquè la participació a l’1-O sigui alta.

Més continguts de