LA GOVERNABILITAT D’ESPANYA

Rivera torpedinarà l’alternativa de Sánchez si obre el debat territorial

El PP se suma a C’s i presenta una moció per comprometre PSOE i Podem amb la unitat d’Espanya

El debat català, o el de la unitat d’Espanya -que és el mateix-, va ser un dels principals assumptes de la campanya electoral. La política espanyola s’ha tornat també reactiva i cada nou avenç (o fugida endavant) que fa el bloc independentista troba una immediata reacció entre els partits estatals en el seu intent per evitar que la sobirania nacional es posi en qüestió. Ciutadans (C’s) i el PP són, lògicament, els partits més contundents. Està en joc la governabilitat d’Espanya, i el trencaclosques no sembla fàcil de resoldre d’acord amb els temptejos de les últimes setmanes. El PSOE no està disposat a fer pinya amb Mariano Rajoy i C’s. I l’alternativa “progressista” que proposa Sánchez, que voldria comptar amb Podem i C’s, tampoc va camí de l’èxit. D’aquesta manera, Albert Rivera es veu impulsat a canviar d’estratègia si vol evitar unes noves eleccions, que segur que no beneficiarien el seu partit, que el 20-D va obtenir un resultat agredolç: 40 diputats.

El líder liberal va admetre al tram final de la campanya que, arribat el cas, només donaria suport a la formació més votada. Després va dir que no formaria part de cap aliança amb Podem, al qual acusa de posar en qüestió la unitat d’Espanya i fomentar revenges. Ahir va acabar de perfilar la seva posició. Rivera no vol ser en cap govern i vol fer oposició, perquè entén que és el que li toca. Està, però, disposat a facilitar amb la seva abstenció la investidura de Rajoy en segona volta (l’actual president necessitaria que el PSOE fes el mateix), i si el PP no se’n surt podria oferir-ho a l’alternativa que promou Sánchez, que passa per la suma del PSOE i Podem. Però per donar via lliure a l’opció del PSOE -amb bastants dubtes en el seu propi partit-, C’s posa dues condicions. La primera, molt inconcreta, és que el nou govern activi “una agenda reformista” amb canvis institucionals. La segona no deixa gaire marge a interpretacions. “El nou govern no pot arrossegar hipoteques ni estar condicionat per referèndums d’independència ni cap mena de reivindicació territorial”, va explicar Rivera en una roda de premsa al Congrés en què va presentar la direcció del seu grup parlamentari.

Estratègia per al pacte a tres

Rivera marca així territori i posa una condició clara a Sánchez, incompatible amb Podem i els seus socis. El líder del PSOE no està en condicions de triar. La seva determinació de no anar a buscar ni CDC ni ERC, malgrat que els primers estan disposats a posar-l’hi fàcil per fer fora Rajoy, fa que necessiti Rivera i Iglesias alhora. El líder de C’s va insistir que per a ell l’escenari ideal i més lògic és l’entesa entre socialistes i populars amb cessions mútues, que entén que no tindria contrapartides territorials i que permetria a la seva formació tenir un paper central a l’hora de facilitar aliances, com les de la mesa del Congrés de la setmana passada.

Però de moment el líder del PSOE no es mou i ahir, des de Múrcia, va reiterar el seu no rotund a investir Rajoy. “ No és no ”, va proclamar, mentre el cap de files del PP assegurava des dels micròfons de RNE que encara hi ha “molt marge per negociar”. L’estratègia del PP passa per pressionar el PSOE amb l’argument de preservar la unitat d’Espanya, que segons Rajoy ara necessita més que mai la comunió entre constitucionalistes. L’actual president es mostra, cada cop que té un micròfon al davant, dur amb l’alternativa de Sánchez, pensada per desgastar Podem si no funciona i consolidar el PSOE si aconsegueix la presidència. Per a Rajoy, però, si prospera el pacte progressista de Sánchez tot plegat “acabarà com el rosari de l’aurora”, fruit de les contradiccions entre socis. El dirigent del PP va dir que seria una mena de “Pacte del Tinell”, l’aliança de l’esquerra catalana que el 2003 va fer president Pasqual Maragall i que comprometia els signants (PSC, ERC i ICV-EUiA) a no fer acords de cap tipus amb el PP.

Però les iniciatives de Rajoy per fustigar el PSOE en unes setmanes que s’albiren decisives no acaben en les declaracions. El seu vice secretari general, Javier Maroto, va explicar ahir quina serà la primera moció que promouran al Congrés. En la línia del que va anunciar C’s la setmana passada, els populars preparen una iniciativa per posar en contradicció el PSOE i Podem a costa de la unitat d’Espanya. Serà una “prova del cotó fluix” en forma de proposició no de llei per deixar clar que el govern barrarà el pas al procés sobiranista amb tots els mecanismes legals al seu abast i per comprometre el conjunt dels partits amb una defensa explícita de la unitat d’Espanya.

El Congrés, en ‘standby’

Però el PP no voldria que ni la seva moció ni la de C’s -o les que ja han presentat Podem i el PSOE sobre temes socials- es debatés abans que hi hagués nou president. Si les negociacions per a la investidura s’allarguen, tant si arriben a bon port com si no, el Congrés podria començar a treballar amb normalitat malgrat que el govern estigués en funcions. De fet, C’s ha demanat un informe per aclarir què es pot fer.

La investidura no s’activarà fins que el rei proposi candidat. Si el primer debat d’investidura (amb dues votacions) fracassa, hi ha dos mesos de marge per escollir president. Si cap candidat té el suport del Congrés es tornaran a convocar eleccions. Aquesta possibilitat, que pren cos pel no del PSOE a Rajoy i per les dificultats de Sánchez amb Podem, va planar ahir en l’ambient al Palau de la Zarzuela, on Felip VI va començar a rebre els portaveus dels grups parlamentaris. Els rebrà a tots, llevat dels d’ERC i Bildu. Els catalans no hi aniran com a mesura de protesta pel tracte institucional que la Casa del Rei ha dispensat a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i al president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

El cap de l’Estat va rebre els portaveus de Nova Canàries, Coalició Canària i el Fòrum d’Astúries. A tots els va admetre que veia molt difícil que algun dels dos pretendents trobés els vots necessaris per ser investit, tant amb majoria absoluta com amb simple, i que veia molt possible tornar a repetir les eleccions. Les línies vermelles a l’esquerra i la terra cremada del PP de la majoria absoluta ho han encarit tot.

Més continguts de