Els acords bilaterals de Sánchez a l'Àfrica rebaixen la immigració per mar

MadridPedro Sánchez va iniciar una gira l'agost del 2024 a l'Àfrica Occidental amb un objectiu anunciat: lluitar contra la immigració irregular. Es va entrevistar de forma bilateral amb els presidents del Senegal, Gàmbia i Mauritània, després d'haver reforçat els llaços amb el Marroc. En aquell moment la pressió migratòria a les illes Canàries havia augmentat substancialment i el govern d'Espanya va moure fitxa per posar-hi remei. Un any i mig després, les xifres han canviat. Si bé els anys 2023 i 2024 hi va haver un pic d'arribada per la ruta de les Canàries, a partir del 2025 les xifres comencen a baixar. El descens de la via canària, però, coincideix amb el repunt de la balear.

Fonts del ministeri d'Exteriors asseguren a l'ARA que la "cooperació" amb els socis africans ha donat uns resultats "ràpids i positius" a l'hora de frenar la immigració irregular per la via marítima. A banda dels pactes citats, també mencionen enteses amb Costa d'Ivori, Nigèria i Benín. El canvi de tendència en la migració es produeix després de la signatura de diversos acords bilaterals d'Espanya amb aquests països. De fet, des d'Exteriors remarquen que el 2025 les arribades irregulars per la via marítima han baixat el 2025: un 46,4%. En el cas del front atlàntic, la caiguda és del 63%.

Les dades

Anem al detall dels números. Segons dades del ministeri de l'Interior, del 2022 al 2023 hi ha un primer gran salt en la ruta de les Canàries. Si durant tot l'any 2022 s'havien compatibilitzat 15.682 persones que havien arribat per la via marítima, el 2023 aquesta xifra augmenta un 154,5%, amb 39.910 migrants. La situació encara s'incrementa més l'any següent, ja que el 2024 se'n registren 46.843, un 17,4% més. Paral·lelament, a les Balears també es produeix un augment (però menor) del 2022 al 2023, amb un 19,1%. El 2024, en canvi, en aquesta ruta hi ha un lleuger retrocés d'aquesta ruta, amb un 6,5% menys d'itinerants.

Coincidint amb el reforç dels llaços d'Espanya amb tercers països, les dades canvien. El 2025 hi ha una reducció de la via marítima de les Canàries d'un 62%. Al mateix temps, es registra un augment de les arribades per la via marítima a les illes Balears: un 24,5% respecte al 2024. Aquests primers quinze dies del 2026, els números segueixen la mateixa tendència, ja que la rebaixa d'arribades per la via marítima és del 65%. A les Canàries s'ha registrat l'arribada de 718 persones, mentre que en el mateix període del 2024 van ser-ne 3.223 –representa un 77,7% de reducció–; i a les Balears s'ha passat de 117 persones a 151 (un 29,1% més). Sobre el repunt a les Balears, la Moncloa hi resta importància: argumenta que en tot el Mediterrani occidental hi ha hagut un repunt del "5%", tot i que afirmen que "segueixen amb atenció l'evolució de tot el fenomen, incloses les oscil·lacions interanuals".

L'opacitat dels acords

Però, ¿en què consisteixen els pactes amb tercers països? En el cas de Mauritània, per exemple, es firma una declaració conjunta el passat 16 de juliol, on l'Estat "valora i reconeix el paper estratègic de Mauritània com a soci fiable en la gestió de la migració en el Sahel i l'Àfrica Occidental". O la declaració conjunta d'Espanya i el Senegal el 2024: "Ambdós països coincideixen que per lluitar contra la migració irregular es requereix reforçar la prevenció, anticipar-se als fluxos migratoris descontrolats i treballar per a una migració segura, ordenada i regular".

Aquesta tendència, la de reforçar llaços amb tercers països per part d'Espanya, s'està produint a tota la Unió Europea, i està derivant en una reducció de l'arribada de migrants de fins al 25%. Ara bé, els experts alerten del perill que això suposa en relació amb el respecte als drets humans i, alhora, denuncien l'"opacitat" dels acords bilaterals, ja que no especifiquen què fan exactament per tancar les fronteres.

"A mesura que el Marroc va controlar les fronteres, les sortides de les rutes es van anar desplaçant cap al sud de l'Àfrica, amb Mauritània, el Senegal... i van fer-se més perilloses", diu Blanca Garcés, investigadora del Cidob en una conversa amb l'ARA. Un cop aquests països també estan col·laborant amb Espanya, Algèria s'ha convertit en un lloc de sortides i per aquest motiu augmenta la ruta de les Balears: "El govern algerià no compleix amb la funció de guardià". "Hi ha una causa-efecte entre els acords bilaterals i l'arribada d'immigrants", sosté Garcés, que lamenta que en aquest context les persones ja no són subjectes amb drets a protegir sinó una mena d'arma en mans de tercers països.

Karlos Castilla, professor de dret internacional de la UPF, constata que "no hi ha molta informació pública sobre l'abast d'aquests acords" bilaterals, que s’escapen del control judicial. Lorenzo Gabrielli, investigador del GRITIM, també de la UPF, els descriu com a "símbols", ja que indiquen fins a quin punt està "estructurada" la relació entre països. Però fa un apunt: recorda que la majoria d'immigració irregular no entra per la via marítima, sinó amb un visat de turista per l'aeroport, de manera que atribueix aquestes polítiques a l'escenificació en el marc del debat públic.

Segons Garcés, aquests acords bilaterals amb tercers països funcionen a "curt termini" per reduir la immigració irregular, però alhora són molt volàtils i depenen molt de les relacions conjunturals entre països. Posa d'exemple el Marroc i la pressió migratòria que va exercir sobre Espanya abans del seu canvi de posició respecte al Sàhara Occidental, que alhora ha refredat les relacions de l'Estat amb Algèria. Sobre aquest vincle, des del ministeri d'Exteriors afirmen que són "amics i veïns" i asseveren que malgrat el canvi d'opinió respecte a la qüestió dels saharauis, les exportacions espanyoles s'han "triplicat" en els darrers anys a Algèria i, alhora, que aquest país és el primer importador de gas natural a Espanya.

Sobre el terreny

Des de primera línia de la frontera, Helena Maleno, activista pels drets humans amb una llarga trajectòria, assegura a l'ARA que la derivada d’aquests pactes bilaterals és la "militarització de les zones" frontereres, un augment de les detencions "arbitràries" o "expulsions" de grups sencers. En el cas de les Balears –on ella es troba ara mateix– explica que s’ha convertit en una de les rutes migratòries més transitades el 2025. Explica que tot i que Algèria "mai havia utilitzat el fet migratori com una arma de negociació", ara s’ha detectat un "canvi real" que encara no sap com interpretar: l'estat algerià ha començat a deixar sortir de les seves platges persones d'altres nacionalitats.