Turull, a Llarena: "Vostè m'ha convertit en pres polític; rectifiqui"

Forcadell i Bassa opten per un to més conciliador al Tribunal Suprem

Acaben les compareixences al Suprem dels presos polítics perquè el jutge Pablo Llarena els comuniqués la interlocutòria de processament per rebel·lió. Avui ha estat el torn del diputat de Junts per Catalunya Jordi Turull, la consellera Dolors Bassa i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. El més dur ha estat Turull, que, seguint la línia de defensa de la resta de diputats de JxCat presos a Estremera els últims dos dies, ha denunciat la falta d'independència de Llarena i li ha retret que vulgui escollir quin ha de ser el pròxim president de la Generalitat. Bassa i Forcadell, en canvi, han optat per la conciliació. La consellera de Treball i Benestar Social ha assenyalat que no considera "just" el procediment i ha recordat que va deixar l'acta de diputada. Forcadell, en canvi, ha mantingut la mateixa estratègia de defensa del novembre de l'any passat: ha assegurat que ella no prenia les decisions com a presidenta del Parlament, sinó que executava els acords de la mesa, i ha demanat que se la posi en llibertat perquè s'està vulnerat el seu dret de defensa.

L'excandidat a la presidència de la Generalitat ha assenyalat —segons fonts pròximes a la seva defensa— que desconeixia "si era un pres polític al novembre, però que ara no en té cap dubte". "Vostè m'ha posat a la presó perquè, com diu literalment en la seva interlocutòria [de processament], jo no garanteixo «un retorn a l'autogovern encertat»". En aquest sentit, li ha retret que no el deixés continuar sent candidat a la investidura després de la primera votació fallida per tornar-lo a enviar a la presó d'Estremera. Per a Turull, els poders es "creuen" a Espanya, és a dir, no hi ha divisió de poders. "Mentre el govern ens diu quan ens processen i per què ens condemnen, el Suprem ens diu quin president hem de votar", ha assenyalat. En aquest sentit, li ha demanat que "rectifiqui", que faci justícia i no política, sempre segons les mateixes fonts.

Finalment, igual que Sànchez, Rull, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart, ha assegurat que no té intenció de renunciar a les seves idees polítiques, però també ha fet una crida al diàleg i ha recordat que va ser "l'eix" del seu discurs d'investidura, que fins i tot el PSC va titllar d'autonomista. Ha demanat així a Llarena si té un informe forense per acreditar que, d'acord amb la seva "esfera psicològica interna", persisteix en el delicte de rebel·lió. És el que el jutge va defensar en l'última interlocutòria per enviar-lo a la presó.

Rull acusa Llarena de seguir el full de ruta de Catalá

Després de Turull ha comparegut la consellera Dolors Bassa amb un to molt més conciliador. Ha dit que no considera "just" el procediment i ha recordat a Llarena que va deixar l'acta de diputada. "La violència la va produir la intervenció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil", ha sostingut.  A la interlocutòria de processament, el jutge l'acusava d'haver "assumit el control" dels locals que depenien de la seva conselleria per posar-los al servei de l'1-O i també d'haver "suportat parcialment" la despesa en paperetes, elaboració del cens i citacions per fer les meses electorals, segons informa ACN.

Forcadell, al seu torn, ha optat per no encarar-se a Llarena sinó ampliar els arguments de la declaració que ja va fer el novembre passat. Segons ha explicat la seva advocada, Olga Ardariu, ha assenyalat que les manifestacions a Catalunya sempre han estat "absolutament pacífiques". Ha retret al jutge, això sí, que estigui "injustament" empresonada perquè, segons ha defensat, va respectar sempre el reglament del Parlament i va complir amb totes les mesures cautelars quan se la va deixar en llibertat sota fiança, a més de deixar l'acta de diputada abans que Llarena dictés la interlocutòria de processament.

Les defenses estudien demanar la nul·litat de la crítica del Suprem a Alemanya

L'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, s'ha mostrat "perplex" pel fet que la sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem hagi aprofitat un recurs sobre la seva situació personal per valorar d'altres aspectes com la decisió del tribunal alemany de no extradir Puigdemont per rebel·lió. Segons Pina, això demostra "irregularitats" en el sí del tribunal, perquè assegura que els magistrats de la sala no haurien de tenir accés a la resolució del tribunal alemany ni tampoc a d'altres escrits del jutge instructor, Pablo Llarena, que es citen en aquest recurs i que no estan al rotlle de la causa. "Això només alimenta sospites de que el procediment no és just i hi ha faltes de respecte als drets dels investigats", ha valorat. Per això, estudia demanar la nul·litat de la resolució davant la mateixa sala d'apel·lacions.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha respost aquest dimecres a Rull -i per extensió a Sànchez i ara a Turull- que "ofenent un jutge dient que actua al dictat d'una tercera persona no li donarà rèdit en el seu procés judicial". En declaracions a 'Los desayunos de TVE', el ministre ha valorat així l'acusació de Rull al jutge Pablo Llarena de seguir el "full de ruta" del govern espanyol. El ministre ha dit que aquestes declaracions són "impròpies" d'un sistema on hi ha llibertat i separació de poders i ha defensat que a l'Estat hi ha "justícia independent" i "ningú li diu a un jutge què ha de fer".

El Tribunal Suprem qüestiona la justícia alemanya

Una comitiva de suport de diferents partits ha tornat a seguir les compareixences des de les portes del Suprem. Aquest cop hi havia l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, per donar suport especialment a Forcadell i Bassa com a representant de Demòcrates. En declaracions als mitjans, ha criticat durament la interlocutòria de la sala d'apel·lacions del Suprem. Ha assegurat que, com a jurista, es va quedar "perplexa" quan va llegir que s'utilitzava el concepte "massacre" per parlar del que hauria pogut passar l'1-O. "Si és el que pretenen des del Suprem per convèncer els jutges alemanys, és una vergonya", ha assenyalat.

Més continguts de