El precedent: absolts per estripar una bandera
La sentència del TC també també entra en contradicció amb un precedent recent: l'Audiència de Barcelona va absoldre al novembre tres estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) acusats d'estripar el 2016 una bandera espanyola d'una parada de Societat Civil Catalana (SCC). També se'ls acusava d'ultratges a la bandera, però el tribunal provincial va agafar-se a la sentència del TEDH per emmarcar l'acció en la llibertat d'expressió.
Política
15/12/2020
El TC resol dividit que l'ultratge a la bandera espanyola no està emparat per la llibertat d'expressió
La decisió topa amb la sentència europea que va descartar que cremar fotos del rei sigui un delicte
2 min
BarcelonaMàxima divisió al Tribunal Constitucional (TC) per una sentència que entra en contradicció amb la jurisprudència europea. El ple de de l'alt tribunal ha resolt, amb sis vots a favor i cinc en contra, que el delicte d'ultratge a la bandera espanyola no està emparat per la llibertat d'expressió. La decisió, que ratifica la condemna d'un sindicalista gallec que va cridar a cremar la "puta bandera" d'Espanya, topa amb el criteri del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que el 2018 va condemnar l'Estat per haver multat dos joves que van cremar fotos del rei a Girona. Estrasburg va considerar llavors que no hi havia delicte perquè aquella acció quedava emmarcada, precisament, en la llibertat d'expressió.
Tot i que encara no s'ha fet pública la sentència sencera, el Constitucional n'avança aquest dimarts la part dispositiva. Es desestima el recurs presentat per Pablo Fragoso Dacosta, dirigent de la Confederació Intersindical Galega (CIG), que el 2014 va ser castigat amb 1.260 euros per haver cridat "Aquí teniu el silenci de la puta bandera" i "Cal calar foc a la puta bandera" en una manifestació davant l'Arsenal Militar de Ferrol. La sentència, dictada pel jutjat penal número 1 de Ferrol, ja va ser avalada per l'Audiència Provincial de la Corunya, i ara també ho fa el TC.
La majoria del tribunal argumenta que les "expressions" utilitzades per Fragoso van ser "innecessàries per a les reivindicacions salarials" que defensava en el moment de la protesta fa sis anys. "S'entén que [...] van ser fetes al marge i sense l'empara dels drets fonamentals invocats", resol el tribunal en referència a la llibertat d'expressió. Fins a cinc magistrats, però, han decidit emetre vots particulars contra aquesta conclusió. És el cas d'Encarnación Roca, Andrés Ollero, Cándido Conde-Pumpido i també Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, que acumulen diversos vots discrepants contra decisions del tribunal.
"Una posició absolutament retrògrada"
A l'espera de conèixer els detalls de la sentència i dels magistrats en contra, el professor de dret constitucional de la UB Xavier Arbós considera que la decisió "topa" amb el que fa dos anys va acordar Estrasburg sobre les fotografies del rei, i no comparteix que s'entri a valorar el "caràcter funcional" de la llibertat d'expressió; és a dir, si és vàlida o no en funció de la reivindicació que s'estigui fent en cada moment. "S'hauria de tractar igual que aquest senyor digui el que diu sobre la bandera en un context de reivindicació salarial que si ho digués simplement perquè no li agrada la bandera", argumenta en declaracions a l'ARA.
Més contundent s'expressa l'advocat Benet Salellas, que va representar els dos joves gironins acusats per la crema de fotos de rei a Girona l'any 2007. "La sentència col·loca el TC fora del Conveni Europeu de Drets Humans i en una posició absolutament retrògrada", afirma. A parer seu, el tribunal ha "perdut l'oportunitat" d'actualitzar la tradicional jurisprudència a Espanya sobre l'ultratge a la bandera i de "pujar l'estat espanyol al tren dels drets humans". Dona per fet, amb tot, que el criteri de la sentència va més enllà del cas de Fragoso: "Quan el que es criminalitza és l'expressió, imagina't què passa quan la cremes de veritat", conclou.
