PROCÉS SOBIRANISTA

Torra es planteja no anar al seu judici si coincideix amb el ple

El tribunal pretén jutjar-lo pels llaços grocs el mateix dia que es fa al Parlament el debat de política general

Aquesta setmana el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fixat la data del judici contra el president, Quim Torra, per no haver retirat a temps la pancarta dels llaços grocs del Palau de la Generalitat. Les dates escollides són el 25 i el 26 de setembre, els mateixos dies que es fa el debat de política general -el més important del període de sessions juntament amb el de pressupostos- al Parlament de Catalunya. Davant d’això, segons diverses fonts consultades per l’ARA, el cap de l’executiu es planteja no acudir al judici si el TSJC no revisa d’ofici la seva decisió, ja que la cambra catalana ja havia fixat el calendari de sessions abans de l’estiu. Si l’alt tribunal no mou fitxa, doncs, Torra es trobarà en la dicotomia de triar entre el TSJC i el Parlament i, d’acord amb les fonts consultades, es decantaria per la segona opció. Ara bé, fonts oficials de Presidència mantenen el silenci sobre aquesta qüestió i es remeten a les paraules que el mateix cap de l’executiu va pronunciar en la conferència de dijous a Madrid.

Què va dir exactament el president? Preguntat precisament per la coincidència de les dates i per si demanaria al tribunal que canviés el judici, va contestar: “No demanaré res a ningú, ni al TSJC ni al Parlament”. I va seguir situant la pressió sobre el tribunal, ja que la cambra ja tenia fixat el calendari de sessions: “No ho he de decidir jo, ho ha de decidir el TSJC, que és qui crea la polèmica. Ell sabrà si creu en la separació de poders i si creu que ha de menysprear el Parlament. Veurem quina decisió pren”.

Torra va anar més enllà: va denunciar parcialitat per part del tribunal i va anunciar també que presentaria recusacions contra els membres que componen la sala. De fet, un cop el TSJC va notificar la data del judici, el president va anunciar accions legals per irregularitats, ja que manté que s’ha fixat la sessió dels dies 25 i 26 de setembre “amb data prèvia a la interlocutòria d’admissió i denegació de proves”, un fet que considera que és contrari a la llei d’enjudiciament criminal.

Judici en absència

El TSJC té ara a les seves mans decidir si varia la data del judici. Ho farà en els pròxims dies, tot i que fonts del tribunal no avancen el sentit de la decisió. Qui ja s’ha pronunciat ha sigut la fiscalia, que dijous va advocar per mantenir el calendari amb l’argument que el president “no pot tenir privilegis”. “Invocar unes prerrogatives que puguin assistir o emparar l’acusat per decidir el moment precís en què ha de ser jutjat és, com a mínim, desafortunat”, deia el ministeri públic, que amb to irònic hi afegia: “La majoria de ciutadans no estan ociosos al sofà de casa seva esperant que els cridi el tribunal, sinó que acostumen a tenir funcions, obligacions i agenda”.

Quines serien les conseqüències per a Torra en cas que no acudís al judici? La sessió es podria celebrar igualment, malgrat la seva absència. Fonts jurídiques es remeten a l’article 786 de la llei d’enjudiciament criminal, que, tot i que fixa com a “preceptiva” l’assistència de l’acusat i l’advocat defensor en el judici oral, estableix excepcions. “L’absència injustificada de l’acusat no serà causa de suspensió del judici oral si el jutge o el tribunal, a sol·licitud del ministeri fiscal, després d’escoltar la defensa creu que hi ha elements suficients per l’enjudiciament”, diu la llei. Una referència que funciona només quan la pena sol·licitada no supera els dos anys de privació de llibertat o, en funció del tipus delictiu, de fins a sis anys”.

Al president de la Generalitat l’acusen de desobediència, motiu pel qual la fiscalia li demana un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros, però el delicte no té associada una sanció de pena de presó.

El seu cas, doncs, és diferent del de l’expresident Carles Puigdemont i la resta d’exconsellers exiliats, ja que els delictes pels quals se’ls acusa a ells -rebel·lió i malversació- sí que superen els sis anys de privació de llibertat i, per tant, han d’estar presents al Tribunal Suprem per ser jutjats. És per això que l’instructor de la causa els ha declarat en rebel·lia i necessita que els països europeus acceptin les euroordres per poder-los extradir fins a territori espanyol.

Tampoc tindria res a veure la situació de Torra amb la de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós. La cupaire també estava investigada per desobediència i es va negar a comparèixer al jutjat en fase d’instrucció, cosa que va motivar la seva detenció per part dels Mossos d’Esquadra. El president, en aquesta fase, sí que va acudir al TSJC per declarar davant del jutge que va iniciar la investigació. En aquella jornada, el cap de l’executiu va admetre haver desobeït el mandat de la Junta Electoral de retirar la pancarta amb un llaç groc del Palau de la Generalitat, emparant-se en els drets humans.

Igual que a l’hora de decidir que mantenia la pancarta, aquesta tornarà a ser una decisió exclusiva del president del Govern.

Les vies per canviar la data

TSJC

El Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat aquesta setmana la data del judici del president Quim Torra: els dies 25 i 26 de setembre. El cap de l’executiu ha presentat un escrit contra aquesta decisió al·legant irregularitats i recordant la coincidència amb el ple del debat de política general. El TSJC pot ara decidir canviar el judici d’ofici -el president no ho sol·licitarà- o mantenir-lo, tal com defensa la fiscalia.

Parlament

El calendari de sessions de la cambra, que fixa el debat de política general en el primer ple després de les vacances d’estiu, està aprovat. Dimarts el president del Parlament, Roger Torrent, va traslladar a la mesa que, de moment, es manté. Per canviar-lo, la junta de portaveus, que es reuneix la setmana que ve, podria proposar modificar la data -ho hauria d’aprovar per majoria-, però ara per ara no està sobre la taula de JxCat i ERC.

Més continguts de