PROCÉS POLÍTIC

El TC enllesteix la sentència contra la declaració sobiranista

Els magistrats comencen a debatre un text redactat per Ollero, exdiputat del PP

El Tribunal Constitucional declararà entre avui i demà inconstitucional la declaració rupturista del Parlament, aprovada el 9 de novembre amb els vots de Junts pel Sí i la CUP. La decisió és jurídicament previsible, s’haurà pres en temps rècord tenint en compte que l’alt tribunal pot trigar anys a dictar sentència i tindrà un fort impacte polític. D’entrada perquè, si res no es torça en el debat que van començar ahir al matí els onze magistrats, arribarà abans que divendres a la matinada comenci la campanya del 20-D. El procés català serà un dels grans assumptes de la cursa electoral, i la unanimitat i contundència que es preveu al TC reforçaran els arguments de Mariano Rajoy i del PP i, en menor mesura, els del PSOE i C’s, que li han donat suport.

L’assumpte va ser inclòs ahir a l’ordre del dia del ple, que es tornarà a reunir avui i demà al matí sota la presidència de Francisco Pérez de los Cobos, conservador com la majoria dels seus companys. Amb l’anul·lació de la declaració d’inici del procés i les mesures que se’n derivaran, els sobiranistes es veuran abocats a la desobediència, tot i que en les seves al·legacions el Parlament havia restat valor a la declaració amb l’argument que el text aprovat expressa un desig polític. És el mateix argument que els lletrats de la cambra catalana van utilitzar per defensar la declaració de sobirania aprovada el gener del 2013 amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. En aquella ocasió, però, i també per unanimitat, el TC la va tombar amb l’argument que, al marge de quin fos el rang i la transcendència jurídica del text, Catalunya no es podia en cap cas definir com a “subjecte polític i jurídic”. La declaració d’inici del procés pactada per JxSí i la CUPva encara més enllà, i proclama la intenció de ser un estat independent en forma de república i de desoir les sentències del TC que frenin el procés que consideren validat el 27-S a les urnes.

El ponent de la sentència -l’encarregat de redactar-ne l’esborrany per sotmetre’l a debat- és el jurista Andrés Ollero, exdiputat del PP per Granada durant 17 anys i membre destacat de l’Opus Dei. Segons algunes fonts, el text base afirma que la declaració rupturista és un “atac” a les arrels de l’Estat constitucional i democràtic. Ollero hauria preparat diversos esborranys, però tots fulminen una declaració que va crear un fort impacte polític a Madrid.

La “urgència constitucional” a ulls de Rajoy, que la majoria del TC comparteix, ha justificat anar tan ràpid després que els magistrats permetessin fer el debat al Parlament però fossin també ràpids i severs en la suspensió cautelar de la declaració fa tres setmanes, atenent el recurs de l’advocat de l’Estat.

Els magistrats volen afinar en el redactat de la resolució per minimitzar la reacció social a Catalunya (al Constitucional s’han autoimposat estalviar-se formes i textos que puguin ser interpretats com provocacions) i, sobretot, per preservar la seva cohesió interna. Fins ara totes les decisions relacionades amb el procés, des de l’anul·lació de la declaració de sobirania fins al 9-N passant per l’acceptació del recurs, s’han pres per unanimitat.

Quan va paralitzar la declaració de ruptura, el TC ja va avisar 21 membres del govern i la mesa del Parlament de les conseqüències que tenia desobeir, en forma d’inhabilitacions o altres sancions. La sentència incorporarà una exigència clara de no tramitar les lleis de desconnexió i l’alt tribunal es valdrà dels poders que li ha conferit el PP amb l’última reforma legal per assegurar que no se’l desacati.

La vicepresidenta del Govern, Neus Munté, va evitar el debat però va deixar clar que una eventual sentència d’inconstitucionalitat “no anul·la els efectes polítics” de la declaració, que es compromet a posar en marxa la llei de la Hisenda pròpia o la Seguretat Social. Munté va dir que per al govern d’Artur Mas la sentència no serà “cap sorpresa”.

Més continguts de