L’entrada de migrants a la UE cau més d’un 25% pels acords amb països tercers

Brussel·lesLes entrades d'immigrants en situació irregular en territori comunitari continuen baixant a un bon ritme. L'últim informe de l'agència de control de fronteres de la Unió Europea, Frontex, registra que l'any passat es van reduir en un 26% en comparació al 2024, fins als 178.000. Es tracta de la xifra més baixa des del 2021 i suposa menys de la meitat del que es va assolir el 2023. Aquesta disminució, però, es deu sobretot a l'externalització de la gestió migratòria amb acords amb països tercers, cosa que provoca que les entrades estiguin subjectes a les relacions dels estats membres de la UE amb aquests règims i, per tant, sigui una reducció "conjuntural" que es pot capgirar en qualsevol moment, segons explica a l'ARA l'experta del CIDOB en migracions Blanca Garcés.

De fet, l'única ruta migratòria que creix és la de les Illes Balears i la del sud de la península Ibèrica. Tant l'informe de Frontex com la mateixa Garcés ho atribueixen al fet que Algèria no fa de mur de contenció. En concret, l'ús d'aquesta ruta ha crescut un 14% i la majoria dels migrants que la fan servir arriben des del país algerià, i en un grau més baix des del Marroc i Somàlia. En tot l'any passat, van arribar a Europa poc més de 19.000 nouvinguts de manera irregular a través d'aquesta via.

Per contra, la ruta migratòria de l'oest de l'Àfrica, que acaba a les Illes Canàries, ha disminuït de manera substancial durant el 2025, un 63%. Hi han arribat uns 17.000 migrants. El motiu és exactament el contrari del que ha provocat l'increment a la ruta de les illes Balears: els acords polítics amb països com Mauritània, el Marroc i el Senegal.

Després de la ruta migratòria de l'oest d'Àfrica, la que ha disminuït més és la de l'est dels Balcans. El 2025, per aquesta via, hi van entrar un 42% menys d'immigrants, uns 12.500. L'informe de Frontex ho atribueix a un increment del control fronterer sobre el terreny i, sobretot, als acords pel control migratori amb Bòsnia i Hercegovina, que és un dels estats que està a la llista d'espera per entrar a formar part de la Unió Europea.

La ruta de l'est del Mediterrani també s'ha reduït de manera important malgrat l'increment de les sortides des de Líbia: s'hi han registrat 51.000 entrades, un 27% menys que el 2024. Tot i això, i malgrat les dures polítiques migratòries del govern d'extrema dreta de Giorgia Meloni, la ruta del Mediterrani central només ha decrescut un 1%, i un total de 66.000 persones vingudes especialment de Líbia han entrat a la Unió Europea a través d'Itàlia.

Un dels efectes de la disminució d'entrades de manera irregular a la Unió Europea és la reducció de morts al mar. El 2025 hi van morir 1.878 persones que intentaven arribar a les costes europees, mentre que l'any anterior la xifra va ser de 2.573.

Una situació "conjuntural"

La Unió Europea es congratula sovint de la reducció de l'entrada d'immigrants de manera irregular, però l'experta en immigració del CIDOB alerta que es tracta d'una situació "conjuntural" i no estructural, malgrat l'enduriment de les polítiques migratòries del bloc europeu. "Les entrades depenen molt de com es troben les relacions amb els països tercers", explica Garcés. L'experta assenyala, com un dels exemples més clars en aquest sentit, el d'Espanya amb el del Marroc. Rabat sovint instrumentalitza la immigració, i demana i aconsegueix importants contrapartides a Madrid, a canvi de frenar les rutes migratòries que es dirigeixen a territori espanyol.

Més enllà de la influència que acaben tenint aquests països tercers amb els estats membres de la UE, Garcés també recorda que el cost humanitari és molt alt. De fet, els governs estatals i la Comissió Europea no tenen cap garantia que aquests règims tractin de manera adequada els migrants, i diverses organitzacions sense ànim de lucre i informacions periodístiques evidencien i han denunciat que vulneren sistemàticament drets fonamentals.

Malgrat això, un dels principals punts del nou pacte de migració i asil de la UE és l'ampliació i la recerca d'aquests acords, tant per part de la Comissió Europea com pels estats membres de manera individual. A hores d'ara, Brussel·les ja ha firmat aquesta mena de pactes a canvi d'inversions milmilionàries amb països com Tunísia i Marroc, entre d'altres.

D'altra banda, Garcés descarta que la reducció de l'entrada d'immigrants irregulars anul·li el discurs contra els nouvinguts de l'extrema dreta europea i que s'ha convertit en una "obsessió" a les institucions europees. "El discurs de l'extrema dreta no va lligat només a les arribades irregulars, sinó a qüestions més aviat relatives a la convivència i a la integració", apunta l'experta.