La fiscalia demana al Suprem que arxivi la denúncia de Torra contra Rajoy i Santamaría per prevaricació

Considera que negar-se a publicar el nomenament dels consellers no és un acte "injust i arbitrari"

La fiscalia ha sol·licitat a la sala segona del Tribunal Suprem que arxivi la denúncia presentada pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría per prevaricació. Considera que negar-se a publicar el nomenaments dels consellers a la presó o a l'exili no pot ser considerat un acte "injust i arbitrari". Quim Torra va presentar una denúncia per prevaricació davant la negativa de l'Estat de publicar al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' (DOGC) –ho havia de fer perquè s'estava aplicant el 155– els nomenaments dels consellers. Ara el Tribunal Suprem haurà de decidir si tramita la denúncia o fa cas als arguments de la fiscalia i l'arxiva.

En l'escrit, el ministeri fiscal argumenta que la situació processal dels consellers que es proposaven per entrar al Govern és el que impedia al govern espanyol tirar endavant la publicació dels nomenaments. La fiscalia defensa que l'executiu de Mariano Rajoy no podia publicar aquests nomenaments perquè això implicava que un cop fossin nomenats, podien prendre possessió. Un pas que creuen que no és possible perquè estan en una situació de presó preventiva i, per tant, no poden exercir el càrrec de conseller a distància. "Persisteix el risc de reiteració delictiva, cosa que justifica el manteniment de la seva situació de privació de llibertat i, amb això, la impossibilitat d'anar a la seva presa de possessió com a consellers", justifica la fiscalia. 

El ministeri fiscal fa servir el mateix argument per argumentar que el govern espanyol tampoc publiqués els nomenaments dels consellers que eren a l'exili, com Toni Comín i Lluís Puig, a qui considera "fugits de la justícia", i creu que estan en la mateixa situació "processal" que els consellers empresonats. A més, la fiscalia assegura que el fet que siguin fora de l'estat espanyol "vulnera el dret fonamental dels altres integrants del Parlament de Catalunya per a l'exercici d'algunes funcions parlamentàries essencials com la de control del Govern, que pot exigir la seva presència física al Parlament".

La fiscalia considera que amb l'article 155 aplicat el govern espanyol havia de "verificar la legalitat de les actuacions de la Generalitat". Per aquest motiu, en l'escrit el ministeri fiscal explica que la publicació dels nomenaments dels consellers del Govern no era un acte "reglat", sinó que s'havia de sotmetre "al control de la legalitat" que "determina" el 155.

Més continguts de