Reinicia Catalunya: nova eina per enfilar el debat constituent

La plataforma aplegarà les iniciatives civils per pensar el nou estat

El debat constituent és protagonista de la nova fase del procés sobiranista. Com es va plasmar en l’acord sobre el full de ruta entre CDC, ERC, ANC, Òmnium i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), es preveu l’elaboració d’un text constitucional “en què hi tinguin participació directa els ciutadans”. I la CUP, en el seu full de ruta particular, fixa el procés constituent com a peça clau per “omplir de contingut” la independència.

Un cop més, els partits van darrere la societat organitzada. El salt estratègic de la política institucional a l’arena del debat constituent es produeix quan el sobiranisme civil ja fa mesos que impulsa la discussió sobre com ha de ser el nou estat. A la tardor de l’any passat van sorgir les primeres iniciatives per discutir els pilars d’una Catalunya independent; s’han redactat diversos esborranys d’una eventual Constitució catalana, i les múltiples iniciatives civils entorn del procés constituent ara sumen forces. Segons ha pogut saber l’ARA, s’agruparan sota un nou paraigua, Reinicia Catalunya, per aixoplugar la discussió constituent. En la plataforma hi són presents associacions plenament independentistes i també altres actors que, malgrat no ser-ho, donen suport al procés de construcció d’un nou estat i volen trencar l’ statu quo.

Segons les fonts consultades, formen part de la nova plataforma una desena d’entitats. En són membres l’equip de juristes de Santi Vidal, que ha redactat una proposta de Constitució catalana, i la sectorial de l’ANC Juristes per la Independència, que prepara un projecte de transitorietat jurídica per encarar la desconnexió d’Espanya. També hi són els actors que han promogut el debat constituent: l’ANC, a través d’ El país que volem ; Parlament Ciutadà -una iniciativa liderada per Itziar González-, el Grup Promotor per a la Convenció Constitucional Catalana -que promou una proposta metodològica per ordenar el debat constituent en diferents fases-, Òmnium Cultural, Súmate i Sobirania i Justícia, entre d’altres.

La seva voluntat és seguir creixent i fer “inclusiva” la construcció del nou país. D’acord amb fonts de la plataforma, la seva expansió “natural” són les entitats integrants del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, i és per això que volen establir “contacte” amb les 25 entitats més importants. Pretenen agrupar aquells que volen fer “un pas més” i superar l’autonomia: independentistes, però també federalistes que defensen un estat propi per a Catalunya. Aquesta voluntat de la societat civil lliga amb l’estratègia dels partits sobiranistes per ampliar la base independentista a través del debat sobre com ha de ser el nou estat.

Presentació imminent

Està previst que la nova plataforma es presenti públicament en les pròximes setmanes -al voltant de la tercera setmana d’abril- i posi en marxa un portal web que reculli les activitats previstes de les entitats al voltant del debat constituent. Tot i això, no renuncien a anar més enllà en la col·laboració. Treballen per trobar una fórmula que permeti fer confluir les diferents iniciatives, un document de “síntesi” que traslladaria les reivindicacions ciutadanes a les institucions quan els representants públics agafin el relleu del procés, després de les eleccions del 27-S, si hi ha una majoria sobiranista.

Aquest conglomerat d’entitats pretén ser pal de paller de la Convenció Constitucional Catalana, un concepte que els mateixos partits i entitats que han pactat el full de ruta també fan servir per referir-se al procés constituent que ha d’incorporar la participació ciutadana. Aquesta “metodologia” per redactar una eventual Constitució es contraposa amb la de “comissió parlamentària” tradicional, en què només els representants institucionals en són protagonistes.

Aquesta referència al “mètode” té molt a veure amb l’ADN del Grup Promotor de la Convenció Constitucional. Una entitat que, com a membre de la nova plataforma Reinicia Catalunya, vol vetllar perquè el procés de redacció de la Constitució catalana es desenvolupi en almenys tres fases: una de “participativa”, en què proliferarien les iniciatives ciutadanes, una segona de “representativa” -és a dir, de “deliberació conjunta” entre parlamentaris i representants socials- i una etapa de ratificació a través d’un referèndum vinculant. Ara per ara es tracta d’estendre la discussió al territori com una taca d’oli.