El Constitucional rebutja un recurs de Junqueras però trenca la unanimitat

Desestima, amb tres vots en contra, el recurs contra la presó provisional del líder d'ERC durant el judici del Procés

El Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat aquest dijous el recurs presentat per Oriol Junqueras contra la presó provisional que va dictar en el seu moment el Tribunal Suprem, durant la fase d'instrucció i el judici del Procés, però per primera vegada en aquesta causa ho fa sense unanimitat. Tres dels 12 magistrats firmen conjuntament un vot particular discrepant amb la sentència, redactada pel president del tribunal de garanties, Juan José González Rivas. El document amb la sentència i la justificació del vot discrepant no es coneixerà fins d'aquí uns dies.

El Constitucional assenyala que les decisions judicials que Junqueras ha recorregut, que inclouen la presó provisional però també la vulneració de la participació i representació polítiques, compleixen amb les exigències constitucionals de "previsió legal, finalitat legítima i proporcionalitat". La resolució, però, compta amb la discrepància del sector progressista, format per Fernando Valdés, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer. També inclou un vot concurrent (que afegeix matisos a l'argumentació de la sentència) del magistrat Santiago Martínez-Vares.

El TC ha de resoldre també en les pròximes hores o dies el segon recurs del dirigent d'ERC, el que Junqueras va presentar contra la decisió del jutge Pablo Llarena de prohibir el gener del 2018 la seva sortida de la presó per prendre possessió del càrrec de diputat a la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya. A més, el proper 19 de desembre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) també dictarà sentència sobre la immunitat de l'exvicepresident.

El president del tribunal tenia la intenció de convocar el ple per resoldre alguns recursos dels líders polítics empresonats abans de l’inici del judici del Procés, però tot i que els polítics catalans estaven aleshores en presó preventiva, sense condemna, va decidir fer marxa enrere quan va veure que el més probable és que no hi hagués unanimitat al TC. El tribunal no es volia mostrar dividit davant una qüestió tan sensible com el Procés. Ara, González Rivas ha decidit que convé resoldre els recursos ajornats encara que les resolucions siguin sense consens. 

Un possible precedent

Des que el TC va suspendre, l'any 2014, la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya, una resolució del Parlament, l'alt tribunal sempre ha treballat buscant posicionaments "unànimes" en qüestions relacionades amb el Procés, segons expliquen diversos experts consultats per l'ARA. Els tres vots particulars de l'últim pronunciament del TC marquen, doncs, un canvi que pot ser indicatiu d'una nova tendència de pronunciaments que incloguin més diversitat de punts de vista entre els magistrats.

La professora de dret constitucional a la Universitat de Barcelona (UB) Mar Aguilera explica que els vots particulars dels magistrats sovint reflecteixen "l'inici d'una nova tendència". "Per exemple, els primers pronunciaments favorables a limitar la propietat privada per protegir el medi ambient eren tímids, en forma de vots particulars que van anunciar el posicionament futur de la majoria", exposa.

Per a Juan Antón Mellón, catedràtic del departament de ciències polítiques, dret constitucional i filosofia del dret de la UB, la divisió de posicionaments al TC implica que "jurídicament el tema no estava clar [...] Hi ha un component evident d'apreciació, atès que s'estan dirimint jurídicament temes que són polítics".

Al seu torn, el catedràtic de dret constitucional de la UB Xavier Arbós considera que el trencament de la unanimitat no ha d'implicar "necessàriament" una estratègia, sinó que es pot haver decidit deixar de "forçar" el consens en un tema "molt difícil", potser en part perquè es "considera que ja s'han passat els esculls més forts dels litigis sobre el Procés". Això pot implicar, exposa, que en els casos "no vinculats directament al Procés", com poden ser els que tinguin a veure amb les condicions dels presos polítics o les euroordres, "tornem a trobar aquestes discrepàncies". En part, afegeix Arbós, perquè aquesta dimensió està "més vinculada als drets fonamentals que no pas a la defensa de l'ordre constitucional".